Llei de cinema català, franquistes i mafiosos.

 

L'àmbit del cinema i, en aquest cas, les sales exhibidores i les distribuïdores, amb les seves declaracions i posterior vaga (o, millor, locaut), posa en evidència el greu fet que a España no hi hagut cap transició democràtica i els mateixos personatges, pràctiques mafioses i cínics són les que hi continuen imperant i ho fan, de manera especial, contra tot allà que fa referència a la recuperació dels drets que  foren arrabassats a Catalunya i contra la seva clau de volta: el català.

Com demostra un estudi de la Plataforma per la Llengua, el cas excepcional, el cas “rar” no és Catalunya sinó España: “La manca d’ús del català al cinema representa un cas únic a nivell dels països europeus i el Quebec, ja que no hi ha cap llengua comparable en nombre d’espectadors potencials o bé en estats amb plurilingüisme oficial on aquest idioma no s’utilitzi per traduir les pel·lícules, en la modalitat de doblatge i subtitulat”. Alhora que un estudi de la Pompeu Fabra demostra que el projecte de llei del cinema podria fer pujar els beneficis de les sales exhibidores. Però, com és sabut, l’espanyolisme i la catalanofòbia mai han actuat amb paràmetres racionals per molt que així ens ho vulguin vendre, i encara resulta que els perseguits som els perseguidors, els secularment oprimits, els opressors!

Tanmateix, a Sabadell férem una concentració més que reeixida: unes 150 persones de totes les edats ens concentrarem davant del cinema Imperial i hi férem una enganxada col·lectiva d’adhesius. Si, senyor! No ha sortit a les televisions –perquè no devia interessar-los-hi- però així fou! I un altre fet significatiu: tant el manifest com la concentració fou convocada conjuntament per la Plataforma per la Llengua, la CAL i Òmnium Cultural, tots a l’una per la llengua i deixant se de protagonismes i sigles! (A la concentració també hi convocà un grup de facebook). (Recull de premsa: Avui Sabadell, El Punt, Ràdio Sabadell, Societat, 01/02/2010 ).

Prèviament un escamot passà pels Multicinemes de l’Eix Macià. Ambdós multicinemes tenen el mateix propietari: el “senyor” Cordadellas. Senyor que quan té una còpia en català el criteri amb que la projecta és: Multicinemes Eix Macià: projecció en castellà. Imperial: una sala en català i una altra en castellà; la sala en català: menys projeccions i en pitjors horaris. I llavors encara gosa dir que les pel·lícules en català tenen menys públic!

En fi, a més de no posar els peus als cinemes que han fet vaga en contra d’una igualtat d’oferta i, doncs, que ens han deixat ben clar que els espectadors catalans només tenim el deure de pagar –i ben car!- però no el dret de veure les pel·lícules en la llegua pròpia del país, us demanaria que signéssiu (i que doneu/organitzeu actes de suport al cinema en català!):

QUEIXA'T I ACTUA PEL CINEMA EN CATALÀ!