diumenge, 27 de novembre de 2005

Freixenet? No, gràcies!


Freixenet: espanyolistes i amb al·lèrgia a etiquetar en català. El seu cava “español” amb que brindaren amb en Rajoy que se’l beguin ells!!

Setembre Negre



BARGALLÓ ACUSA "FREIXENET" D´ESPANYOLITZAR EL CAVA CATALÀ

El conseller primer, el republicà Josep Bargalló, no es va mossegar la llengua al censurar ahir Freixenet, el principal productor de cava de Catalunya, que dimecres va anunciar una caiguda de vendes en el mercat espanyol del 4%. "Hi ha gent que no ha jugat net en la pel·lícula del boicot", va denunciar, en al·lusió a Josep Lluís Bonet, president de Freixenet, a qui va acusar d'haver participat "en un acte mediaticoteatral amb Mariano Rajoy de conversió del cava català en espanyol".

Al programa Els matins de TV-3, Bargalló va recordar amb acritud que Bonet va estar fa un mes amb Rajoy, que es va reunir amb el sector del cava a Sant Sadurní d'Anoia. En aquella trobada, amb la qual el líder del PP pretenia deslligar el seu partit dels promotors del boicot, Bonet va subratllar que el cava és un producte "tan català com espanyol". "Com jo mateix", va rematar.

"I ara resultarà que aquest cava que de la mà de Bonet i Rajoy es va convertir en espanyol també pateix el boicot espanyol", va dir amb ironia, per reblar el clau amb una altra invectiva: "Hi ha qui des d'aquí s'alia amb qui genera les tensions i, després, es queixa". No content amb la bronca, Bargalló va treure importància a la caiguda: "Ha perdut un 4% de vendes a Espanya, que és on ven menys, no un 4% de tota la seva producció".

Preus (de l'enganyifa) del TGV. Qui roba a qui?



Font: Dibuixos d'en Fer a l'Avui.

dissabte, 26 de novembre de 2005

30 anys, sense abdicar i encara és hora que se sentin crítiques

Crònica de Madrid · 25/11/2005

Aquesta setmana no només s’ha commemorat el trentè aniversari del traspàs del dictador Franco. També el del nomenament, tres dies després, del seu substitut, el rei Joan Carles. Tothom ha coincidit a assenyalar que, al cap i a la fi, es tracta d’un rei democràtic i se li ha atribuït un paper sinó principal si transcendental en la normalització política espanyola. Un cop més s’ha passat de puntetes sobre els fets més obscurs de la monarquia i s’ha evitat obrir debats incòmodes. Només el diari El Mundo s’ha atrevit a preguntar als espanyols, per via d’una enquesta, per la monarquia. El resultat ha estat ben eloqüent: Espanya és encara monàrquica, per no dir juancarlista -que de moment equival al mateix-, però en els darrers cinc anys els republicans han sorgit com els bolets.

Tampoc no s’ha recordat gaire que va ser Franco qui el va nomenar i que només va obtenir la “pàtina democràtica” gràcies a una Constitució que incloïa la monarquia com a primera institució de l’Estat i que si no era acceptada hauria fet seguir l’Estat espanyol ancorat en el règim feixista. També s’ha sentit a dir que al cap i a la fi el rei va ser el garant de la democràcia la nit del 23-F. Segurament el seu coneixement de la història recent de la seva família i dels episodis de canvi de règim hi va tenir molt a veure. Corria aquests dies per Madrid la brama que el rei, que s’atansa als setanta anys, tindria pensat abdicar en favor del seu fill per aprofitar el moment dolç que ha representat el naixement de l’infanta Elionor per evitar més sotracs dels necessaris en la successió. Però ell mateix ho va desmentir. Ja hi ha qui pensa que la voluntat de Joan Carles de ser rei fins que la salut li ho permeti, sumada a la forta personalitat de la princesa Letícia, no pot fer altra cosa que desgastar la figura de l’hereu Felip i posar en dubte la continuïtat de la institució.

