dissabte, 27 de febrer de 2010

Sabadell, dimecres 3 de març: Gran acte independentista.

Aquest acte promet ser interessant. M'agraden els actes independentistes en els que hi intervé gent provinent de les diverses famílies del nacionalisme (massa famílies i massa mal avingudes hi ha pel meu gust!) Bé, no és ja que m'agradin: és, per nassos i per seny (tant que representa que en tenim!) l'únic camí a seguir per aconseguir la Independència; o anem plegats o no anirem enlloc (prou que hi va el PPsoE als Parlaments de Navarra i del País Basc, així com en decisions d'interès "nacional" a Catalunya, o com "de facto" a ajuntaments com el de Sabadell).

Només una esmena al cartell: hi haurà dues actuacions, la musical d'en "Titot" i la teatral d'en Carretero.







Una vegada passada la segona tongada de Consultes sobre la Independència de Catalunya, volem saber quin és el camí que ens queda fins esdevenir un nou estat.

Per tal de respondre aquesta pregunta el proper 3 de març a les 20:00h es celebrarà  a Sabadell (Vallès Occidental) un acte per difondre les avantatges que disfrutaríem els catalans en un futur Estat Lliure i el camí que hem de seguir per fer-ho realitat.


El lloc escollit per a la presentació serà  el Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell amb capacitat per 1100 espectadors, l'adreça és: Alfons XIII, número 33.


Acte d’Estat oferirà el road-map que s’ha de seguir per arribar a l’obtenció d’aquest objectiu plenament democràtic, la independència de Catalunya. La novetat serà la presentació d’un curtmetratge en que quedaren reflectides les millores de Catalunya en un futur Estat Català.

Presentarà l’acte el president de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya Joel Joan


L’acte comptarà amb l’aparició de Joan Laporta.  

Intervindran:  

Alfons López Tena  

Oriol Junqueras  

Joan Carretero 

Josep Guia  

I l’actuació de Francesc Ribera (Titot) 

Les entrades per l’acte es poden adquirir per 5€ a les següents adreces de Sabadell: 

El mateix dia al Teatre La Faràndula - Alfons XIII, 33  

De dimecres a dissabte de 18h a 20h, i divendres a dissabte de 11h a 13h a la guixeta del Teatre Municipal de Sabadell – Sant Pau,6  

L’acte organitzat per els membres de la campanya I’m Catalan I love freedom. 

 


Comptarà amb l’ajut de: 

                 

dimecres, 17 de febrer de 2010

Catalunya no és una ONG, és un abocador il·legal a cel obert

Avui no faré cap parrafada (bé, tampoc solc fer-les). Només un trist però real pensament que m'ha vingut al cap: sovint, des de cercles nacionals no pijo-progres, es diu que Catalunya és una ONG i la veueta interior m'ha interromput molt seriosament i ha dit "Ni això. Ara per ara Catalunya és un abocador il·legal a cel obert del que, a sobre, els espanyols hi estan fent, com des de fa tres segles, un negoci rodó".

El preocupant del cas és que la veueta interior té raó. I no només per la política megaprogre de "papers per a tothom" del tripartit. Ho dic per tot. Per la situació absolutament insostenible a la que hem arribat i que des de Bat Blogs es plasma i denuncia dia rere dia.

Si,  se'm pot retreure que no estic massa constructiu. Potser és veritat. Però només a partir d'assumir la realitat (i no reproduint-la: cas del tristíssim numeret d'en Carretero) podem (intentar) construir una alternativa, un futur...

dimarts, 16 de febrer de 2010

Eros, el déu més cruel



Ni Ares, ni Deimos, ni Fobos. Eros, de tots els déus, és, amb escreix, el més cruel, el més retorçat, el més vil. Els càstigs de Venus han  estat sempre debades: mai ha conseguit redreçar el seu fill. Mai ha aconseguit que Eros actuï amb un mínim de seny o de pietat.

