dimarts, 27 de març de 2007

Per l’esclat de la Sagrada Família, per l’esclat de la Sagrada Catalanitat.



Aquest cop ataquen la més gran obra, la més gran joia arquitectònica forjada de la fe amb Déu, amb Catalunya i amb la Natura. L’obra més sublim del gran geni creador que fou Antoni Gaudí, de qui molt curosament se n’amaga la seva catalanitat militant, irredempta i desacomplexada.

Vés per on, el més gran i universal arquitecte català de tots els temps ha estat un separatista en que les quatre barres i la simbologia catalanista es troben omnipresents en la seva obra! Vés per on la seva obra és reconeguda i estudiada arreu del món. I és que -en contra de l’opinió interessada de colons i botiflers- sols a partir d’un profund arrelament a allò propi -i no pas imposat o importat- hom es pot obrir al món i aportar-hi riquesa, originalitat i llum (i tenint un do com el que ell tenia, clar.)

Aquesta Catedral és, serà, única al món i motiu d’admiració i joia, i pels catalans, a més, motiu de profund orgull. I això l’España Eterna, l’España Una (tan fa si de dretes o d’esquerres, perquè primer que tot són espanyols) no ho pot permetre. No poden concebre una Sagrada Família acabada, esplendorosa, única. No volen permetre una Sagrada Família erigida en un dels més grans referents mundials. Perquè? Per que encara que ens diguin el contrari saben molt bé que és catalana; símbol sublim i perfecte de catalanitat, obra mestra d’un separatista al que Alfonso XIII temia més que a les bombes anarquistes. Per això no volen que neixi. Volen fer-la abortar. Raspar-la amb el Tren d’Alta Velocitat. Perquè –com es qüestionen des de Catalunya Acció-, “al marge de qüestions purament tècniques, algú creu que es permetria deixar passar un tren d’alta velocitat fregant els fonaments de la Capella Sixtina?”

I els delegats del poder espanyol a Catalunya (altrament anomenats autoritats autonòmiques) altre cop resten cap cots, callant i executant com gossos mesells les ordres de l’amo. Botiflers i cretins venent-se una de les obres arquitectòniques més excelses de Catalunya i especulant com folls. Però ni totes les pluges de les primaveres d’aquesta Mediterrània -que tant s’estimava Gaudí- podran rentar els seus noms i els seus actes.

Setembre Negre



Vegeu el vídeo del manifest de Catalunya Acció

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 20 de març de 2007

Tancament de TV3 al País Valencià: terrorisme institucional



Estem a punt de presenciar un dels salts qualitatius, juntament amb la tercera hora d’espanyol a la primària, més brutals en el secular genocidi de la lluita d’España per anihilar la llengua i la cultura catalana.

I què passa? Res. Quina és la resposta de les institucions i partits polítics principatins? Nul·la. Hi ha una resposta de les entitats culturals dels Països Catalans. Cert. Però i les institucions, que és allà on hi ha realment poder? Institucions que, vés per on, estan composades pels –que es diuen- els nostres representants polítics. Resposta nul·la o gairebé. I ara és el moment d’anar-hi a per totes. Però no. L’únic que aboquen no és pressió sinó misèria moral i política. I és ara perquè encara no hi ha res en ferm i perquè, més endavant, quan els repetidors estiguin tancats, ens diran molt dolguts i lacònics que “no hi ha res a fer”.

El lògic seria presenciar una resposta única i contundent de tot el Parlament i del govern principatí. Perquè ni tan sols fa falta que siguin representants de partits catalanistes (que la majoria se’n reclama!). Amb que siguin representants de partits demòcrates n’hi ha més que suficient! Perquè, com assenyala ACPV, “negar la llibertat de recepció i d’elecció televisiva i informativa als ciutadans, en el context de la construcció de la Unió Europea i de la superació de les velles fronteres, és una política profundament regressiva i antidemocràtica”. La llengua catalana és una i la democràcia és un valor universal. No s’hi val a dir que “no es vol interferir en qüestions externes”. Excusa covarda i botiflera. Més per quan els nostres polítics es solidaritzen amb totes les causes “justes” hagudes i per haver del món sencer.

Davant d’aquesta misèria i indolència del cantó català, què veiem del cantó espanyol? Unitat! Sempre unitat! Paradoxalment, els partits espanyols ja poden estar enmig de les lluites més salvatges pel poder que, per anar contra el català i contra la Nació Catalana, es posen ràpidament d’acord. Ara és el PP qui actua i el PsoE el seu còmplice, abans fou el PsoE qui tancà els repetidors de la mà del gran prohom de la democràcia, el ministre Barrionuevo, i el PP el seu còmplice. La gravetat del tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià va encara molt més enllà. Per què... i les altes institucions espanyoles que haurien de vetllar per l’estat de dret, què hi fan al respecte? On està el Tribunal Constitucional? I els mediàtics i justiciers fiscals generals? I l’abnegat Defensor del Pueblo?,... Unitat total, compacta, incondicional de totes les forces i institucions espanyoles davant aquest atac a l’espai comunicatiu català i la democràcia més elemental. “Unidad nacional” davant el genocidi a la llengua, la cultura i la Nació catalana!