Font: Tribuna Catalana.


Monarquia ahir, monarquia avui... I demà?

Roger Buch, politòleg
Barcelona · 25/11/2005

Diumenge passat, El País publicava un especial sobre els trenta anys de la coronació de Joan Carles I. Un especial de 72 pàgines (setanta-dos!) dedicat exclusivament a la lloança de Joan Carles I i del sistema de monarquia parlamentària. No només s’hi feien alabances del paper del monarca durant la transició sinó, sobretot, constatava la modernitat de la monarquia espanyola i la seva necessària continuïtat. Arguments de tot tipus, enquestes ben presentades, subtítols ben seleccionats, tot en la direcció de demostrar que la monarquia és un bon sistema, que l’espanyola és de totes les europees, la que s’ha adaptat millor. Articles sobre el rei i els militars, el rei i els polítics, el rei i la seva família, la reina i la solidaritat, gairebé una trentena de plomes prou prestigioses, però curiosament cap article dedicat al rei i a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat o als joves contestataris madrilenys que estan recuperant el color morat i l’himne de Riego. Curiosa unidireccionalitat en un espai periodístic habitualment reservat a la reflexió i on no és estrany trobar-hi debats, diversitat d’opinions i veus complementàries. Entretant, degut al naixement d’Elionor, hi ha la intenció de modificar la Constitució de 1978 ja que no permet la igualtat entre home i dona en la successió. Si es reforma la Constitució potser serà el moment de que el poble, tant els que no van votar per edat en el referèndum constitucional del desembre de 1978 com els que sí ho van poder fer, expressin la seva opinió sobre la monarquia i la seva compatibilitat amb el sistema democràtic. Votar no a la Constitució de 1978 podia significar tornar al sistema dictatorial anterior. En aquell referèndum només hi havia dues opcions: monarquia o reacció. La papereta de la república, i menys la de la república catalana, aquell 6 de desembre no la van repartir. No l’havien imprès.

En cas que finalment es convoqui un referèndum constitucional serà força interessant veure el suport real que té la monarquia a cada territori de l’Estat. Per a molts, potser serà una bona oportunitat de mostrar el seu rebuig, ara lliurement, a la monarquia i a la indivisible unitat de la nació espanyola. Sempre, això sí, amb el permís dels diaris progressistes.

Font: Tribuna Catalana.

dimarts, 22 de novembre de 2005

L’Ib-salut considera que si un metge no entén un pacient catalanoparlant el problema és del pacient


Hi ha encara gent que no veu que els Països Catalans som una colònia espanyola i tractats com a tal?
Volem recordar que un metge espanyol que "exerceix" a la Franja de Ponent no va voler atendre a un nen perquè els pares se li adreçaven en català, havent d'anar dit matrimoni a Lleida per tal que el seu fill podés finalment ser atès!
Setembre Negre


Palma · 22/11/2005

Alberto Anguera Puigserver, director gerent d’Atenció Primària de l’IB-salut, en una carta de resposta a un escrit de reclamació presentat el passat mes de juliol per un pacient, a la qual ha tengut accés Tribuna Mallorca, afirma que “De vegades, el personal substitut que treballa a les Illes no se’n surt amb fluïdesa en català ja que provenen de territoris no catalanoparlants. Fins que no s’instrueixen en aquesta llengua hi poden haver problemes de comunicació, per la qual cosa li aconsellam que en una altra ocasió es faci entendre, ja que és el seu estat de salut allò que s’ha d’objectivar i el més interessat és vostè”. O sigui que des d’una administració pública, davant una discriminació per raó de llengua es dona la raó al discriminador i “s’aconsella” al discriminat que es resigni.

