dimarts, 27 de març del 2007

Per l’esclat de la Sagrada Família, per l’esclat de la Sagrada Catalanitat.



Aquest cop ataquen la més gran obra, la més gran joia arquitectònica forjada de la fe amb Déu, amb Catalunya i amb la Natura. L’obra més sublim del gran geni creador que fou Antoni Gaudí, de qui molt curosament se n’amaga la seva catalanitat militant, irredempta i desacomplexada.

Vés per on, el més gran i universal arquitecte català de tots els temps ha estat un separatista en que les quatre barres i la simbologia catalanista es troben omnipresents en la seva obra! Vés per on la seva obra és reconeguda i estudiada arreu del món. I és que -en contra de l’opinió interessada de colons i botiflers- sols a partir d’un profund arrelament a allò propi -i no pas imposat o importat- hom es pot obrir al món i aportar-hi riquesa, originalitat i llum (i tenint un do com el que ell tenia, clar.)

Aquesta Catedral és, serà, única al món i motiu d’admiració i joia, i pels catalans, a més, motiu de profund orgull. I això l’España Eterna, l’España Una (tan fa si de dretes o d’esquerres, perquè primer que tot són espanyols) no ho pot permetre. No poden concebre una Sagrada Família acabada, esplendorosa, única. No volen permetre una Sagrada Família erigida en un dels més grans referents mundials. Perquè? Per que encara que ens diguin el contrari saben molt bé que és catalana; símbol sublim i perfecte de catalanitat, obra mestra d’un separatista al que Alfonso XIII temia més que a les bombes anarquistes. Per això no volen que neixi. Volen fer-la abortar. Raspar-la amb el Tren d’Alta Velocitat. Perquè –com es qüestionen des de Catalunya Acció-, “al marge de qüestions purament tècniques, algú creu que es permetria deixar passar un tren d’alta velocitat fregant els fonaments de la Capella Sixtina?”

I els delegats del poder espanyol a Catalunya (altrament anomenats autoritats autonòmiques) altre cop resten cap cots, callant i executant com gossos mesells les ordres de l’amo. Botiflers i cretins venent-se una de les obres arquitectòniques més excelses de Catalunya i especulant com folls. Però ni totes les pluges de les primaveres d’aquesta Mediterrània -que tant s’estimava Gaudí- podran rentar els seus noms i els seus actes.

Setembre Negre



Vegeu el vídeo del manifest de Catalunya Acció

Etiquetes de comentaris: , , ,

2 Comments:

At 4:20 p. m., Anonymous Anònim said...

De fet no es la primera vegada que la Sagrada Familia es en perill per culpa dels politics. Abans que els japonesos la descubrissin i la convertissin en una font de diners per molta gent, el temple era considerat per la intel·lectualitat local com poc menys que una horterada, y hi van haver intents mes o menys seriosos de enderrocar-la. Despres, i nomes gracies al negoci, aquests intents van cessar.
A Catalunya sempre hi ha hagut una associacio entre la esquerra local y els espanyols (de dreta o d'esquerra), la ultima versio de la qual estem vivim ara. Si la SF s'ensorres no crec que els fes res, despres de tot es nomes la obra d'un catolic catalanista, dues coses que els fan fastic. El AVE els hi fa mes il·lusio. Es un simbol de progres, i a mes a mes serveix per anar a Madrid, que es el que els fa il·lusio.

 
At 6:22 p. m., Blogger Setembre Negre said...

Malauradament, quanta raó que tens amb tot!

"A Catalunya sempre hi ha hagut una associacio entre la esquerra local y els espanyols (de dreta o d'esquerra), la ultima versio de la qual estem vivim ara. Si la SF s'ensorres no crec que els fes res, despres de tot es nomes la obra d'un catolic catalanista, dues coses que els fan fastic."

Els polítics (agents socials i institucions) farien un comunicat lamentant-ho molt, aprofitarien l'avinentesa per fer-se crítiques partidistes i mirar de treure’n benefici propi i se n'anirien a dormir ben tranquils uns i amb una indissimulada satisfacció altres.

Tard o d’hora han de bufar vents més propicis, perquè cada dia augmenta el divorci entre societat i polítics; s’està desencisat i fart de tantes traïcions, covardia i botiflerisme. I, malgrat tot, el sentiment de catalanitat hi és, fixem-nos, sinó en la multitudinària manifestació pel dret a decidir del passat febrer i en els primers partits de la Selecció Catalana (abans que els polítics comencessin a prostituir-ho.)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home