Com sempre deia el malanguanyat Ramon Barnils, “a mi no em preocupa el que fan ells sinó el que no fem nosaltres”. Fins quan ho permetrem? Fins quan anirem a votar com messells cada quatre anys per renovar-los-hi la confiança i donar-los-hi altre cop carta blanca perquè facin el que vulguin? Fins quan no adreçarem cartes als nostres representants electes, els anirem a veure –o els aturarem quan els veiem pel carrer- dient-los-hi que si no compleixen no els tornarem a votar. Fins quan no ens organitzarem en entitats de lluita per la llengua i en d’altres organitzacions patriòtiques? O resulta que ens queixem molt dels nostres representants però també farem com ells: no-res. Som també tan vils i traïdors?

Setembre Negre



ACPV no tancarà les emissions de TV3 al País Valencià



La Federació Llull exigeix al Ministeri d’Indústria el compliment de l’acord que garantia les emissions digitals de TV3 al País Valencià, i demana al Govern de Catalunya la seua implicació en un conflicte que afecte de ple la llengua catalana

14.03.2007

Com és ben conegut, ACPV va iniciar ara fa uns mesos la migració del senyal dels canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) d’analògic a Televisió Digital Terrestre (TDT), després que el govern espanyol atorgara al nou canal televisiu La Sexta la freqüència per on ACPV emetia el senyal de TV3 per a les comarques valencianes. La migració va ser possible gràcies a l’acord verbal a que els directius de la nostra entitat van arribar amb el Ministeri d’Indústria. Ara, i després que el govern autonòmic valencià del PP haja exigit judicialment -amb una clara intencionalitat política- el tancament de les emissions dels canals de la CCRTV al País Valencià, el govern espanyol no ha respectat l’acord verbal pactat i s’ha desentés de la situació.


El 1984, quan gràcies a la implicació i l’aportació de milers de valencians s’iniciaren les emissions de TV3 al País Valencià, es posava una primera pedra en la consolidació d’un espai comunicatiu català i s’ampliava l’oferta televisiva i informativa a la qual tenien accés els valencians i valencianes. Vint-i-tres anys després, pretendre negar la llibertat de recepció i d’elecció televisiva i informativa als ciutadans, en el context de la construcció de la Unió Europea i de la superació de les velles fronteres, és una política profundament regressiva i antidemocràtica. És per això que, davant aquesta situació, la Federació Llull –integrada per
Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear– ha decidit mantenir una postura unitària davant el probable tancament de TV3 al País Valencià. Els seus presidents han comparegut en roda de premsa junts a Barcelona, i han exigit conjuntament al Ministeri d’Indústria i al Govern de Catalunya que prenguen la decisió de garantir la llibertat d’informació. De l’actual govern autonòmic valencià del PP, impulsor de l’intent de tancament, per contra, no res de positiu es pot esperar, únicament entrebancs i decisions antidemocràtiques i antivalencianes. En qualsevol cas, ACPV no tancarà voluntàriament els seus repetidors, perquè defensem la pluralitat informativa, i perquè ens neguem a acceptar que un govern, amb majoria absoluta o sense, puga tancar un mitjà de comunicació simplement perquè no li agrada. El tancament pot ser imminent, però no inevitable: evitar-ho ara és en mans del Ministeri d’Indústria, el Govern de Catalunya, i els partits que els donen suport.


ACCEPTAR EL REALISME, UN ALTRE ENGANY PER ALS NOSTRES PAÏSOS


19.03.2007 - 10:35



"Què volen dir quan diuen realisme?"
VICENT PARTAL



De tot l'afer de la TV3 al País Valencià allò que més em sorprèn és el sobtat descobriment del 'realisme' del qual fan bandera alguns. 'És que TV3 emet il·legalment al País Valencià', deien l'altre dia des del govern català. Enhorabona! Quin gran descobriment! En aquella cosa dels Jocs Olímpics per a països sense estat (o no sé com en diuen) van reaccionar igual: 'És que no podem participar en els Jocs Olímpics, si no som un estat'. Oh! Quina sorpresa! De debò? I resulta que ara cal alçar la bandera espanyola als edificis oficials 'perquè aquesta és la legalitat'. O quan el govern Zapatero presenta un informe que encara rebaixa més l'estatut, hem d'estar contents 'perquè el posa en el marc de la constitució'... I d'això de l'aeroport, ja ens podem anar preparant. L'entorn socialista no para de dir que 'hem de ser realistes i que Barcelona no dóna per a un aeroport intercontinental'. I una vegada i una altra el realisme...




Sembla que el realisme siga la frase de moda del govern Montilla. I jo sincerament estic perplex. Al País Valencià veiem TV3 des de fa vint-i-set anys perquè tota una colla de gent hem considerat, des del País Valencià o des del Principat, que el dret de rebre televisió en la pròpia llengua està per damunt d'allò que la legalitat del moment diu. Ep!, i això, fins ara, ho entenia a la perfecció el govern català. Quan José Barrionuevo, per exemple, va tancar TV3 al País Valencià, a ningú de la Generalitat de Catalunya, no se li va ocórrer de dir 'és clar, és que són emissions il·legals', perquè no és aquesta la qüestió. Si allò que volen és que acceptem el que som i la situació legal que vivim i suportem per davant de qualsevol altra consideració, i si volen que l'acceptació del marc jurídic i polític actual siga el factor essencial a tenir en compte en qualsevol problema, aleshores no cal que fem política. Acceptem amb resignació allò que som.