Font: Tribuna Mallorca

divendres, 11 de novembre de 2005

Cal que tothom ho sàpiga: l'independentisme té les portes tancades a tots els mitjans de comunicació



( "Els catalans de Lil·liput" serveix al nostre col.laborador VÍCTOR ALEXANDRE per demostrar una gran veritat: l´independentisme té totes les portes tancades als mitjans de comunicació. 11/XI/2005)

Crec que ha arribat l'hora d'analitzar en quines mans es troba el món comunicacional català i concloure que són mans falsament catalanistes.

Afirmo que l'independentisme té les portes tancades a tots els mitjans de comunicació del país. Les plantilles de col·laboradors dels diaris,emissores de ràdio i televisió eliminen sistemàticament tots aquells professionals catalanocèntrics per tal que l'únic pensament que traspuï per part dels creadors d'opinió sigui el políticament correcte -que és lamés moderna i perversa forma de censura-. Així, a base de donar rang de normalitat a allò que és anormal -que una nació visqui sotmesa a lavoluntat d'una altra-, hem aconseguit convertir una patologia -la dependència emocional d'Espanya- en l'estat natural de la catalanitat.

N'hi ha prou d'escoltar o llegir les opinions en nòmina per veure que els seus autors són catalans el màxim referent nacional dels quals no és Dinamarca sinó Lil·liput. Ningú no fa constar aquesta norma per escrit,però la norma existeix. El catalanisme nacionalment desacomplexat està emmordassat pel lil·liputenisme i tots els llocs de poder del país es troben a les seves mans, gent pusil·lànime, amb ànima d'esclau i amaradad'autoodi. Els atacs del Correllengua d'enguany al Camp Nou, blasmant la CAL, Joan Fuster, Joel Joan i els Països Catalans són d'anàlisi psiquiàtrica.

En aquest sentit, cal descatar l'Antoni Puigverd, a Catalunya Ràdio, que el 24 d'octubre va aprofitar no tan sols per impartir la seva setmanal classe d'autoodi, comparant els independentistes valencians amb els «serbis de Croàcia», sinó per confessar que li «carrega el protagonisme de Joel Joan quan fa política». Dues consideracions. Una: recordar que el nacionalisme espanyol ja fa temps que subscriu les verinoses paraules de Puigverd, cosa gens estranya si tenim en compte els nombrosos punts en comú entrel'espanyolisme de dretes i l'espanyolisme d'esquerres. Dues: dir que som moltíssims els catalans que ens sentim carregats davant l'espanyolisme disfressat de ridícula universalitat que el senyor Puigverd escampa allà on va, talment com una ferum. Deu ser terrible mirar-se al mirall cada matí i odiar-se tant. De tota manera, entre ell i Joel Joan hi ha diferències que caldria que el lector tingués present. I és que mentre que Joel Joan fa política de franc, per amor al país, el senyor Puigverd fa política cobrant, per amor a si mateix. Estem lil·liputenitzats per tot aquest estol d'ànimes en pena que es passegen per diaris i emissores amb la missió ben remunerada de fer-nos cada dia més espanyolets. Aquesta és la realitat que ens amaguen i per això hem patit un assetjament mediàtic escandalós arran d'un manifiesto signat per quinze persones mentre el Correllengua, que n'aplega milers arreu dels Països Catalans, encara espera el gest d'equitat que suposaria que determinats programes televisius de prestigi li dediquessin el mateix espai que en el seu dia van dedicar al famós manifiesto. Ja sé que vulnero els principis de Lil·liput, però del projecte d'Estatut només em sobren les dues últimes lletres. Les cinc primeres restants expressen clarament el que Catalunya necessita si vol ser alguna cosa en aquesta vida.

