dissabte, 30 d’octubre de 2010

El país et plora avui, Joan


"El país et plora avui Joan, per la teva persona, però ja fa massa temps que plora i es dessagna per la nostre llengua, n'estem farts Joan, els polítics ens han deixat sols."

http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/016/942/942.mp3


Joan Solà: 'Aquí no hi ha pau lingüística' (entrevista a Vilaweb, 09.06.2009)


Joan Solà i Cortassa, un doll de llum, dignitat i coratge enmig la negra nit persistent i tots els seus lacais.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

“Parleu català al vàter”

Més d'un cop hem parlat del genocidi lingüístic i cultural que es continua perpetrant a la Franja de Ponent: res ha canviat dels temps de la dictadura franquista. Perquè, si és la manera consubstancial de ser d'España? Perquè caldria que España canviés la seva manera de ser que porta a l'ADN: la negació de la diferència i l'odi a la diversitat.

Recentment s'ha aprovat una llei de llengües d'Aragó en què, si bé es reconeix que la llengua que es parla a la Franja és la catalana, aquesta -a l'igual que l'aragonesa- continua sense ser-hi oficial. Això és, continua sense estudiar-se a les escoles, sense estar present als ajuntaments ni en llocs i actes oficials i sense tenir un reconeixement i un status legal que la condemnen a ser una llengua de segona i sense prestigi que l'aboca a la marginalitat i a la seva progressiva pèrdua al perdre's -per tota aquesta pressió- la seva transmissió de pares a fills. Això és democràcia? Com a màxim deu ser-ne una variant borda: la democracia española.

Ara assistim a una vulneració dels drets constitucionals -que ells diuen tan defensar- en que s'hi afirma que ningú serà discriminat per raó de llengua i dels drets de la infància. I què passarà: res. Els mitjans de comunicació se'n faran ressò? No. En mantindran un silenci còmplice, començant per TV3. Perquè de la intolerància España n'ha fet una peça bàsica del seu ser, un tret distintiu. En aquest i molts altres casos si substituíssim el mot "català" pels de "jueu" o "negre" de cop i volta molts catalans ho veurien clar i clamarien indignats "racisme!", "xenofòbia!". Però l'autoodi inculcat ens impedeix de veure-ho i d'exclamar que ja n'hi ha prou de tants insuls i vexacions  i, per extensió, que ja n'hi ha prou ser ser cornut i pagar el beure. Clar que els nostres polítics, que haurien de ser els primers en defensar-nos -per això cobren!-, són els primers que ens injecten cloroform i autoodi.

Com espero que en un futur pròxim -i malgrat els nostres polítics- siguem independents, aquesta xenofòbia anticatalana estigui penada per la llei i puguem viure, per fi, lliures i en pau!

“Parleu català al vàter”

09/10/2010

Pintada contra Catalunya

El racisme anticatalà continua augmentant el seu odi, fins i tot contra els més menuts. Una dona explica que va portar els seus fills en un campament d’anglès a Boltanya (Osca) organitzat pel Col·legi Públic Tío Jorge de Saragossa, i que allà els monitors van prohibir als seus dos fills, d’ Albelda (Llitera), que parlessin en català entre ells “perquè això molestava els altres xiquets”. La mare afirma que “un dels germans li va explicar, mig plorant, al monitor, que els costava molt parlar entre ells en castellà perquè de sempre s’havien parlat en català. El monitor els va dir que si no hi havia més remei que ho fessen a part, tots sols, al dormitori o al vàter”. “En aquesta escena s’afegien sovint insults per part d’alguns altres alumnes mañicos del tipus: “catalans de merda”, “parleu bé”, etc.”, denuncia la dona. “De moment no hi ha on recórrer ni Déu que ens empare”, es lamenta la senyora. No hi ha constància que SOS Racisme estudiï aquest cas. Aquests fets van ser denunciats en una carta al director publicada al darrer número de Temps de Franja.

Som notícia