En comptes de ser company d'Apol·lo -guiar-se per les seves bones virtuts i portar la felicitat als humans-, és un bon amic de Pan, un altre reconegut malparit, banyut i boc, i semblen xalar d'allò més enculant als enamorats. Per ser més concrets, als enamorats unilateralment. Mira que resulta evident que hi ha persones que estan fetes l'Una per l'Altra! Que l'únic sentit de la Creació ha estat que dita parella es trobi i faci junta el camí de la vida. Doncs no, el molt fill de puta va i només n'enamora a un!

Tant et costava fer-me feliç a mi, el més idealista, romàntic i fidel dels teus seguidors? No pots veure-ho, que hem nascut per ser l'un per l'altre, per posseir-nos follament i eterna?

Per això, avui, he dut a terme un acte històric de reparació i justícia. I, amb mi, he desagreujat els milions de víctimes que només has unienamorat (o enamorat més l'un que l'altre).

P.S. No em digueu que en realitat és Ànteros perquè en realitat és el mateix Eros; ja que aquest, a més, és un covard de collons i totalment immadur, de manera que mai assumeix els seus actes, i quan els fidels li retreuen la seva pràctica terrorista, es posa una perruca negra de drag queen!

P.S. 2. Eros, si t'ho repenses jo també m'ho repensaré i et portaré davant el bon Asclepi. Per tu faràs...

diumenge, 14 de febrer de 2010

El "Ministerio de educación" vol avaluar els alumnes catalans

 

PsoE i PP sempre a l'una per assimilar les últimes colònies que li resten a Castilla i, per contra, els catalans sempre barallats per partidismes i per personalismes i afavorint la tasca de l’enemic (no de l’adversari sinó de l’enemic: d’aquell que vol veure la nostra llengua i la nostra nació mil·lenària esborrades del mapa). Psicòlegs i psiquiatres tenen matèria per fer-ne tesis i més tesis doctorals!!

Els qui no saben que és l’educació ni la formació (només la del espíritu nacional), sinó que només practiquen la imposició i la garrotada, volen ara avaluar –i doncs trencar- el sistema educatiu català. Això quan els continguts en matèries com Història són ja d’un espanyolisme vomitiu i quan ja s’aplica la famosa 3a hora de castellà (amb el vist-i-plau i impuls del “conseller” Ernest Maragall, amb una Esquerra violant una darrera l’altra totes les famoses línies vermelles i amb una oposició de CiU més tèbia que l’aigua del mar ara al febrer). El que no va aconseguir el PP ho està fent sense pràcticament cap oposició el PsoE. Quina oposició ha de trobar-hi però des dels grans sindicatos, quan veiem que UGT i CCOO estan en contra del projecte de llei del cinema català?

Tot són els mateixos porcs que es rebolquen en la mateixa cort de merda (espanyolisme) i corrupció (nepotisme, subvencions repartides entre ells, comissions-extorsions, prevaricació, passar-se els compromisos contrets amb l'electorat pel folre...).

Però, com diu el poeta,
Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?
A vosaltres ho pregunto
que sou amics, i que sou molts.
Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som.




 
CiU i ERC rebutgen que el ministeri examini els alumnes catalans
Les exconselleres Irene Rigau i Marta Cid critiquen les intencions de Gabilondo. Ernest Maragall proposa a CiU respondre conjuntament al ministeri
Informa: AVUI

dijous, 11 de febrer de 2010

Visca dijous llarder i santes les tradicions catalanes!