N.de la R. Un cop més, com gairebé sempre,estem d´acord amb les tesis de Víctor Alexandre. Aquesta és la situació i convé que tothom ho sàpiga : l´índependentisme està proscrit dels mitjans de comunicació. I a més, els mitjans de comunicació de propietat catalana passen a mans espanyoles com és el cas de Ràdio Vic. Foten fàstic la majoria de mitjans que donen més importància a les declaracions de quatre pallassos o dels talibans del PP que no pas a fets creatius i positius com el Correllengua que haurien de ser gairebé sempre portada. Ara bé, no ens podem passar la vida gemegant. Cal cercar alternatives. Una alternativa relativament barata amb relació als costos d´altres mitjans de comunicació és la creació d´una ràdio per internet. Si ningú no arrisca diners farem ben poca cosa. Necessitem la doctrina com en aquest cas. Magnífic. Ara només falta la pràctica. Entesos?

Font: Ràdio Catalunya

dimarts, 8 de novembre de 2005

La Corbella, núm. 8

Revista de la Plataforma per la Llengua,
octubre 2005

Descarregar La Corbella en format PDF





Portada
Comissió 23 d’Abril. Per la cultura en català.

Editorial
El català. Pont de cultures i punt de trobada.
Més Corbella.

Sant Jordi
La Plataforma per la Llengua converteix la plaça de Catalunya de Barcelona en un espai de trobada entre cultures.
Setmana de Sant Jordi a Sabadell. Per la llengua i la cultura!

Immigració
Es presenta l’estudi L’alumnat nouvingut i el català.

Empreses
Estudi sobre l’ús de les llengües en l’etiquetatge dels productes propis de supermercats i hipermercats.
El viatge de l’exposició pels territoris de parla catalana.
Última hora: El català augmenta en l’etiquetatge de vins i caves de denominació d’origen.

Discriminació lingüística

Arxiven el cas pel qual s’acusava el noi de Lloret que va demanar l’etiquetatge en català.

Entrevista
Joan Bernà, notari i impulsor de la Plataforma pels Documents Notarials en Català.

Entitats
Neix Consum Català, una nova entitat que vol defensar els drets lingüístics dels consumidors.

Política Lingüística
El procés de redacció del nou Estatut de Catalunya.
La Plataforma per la Llengua reclama l’oficialitat del català a Europa davant el Parlament Europeu.

Territori
Acció a València davant d’El Corte Inglés.
Neix la Plataforma per la Llengua Pirineus.

I a més a més

L’il·lustre activista Xavier Polo publica les seves apassionants memòries
La Plataforma per la Llengua participa en la campanya “Adopta el català”.
Entra a la nova botiga virtual de la Plataforma per la Llengua!
Segones jornades de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.
Caixa Penedès incompleix el seu compromís de normalitzar les oficines del País Valencià.
Caja Navarra es compromet a utilitzar el català en la seva correspondència amb el client.


Opinió
Entre l’acció i la reflexió.



Barcelona, 9 de novembre de 2005

Benvolgut / benvolguda,

T’escrivim per comunicar-te que ja és al carrer el nou exemplar de la revista La Corbella, la publicació semestral que edita la Plataforma per la Llengua i que, després de quatre anys, enceta ara una nova etapa. Efectivament, la publicació canvia a partir d’aquest vuitè número de format i de disseny per tal de modernitzar-se i reforçar el seu missatge amb una imatge visual nova i potent. Això sí, la nova Corbella manté l’objectiu de ser una carta de presentació de la nostra organització, i per tant hi continuaràs trobant un resum de les principals actuacions que s’han portat a terme en els últims mesos. Pots trobar aquest número de la revista i també els exemplars precedents al nostre web, www.plataforma-llengua.org, i pots descarregar-te-la des de l'enllaç: http://www.plataforma-llengua.org/documents/corbella8.pdf . La Corbella s'envia gratuïtament en format imprès a tots els socis de la Plataforma per la Llengua.

A La Corbella trobaràs informació sobre les activitats que, sota el lema El català, pont de cultures, va organitzar la Plataforma per la Llengua a la plaça de Catalunya de Barcelona per Sant Jordi; podràs llegir les conclusions de l’estudi L’alumnat nouvingut i el català, que fa una descripció de la realitat immigratòria en l’ensenyament de primària i secundària; sabràs més coses sobre l’ús del català en l’etiquetatge comercial a través de l’exposició itinerant La llengua en l’etiquetatge de les grans marques; o tindràs accés a les dades de l’últim informe de l’organització sobre la utilització del català en els vins i caves de denominació d’origen. També hi trobaràs entrevistes i articles d’opinió sobre la llengua catalana.

