dijous, 25 de març de 2010

Es confirma: multada per parlar en català a les forces d'ocupació


Els espanyols han convertit l'objectiu imperialista i xenòfob de la supremacia de la llengua castellana en política d'estat. Concretament en continuïtat de política d'estat "democrático", franquista, primoriverista, borbònica...

"Siempre la lengua fue compañera del imperio" Antonio de Nebrija, (ss. XV-XVI)


"No pot ser que vulguis anar amb la teva família a l'Alguer i acabis perdent el vol i retinguda perquè la Guàrdia Civil desconeix o per mala fe no et reconeix el teu dret a parlar en català", es lamenta Monera.



ÒMNIUM I LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA RECORRERAN LA SENTÈNCIA CONTRA LA SRA. MONERA PER DIRIGIR-SE EN CATALÀ A LA GUÀRDIA CIVIL


La defensa disposa de cinc dies per interposar recurs


Barcelona, 25 de març de 2010. - S’ha dictat sentència en el Judici en el qual la Monera va ser denunciada per falta de respecte a l’autoritat quan es disposava a agafar un vol a l’aeroport de Girona. La discussió va iniciar-se quan la Sra. Monera va continuar parlant en català d’acord amb els seus drets reconeguts legalment tot i que els agents de la Guàrdia Civil la volien obligar a parlar en castellà. En la sentència, es condemna a la clienta al pagament d’una multa de 180.-€ (el fiscal demanava una multa de 200.-€), per una falta de l’article 634 del Codi Penal (falta de respecte a l’autoritat). Cal tenir en compte que la legislació vigent permet parlar sempre en català a Catalunya.

Òmnium Cultural i la Plataforma de la Llengua, entitats que s’han fet càrrec d’aquest procés judicial, interposaran recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Girona, entenent que cal reparar aquesta discriminació lingüística.

Aquest procés judicial està sota la direcció lletrada dels serveis jurídics d’Òmnium i la Plataforma per la Llengua.

dijous, 11 de març de 2010

Calen esterilitzacions massives

Sempre m'havia agradat anar a cal barber: era un espai que no havia evolucionat en el temps. Tanmateix, amb la renovació de la barberia varen estafar-me. Abans era antiga, amb el mobiliari vell i la decoració un xic xarona. És a dir: una barberia com Déu mana. Després varen fer-la tota nova, a l'igual que la botelleria, un temple sagrat amb les botes i aquella olor a vi només entrar-hi. Ara ambdues són iguals: de disseny i que no saps si estàs en l'una, a l'altra o a qualsevol altra botiga.

Estic convençut que un dels oficials de la barberia va venir d'un poble d'Aragó sent xollador i l'amo duia uns pentinats que et tombaven d'esquena. Brutal, antològic (i, a més, a un preu prou raonable). Amb el canvi va passar de ser una barberia a ser "estilistes"!! Així, convençut que havien profanat l'ofici de barber, vaig decidir buscar-me'n una altra. Ara vaig a una perruqueria unisex. Sí, ja ho sé, vaig a allà on sempre havia evitat però, com a mínim, aquests -aquestes- no m'han fet el salt i està a la cantonada de casa.

Avui m'he hagut d'esperar més del que és costum. A sobre que les esperes sempre m'han desesperat ho he hagut de fer per una "dona" que estava alletant el seu fill. Certament podia ser una escena potencialment molt tendre però, com veureu, no era així. Va i anomena al seu fill "Kevin" (ja m'ha vingut la primera arcada) i, al cap d'una mica, quan el nadó fa un tímid inici de plor, me li diu "ya te has cabreado, eh? ya decía yo que te llevabas demasiado bien". Mare de Déu! Com pujarà aquesta criatura amb una mare -ja granadeta- que me li diu, i repeteix, que "se ha cabreado"? Ja us ho dic jo: serà un xarnego, fill de xarnegos que, al seu torn, engendrarà més xarnegos, i així fins a la fi dels temps (a no ser que tingui la sort que li caigui un llamp al cap que li activi el cervell).