Mare de Déu! En aquests moments estic exultant! A casa, tal i com mana la tradició, acabem de celebrar Dijous llarder! Botifarra blanca i negra, i truites d'aubergínia amb pebrot verd (mmmh!) i de carxofa m'han temptat i vençut de manera aclaparadora! Un tall rere altre de botifarra han anat caient, primer per temptació i gana, després per temptació i gula, pecaminosa, gairebé lascívica. Després, l'explosió de sabor que constitueix la truita amb bocinets d'aubergínia i pebrot verd: indescriptible, sublim, punt àlgid de plaer gastronòmic (d'aquesta gastronomia popular i heretada, res de mariconades elitista-snob-ferranadrianistes). I, per rematar aquesta festa major de gust i d'aromes, coca de llardons (del dia) acompanyada primer amb mistela i després amb ratafia! Amics meus, com diuen els avis: si això és guerra que no vingui pau!

No m'estendré ara amb que això sí que són bons porcs i no els que tenim per dirigents, ni faré l'arbre genealògic dels cosmo-xupi-tripis que ens governen que no inclouran aquesta festa gastronòmica al menú de les escoles per respecte a la diversitat (?), ni demanaré la repatriació fulminant dels qui no en participaran perquè "es una tradición catalana" o perquè no menjaran porc per ser aquest un animal impur!

Avui només vull dir-vos que visca el Dijous llarder i que visquin les santes tradicions catalanes!!

dilluns, 8 de febrer de 2010

Llei de cinema català, franquistes i mafiosos.

 

L'àmbit del cinema i, en aquest cas, les sales exhibidores i les distribuïdores, amb les seves declaracions i posterior vaga (o, millor, locaut), posa en evidència el greu fet que a España no hi hagut cap transició democràtica i els mateixos personatges, pràctiques mafioses i cínics són les que hi continuen imperant i ho fan, de manera especial, contra tot allà que fa referència a la recuperació dels drets que  foren arrabassats a Catalunya i contra la seva clau de volta: el català.

Com demostra un estudi de la Plataforma per la Llengua, el cas excepcional, el cas “rar” no és Catalunya sinó España: “La manca d’ús del català al cinema representa un cas únic a nivell dels països europeus i el Quebec, ja que no hi ha cap llengua comparable en nombre d’espectadors potencials o bé en estats amb plurilingüisme oficial on aquest idioma no s’utilitzi per traduir les pel·lícules, en la modalitat de doblatge i subtitulat”. Alhora que un estudi de la Pompeu Fabra demostra que el projecte de llei del cinema podria fer pujar els beneficis de les sales exhibidores. Però, com és sabut, l’espanyolisme i la catalanofòbia mai han actuat amb paràmetres racionals per molt que així ens ho vulguin vendre, i encara resulta que els perseguits som els perseguidors, els secularment oprimits, els opressors!

Tanmateix, a Sabadell férem una concentració més que reeixida: unes 150 persones de totes les edats ens concentrarem davant del cinema Imperial i hi férem una enganxada col·lectiva d’adhesius. Si, senyor! No ha sortit a les televisions –perquè no devia interessar-los-hi- però així fou! I un altre fet significatiu: tant el manifest com la concentració fou convocada conjuntament per la Plataforma per la Llengua, la CAL i Òmnium Cultural, tots a l’una per la llengua i deixant se de protagonismes i sigles! (A la concentració també hi convocà un grup de facebook). (Recull de premsa: Avui Sabadell, El Punt, Ràdio Sabadell, Societat, 01/02/2010 ).

Prèviament un escamot passà pels Multicinemes de l’Eix Macià. Ambdós multicinemes tenen el mateix propietari: el “senyor” Cordadellas. Senyor que quan té una còpia en català el criteri amb que la projecta és: Multicinemes Eix Macià: projecció en castellà. Imperial: una sala en català i una altra en castellà; la sala en català: menys projeccions i en pitjors horaris. I llavors encara gosa dir que les pel·lícules en català tenen menys públic!

En fi, a més de no posar els peus als cinemes que han fet vaga en contra d’una igualtat d’oferta i, doncs, que ens han deixat ben clar que els espectadors catalans només tenim el deure de pagar –i ben car!- però no el dret de veure les pel·lícules en la llegua pròpia del país, us demanaria que signéssiu (i que doneu/organitzeu actes de suport al cinema en català!):