La Corbella és només una petita mostra d’allò que hem fet, però encara tenim molts més projectes que esperem que serveixin per avançar cap a la plena normalització de la llengua. Un objectiu que sabem que comparteixes plenament però que no podrem aconseguir sense més recursos. Sense la teva col·laboració, moltes iniciatives que poden ser decisives per la llengua no es podran realitzar. És per això que volem demanar-te que facis un pas més en la teva implicació dins la Plataforma per la Llengua i te’n facis soci. Pots fer-ho trucant al 93 321 12 71 i demanant per la Carme o bé a través del següent formulari: http://www.plataforma-llengua.org/formulari.php .

Esperem rebre notícies teves ben aviat. Recorda, per molt poc pots fer molt. Moltes gràcies per tot. Cordialment,

Daniel Mundet
Plataforma per la Llengua

El rànquing del funcionari


Marçal Sintes

Ahir molta gent es devia quedar garratibada en llegir -dades del ministeri d'Administracions Públiques- que Extremadura és de llarg la comunitat amb més funcionaris autonòmics, concretament el 9,7 per cent de la població activa. La que en té menys? Catalunya, 3,9 per cent, malgrat tenir més competències que la gran majoria. Personalment, no em neguiteja gaire que Catalunya aparegui l'última del rànquing d'empleats públics. Penso que allò que el sector privat pugui resoldre millor o de forma similar al sector públic cal que ho faci el privat. El que em preocupa és sobretot un altre aspecte de la qüestió: ¿com pot ser que la regió que continua sent la més pobra d'Espanya es gasti els calés -bona part dels quals procedents de les aportacions que fan autonomies com Catalunya- en funcionaris i més funcionaris? Això no sols constitueix una burla per a les autonomies solidàries, és també el pitjor camí per fer avançar Extremadura. En comptes de rebentar-se els diners en tenir a les seves ordres més funcionaris que ningú, Ibarra hauria de preocupar-se d'invertir en polítiques per millorar l'eficiència i la productivitat de la seva economia, amb l'objectiu de deixar de ser el territori més subvencionat d'Espanya. Les dades són sens dubte la millor arma per parar els peus als demagogs. Per això, és imprescindible i urgent que el govern de Zapatero difongui oficialment, com va prometre, les balances fiscals autonòmiques. Si no, Catalunya tindrà les de perdre en el debat del finançament i de l'Estatut davant certs personatges, per molt que cada dia se'ls vegi més el llautó.

Font: Avui (8/11/2005)

dilluns, 7 de novembre de 2005

Fullejant la Gaceta de Madrid, de 1926


Amb España la Història no és que es repeteixi, senzillament no evoluciona. Llegiu sinó aquest fragment que reproduïm publicat a la Gaceta de Madrid l'any 1926.



[...] Un tercio de siglo hace que se comenzó el intento de sembrar la semilla del separatismo en las provincias catalanas, que desde larga fecha venían dando pruebas de unánime españolismo, y aquella semilla que en los primeros años produjo brotes raquíticos, fructificó luego en forma que llegó a ser alarmante, porque la indiferencia de unos, la transigencia de otros y hasta el egoismo de los que proponían todo al logro de aspiraciones mezquinas, abonaron el terreno y fomentaron la audacia de los cultivadores.

Así, a pesar de que los elementos más sanos de Cataluña, como las familias de rancia estirpe y la clase obrera, que tiene cifradas sus aspiraciones en concepciones más amplias no participaron generalmente en tal labor, un sector de agitadores, incansables en la propagación y apelando a todos los medios, llegó al apoderamiento de organismos oficiales importantes, pretendiendo contagiar a otras comarcas españolas y levantar frente al poder del Estado otros poderes. [...]