Dissortadament, aquest cas no és pas únic sinó que està àmpliament estès en la societat catalana; fet actualment multiplicat a l'enèsima potència amb la fèrtil aportació de "mares" i "pares" sudamericans i magribins (òbviament no hi incloc els que s'han integrat). Si a això hi sumem que ara no em recordo quin blog ens advertia que l'índex de delinqüència a Nova York no va baixar només per les mesures d'en Rudolph Giuliani, sinó per efecte de la legalització de l'abortament. Donat que, a no ser en cas de risc per la mare, malformació del fetus, etc..., no estic a favor d'avortar com aquell qui res (per això hi ha els preservatius), penso que caldria fer una campanya massiva d'esterilitzacions. Ho trobo humanitari: ells/elles podrien jugar tot el que volguessin però sense efectes secundaris perniciosos per la societat.

- Què no és una mesura democràtica perquè no hi ha llibertat d'elecció? Per qui m'agafeu! Si m'haguéssiu deixat acabar us hagués dit que, òbviament, es podrà triar entre l'esterilització o la repatriació a España/ països d'origen.

- Com? Què em dieu? Si, avui m'he deixat anar una mica. Ep! Però no sense raó i tenint en compte que només és una manera de dir les coses...

dijous, 4 de març de 2010

Acte d'Estat a Sabadell. Primeres impressions.






 
Quin acte tan emotiu i vibrant el d'ahir a la nit a Sabadell amb un teatre a rebentar amb les entrades esgotades (aforament de 1100 persones).

Tots junts, tots plegats: oradors de CDC, ERC, Rcat, EI i independents, amb un públic reflex d'aquesta transversalitat. Quans amics i companys de lluita vaig trobar-m'hi: des de gent força més gran que jo (i alguns prou desencisats de la política, o millor, dels partits) fins a jovens companys que s'hi acaben d'incorporar. I allà estaven, allà estàvem: delejosos de ser lliures i, almenys, -com canta en Raimon- de sentir la llibertat i, "qui l'ha sentit, té més forces per viure". A l'entrar les cares eren d'esperança i il·lusió contingudes, al sortir d'esperança i il·lusió renovades.

Els oradors van estar a l'alçada, clars, concisos, contundents. Tret d'en Carretero que no va entendre -o no va voler entendre-ho- que es tractava d'un "acte d'Estat" i va aprofitar per atacar a la resta i convertir-lo en un acte estret i curt de mires, en un acte de partit.

Va cloure els parlaments en Jonqueras. Gran, savi, colpidor. Amb clarividència va relatar-nos el futur; quan España veurà que Catalunya trenca oberta i definitivament i aquesta jugarà encara més brut, i usarà la por i l'amenaça, i comprarà més voluntats que mai. "Alguns es vendran abans que els comprin" ens avisà, alhora que caldrà ser ferms i ajudar al company que caurà, al company que el guanyarà la por. Caldrà molta generositat per part de tots i tenir clar que 'Hem de veure clar que la independència no es demana ni es pacta, sinó que es proclama i es defensa.'

Així sia!

Caldrà, però, que aquesta voluntat i unitat es plasmi en fets! Tinguem ben clar que, el dia que així sigui, res ni ningú podrà deturar-nos.



Reportatge de Vilaweb TV.

«Podem ser un estat!»
Més d'un miler de persones a Sabadell defensen que la "independència no es negocia, no es pacta. Es proclama i es defensa", en un acte ple d'oradors independentistes.
Nació Digital

Un miler de persones reclamen unitat d'acció a l'independentisme per
assolir un Estat propi

El teatre La Faràndula de Sabadell s'ha omplert de gom a gom per escoltar Joel Joan, Joan Carretero, Alfons López Tena, Josep Guia i Oriol Junqueras
directe!cat

L’Acte d’estat omple La Faràndula encarant el procés d’emancipació
català

Tribuna Catalana

Edit. Acte d'Estat (íntegre)