I no vull fer gens de broma ni de demagògia. És clar que entenc que qualsevol càrrec electe es veu obligat a acceptar el marc institucional amb una responsabilitat superior a la d'un simple ciutadà. Però és compatible saber i valorar els límits de les coses i no justificar-les. Ja resulta curiós que durant més de vint anys governs de dretes hagen posat els drets lingüístics al davant del marc legal i que siga ara precisament l'esquerra qui pose el marc legal al davant dels drets lingüístics.




És en aquest marc que no s'hi val, a vendre el presumpte 'realisme' com una virtut. En aquest sentit a Itàlia fa uns quants anys va causar un gran impacte una resposta de l'aspre i inquietant Giulio Andreotti a un periodista massa persistent: 'Mireu: quan un polític proclama que cal més realisme allò que en realitat diu als seus electors és que ja poden oblidar tot quant els ha dit fins aleshores amb la finalitat primordial d'arribar on és'. Per cert que el 'Divo Giulio', per increïble que puga semblar, encara seu al Senat, malgrat una sentència del 1980 que certifica que durant anys i anys va mantenir una 'seria, concreta e continuata collaborazione' amb personatges vinculats a la màfia. Realisme, segurament...



Vicent Partal director@vilaweb.cat



Informa: VILAWEB.CAT

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimecres, 14 de març de 2007

Signeu el Manifest per la Bressola i la llengua a Catalunya Nord




MANIFEST:


“L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”. (L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa). Amb aquesta paraules el rei Lluís XIV va prohibir la llengua catalana amb el seu edicte de l’any 1700 al territori que va anomenar la província estrangera del Rosselló.


Després de 276 anys de prohibició de l’ús de la llengua, ningú no s’hagués cregut que el 1976 es podria tornar a obrir una escola catalana a Perpinyà. La Bressola però, ho va fer, i al cap de 30 anys, no només segueix existint sinó que hom pot comprovar que correspon al desig de la població de Catalunya Nord, tant la catalana d’origen com la d’adopció: Les escoles de la Bressola (que ara són vuit) han crescut de 280% aquests darrers 8 anys! Això hauria de significar l’obertura de nous centres i l’escolarització de més i més nins i nines, amb totes les despeses i dificultats que això representa


La manca de mitjans, però, impedeix que totes les famílies puguin tenir-hi accés:
· Cal esperar 5 anys abans que l’estat participi en el finançament d’un centre nou.
· Manquen locals per acollir els alumnes. Obligant a realitzar les classes en barracons i en condicions poc agradables per l’ensenyament.
· La gran majoria de municipis no disposen d’una escola catalana. la qual cosa exclou de l’ensenyament català molts alumnes que s’hi matricularien
· Manquen recursos per obrir més centres de secundària que permetin la continuació dels estudis i la línia educativa engegada per les escoles La Bressola a primària.


La llengua catalana a Catalunya Nord, malgrat els avenços d’aquests darrers anys, es troba en greu perill i caldrien moltes escoles per a salvar-ne realment l’ús.


Per aquests motius els sotasignats fem una crida a les institucions franceses i a les catalanes :

A les institucions franceses:


· A l’estat perquè apliqui de manera generosa i eficaç l’acord signat amb la Bressola l’any 1995 facilitant la creació d’escoles la Bressola als municipis que encara no en tenen.
· Al Consell General perquè participi en el finançament de l’ensenyament secundari (Col·legi)
· Al Consell Regional perquè continuï incrementant els ajuts a la Bressola com ho ha començat a fer i ajudi a la creació d’un liceu.
· Als municipis del departament dels Pirineus Orientals que encara no ho hagin fet perquè facilitin locals per a les escoles catalanes de la Bressola i els atorgui la paritat, pel que fa als serveis municipals, amb les escoles públiques franceses.

A les institucions catalanes:


· Al Govern de Catalunya perquè continui aplicant de manera generosa la Resolució del Parlament de Catalunya del 21 de febrer del 2001 que insta el govern a facilitar la creació de nous centres de la Bressola.
· A les diputacions, consells comarcals i municipis que encara no ho hagin fet, que s’adhereixin a l’associació Amics de la Bressola.
Els sotasignats també sol·liciten de les institucions esmentades un suport decidit a les iniciatives culturals de Catalunya Nord en els àmbits de
· Creació (cançó, teatre, dansa)
· Mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV). En particular es demana que la població nord-catalana tingui accés a les TV digitals terrestres en català.
· Toponímia. Plena utilització dels topònims en català en tots els senyals públics.


Salvem la llengua i la identitat catalana de les comarques del nord!


Per a més informació i signatures:
http://www.bressola.cat

Etiquetes de comentaris: , ,