Gaceta de Madrid, núm. 77 (18/3/1926)

dijous, 3 de novembre de 2005

Ni COPE, ni Conferencia Episcopal Española. Volem una Conferència Episcopal Catalana.

El presidente de la Conferencia Episcopal Española,
Blázquez Pérez.


A LA FRESCA ! LA COPE DIU QUE DEFENSA "L´HUMANISME CRISTIÀ"

La COPE, emissora radiofònica propietat de la Conferència Episcopal Espanyola, va manifestar ahir "un suport total als seus comunicadors i professionals", així com als seus anunciants, davant el que qualifica de "persecució política i mediàtica" que diu estar patint i que adverteix que "s'intensificarà". En un comunicat de vuit punts fet públic a la seva pàgina web i ressenyat als seus espais informatius, l'emissora diu defensar "la Constitució espanyola i els valors que consagra, entre ells la llibertat d'expressió". Al seu torn, també diu renovar el seu "compromís amb els valors de l'humanisme cristià en l'ideari de la cadena", i cita explícitament "la defensa del valor sagrat de tota vida humana, de la família basada en l'autèntic matrimoni, i de la llibertat religiosa i d'educació". Es dóna la circumstància que el punt quatre de l'ideari de la cadena aprovat el 1991, referit a l'humanisme cristià, diu textualment que l'emissora "treballarà incansablement per la pau, per la justícia i per la llibertat; propiciarà sempre el tarannà conciliador, la convivència i el diàleg. Traurà a la llum pública els errors i les fallides de la societat, denunciarà les injustícies, però sense sembrar odis ni escampar gèrmens de divisió".

RENOVACIÓ DE LLICÈNCIES
Després de denunciar que "s'està utilitzant la calúmnia i el xantatge per suprimir una veu crítica", la nota de la COPE alerta del "perill real" que en alguna comunitat autònoma s'adopti "una decisió política per no renovar llicències radiofòniques".El comunicat --de què es va fer ressò l'agència France Press juntament amb referències a la informació sobre la COPE que diumenge va publicar El Periódico-- considera "inacceptable" que les crítiques de l'emissora a l'Estatut siguin presentades "com un atac a Catalunya i els catalans". Dilluns, el conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, va dir que "el Govern català com a tal no té previst accions legals" contra mitjans de comunicació que ataquen Catalunya, però va demanar a algunes institucions (en referència a l'Església) que "reflexionin" sobre la seva aportació a la convivència, informa "El Periódico".

EL MUNDO
La decisió del Consell Audiovisual de Catalunya d’investigar si les opinions difoses a través de la COPE vulnera l’article 20 de la Constitució ja li ha valgut a l’organisme les primeres crítiques dels mitjans més arrenglerats amb l’emissora dels bisbes. De “tinglado despòtic” i “factoria d’inòpies per estabular catalans” qualificava Erasmo el Consell en el seu microarticle de dilluns a El Mundo, en el qual atribuïa la decisió a una maniobra per dotar-se d’un “instrument per controlar els periodistes de Madrid”. En el brevíssim text trobava també espai per despatxar el codi deontològic català titllant-lo “d’andròmina antidemocràtica”. Erasmo és el pseudònim rere el qual escriu aquestes píndoles el periodista José Luis Gutiérrez. Ja uns dies abans, el rotatiu de Pedro J. donava la notícia de la investigació iniciada pel CAC amb un titular de portada que qüestionava la independència de l’organisme: “El Consell de l’Audiovisual, controlat pels promotors de l’Estatut, investiga la constitucionalitat de la COPE”.També s’ha afegit a les crítiques Federico Jiménez Losantos, en una columna publicada dilluns on comparava la campanya contra la COPE al terrorisme etarra: “La batasunització de Zapatero i la seva quadrilla és un fet. Per comprovar-ho, n’hi ha prou amb veure la campanya desfermada contra la COPE, que és en el seu estil i continguts, en forma i en fons, digna del terrorisme etarra en la seva branca propagandística, que no per deixar a altres el tràmit tècnic de prémer el gallet deixa de ser terrorisme”. Losantos també l’emprenia amb El Periòdico, que el dia anterior havia dedicat el Tema del Dia a l’afer: “La banda polanquista i els seus satèl•lits mediàtics, com El Periódico de Franco, actuen com els Guerrilers de Crist Rei en els darrers temps de la dictadura”, informa "comunicacio21"

EL COMUNICAT
Després dels sis dies negres d'octubre, la Cadena COPE ha decidit emetre un comunicat per a rebatre en vuit punts la sèrie de calúmnies i insults que ha rebut en una campanya orquestrada pel govern Zapatero i a la qual es va sumar feroçment El Periódico de Catalunya. L'emissora adverteix que "aquesta campanya es va a intensificar" i assegura que "existeix el perill real" que en algunes comunitats, com succeeix a Catalunya, s'intenti adoptar una decisió política per a no renovar llicències radiofòniques i "ofegar així la veu de la Cadena COPE",segons l´opinió de "libertaddigital". 1. S'està utilitzant la calúmnia i el xantatge per a suprimir una veu crítica que s'oposa a determinats projectes legislatius i decisions de govern, dintre del que és la dinàmica habitual en una democràcia. 2. La Cadena COPE defensa la Constitució espanyola i els valors que consagra, entre ells la llibertat d'expressió 3. És inacceptable que la crítiques al projecte de reforma de l'Estatut català, sigui presentada com un atac a Catalunya i els catalans 4. La Cadena COPE manifesta un suport total als seus comunicadors i professionals, així com als nostres anunciants, que estan sent objecte d'assetjament, insults i desqualificacions, pel simple fet de realitzar el seu treball en llibertat. 5. Vam advertir que aquesta campanya es va a intensificar. En aquest context, existeix el perill real que en alguna Comunitat Autònoma s'intenti adoptar una decisió política per a no renovar llicències radiofòniques i ofegar així la veu de la Cadena COPE en aquesta Comunitat, el que suposaria un atac a la llibertat d'expressió, sense precedents en la nostra recent història democràtica, i a l'actual legislació, que estableix que les freqüències radiofòniques es renovaran excepte falta greu, cosa que mai ha succeït. 6. Volem dir a l'opinió pública espanyola i als nostres oïdors que la Cadena COPI seguirà exercint sense desànim el dret a la llibertat d'expressió consagrat en la nostra Constitució i defensant el dret de la nostra audiència a seguir escoltant-nos. 7. Renovem el nostre compromís amb els valors de l'humanisme cristià en l'Ideari de la Cadena COPE, entre ells la defensa del valor sagrat de tota vida humana, de la família basada en l'autèntic matrimoni, i de la llibertat religiosa i d'educació. Aquests valors constitueixen la columna vertebral de la nostra identitat com mitjà de comunicació. 8. No ens faran callar, ni callarem. Agraïm les nombroses mostres de suport i solidaritat que estem rebent per part de la nostra audiència. El seu ànim i la seva fidelitat són el millor estímul per a continuar la nostra tasca. (2/XI/2005)

N.de la R. No es tracta de cap innocentada.Aquesta festa encara queda una mica lluny. Avui és el dia dels Morts i segurament el dia de la Cope, que no té altra missió que matar psicològicament els catalans. Si això és "l´humanisme cristià" que baxi Déu i ho vegi. En tot cas, els cristians catalans ja sabem que s´han d´esborrar d´aquesta secta espanyola i treballar d´una vegada per totes per la Conferència Episcopal Catalana. No es pot servir a la vegada a dos senyors: a Déu i a Espanya, sobretot quan la COPE i els espanyols serveixen a Espanya per damunt de tot.

Font: Ràdio Catalunya