divendres, 22 de juny de 2007

Campanyes: No a la declaració de l'obra de Vauban com a Patrimoni Mundial de la Humanitat


Campanya promoguda per e-criteri:

Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) va ser lloctinent de l’armada, comissari general per a les fortificacions i enginyer militar del rei Lluís XIV de França. Va ser una peça clau en l’empresa de les conquestes i el sotmetiment dels pobles conquerits per l’Imperi francès el segle XVII. El nostre poble va tastar de ben a prop les seves arts de la guerra i la seva ferocitat violenta. La Catalunya Nord va patir especialment l’enginy del marquès en l’obstinació per liquidar la resistència i la identitat pròpia. S’atribueixen al militar el disseny arquitectònic de les ciutadelles fortificades franceses, força conegudes per les formes geomètriques, amb muralles en forma de punxes.


Enguany l’estat francès reclama el reconeixement de la figura de Vauban i reivindica que la UNESCO declari la seva obra Patrimoni Mundial de la Humanitat. La UNESCO fa habitualment aquest reconeixement per tal de protegir al millor possible la diversitat cultural, concentrant-se especialment en els indrets en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples, en els que són representatius del patrimoni cultural de les minories, i en aquells que posseeixen un valor fundador o que són particularment en perill d'extinció.

Per això, reclamem a la UNESCO que rebutgi aquesta candidatura d’acord amb els seus principis i en memòria dels pobles conquerits i sotmesos amb l’enginy i la violència del marquès de Vauban.


Envia aquesta carta als responsables d’estudiar aquest cas per part de la UNESCO, a en Christian Bourquin, President del Consell General dels Pirineus Orientals i a l'alcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy.




Senyores i senyors,


Sorpresos en saber que estan estudiant reconèixer la figura i l’obra de Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, ens dirigim a vostès per reclamar-los una rectificació i l’anulació del procés iniciat. Coneixedors de la seva tasca per a la preservació de la diversitat i la riquesa cultural al món, els catalans no podem permetre que es reconegui amb l’honor d’aquesta menció algú que va destacar per posar l’enginy al servei de la guerra, l’arquitectura al servei del sotmetiment, i el poder al servei de la por. El marquès de Vauban va ordenar la construcció de les seves famoses fortificacions amb la suor i l’esforç de la població sotmesa del nord de Catalunya després del Tractat dels Pirineus. Aquestes construccions van servir per mantenir el poble lligat i reprimit durant anys, fins al punt que encara avui en patim les conseqüències.


Mai un home de guerra no pot ser reconegut per una institució defensora de la pau, la diversitat, la cultura i la riquesa lingüística. Mai unes edificacions militars amb una funció destructora tan terrible no poden ser declarades Patrimoni de la Humanitat. Mai un sistema feudal i autoritari no pot merèixer el reconeixement de la democràcia i de les institucions internacionals. Mai totes les obres reconegudes com a Patrimoni Mundial de la Humanitat no poden merèixer la indignitat de ser equiparades a l’obra i memòria del marquès de Vauban.


Cordialment,




Per lliurar aquesta carta feu-ho entrant a:




Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 21 de juny de 2007

Sobre els campionats del Real Madrid i les explosions d’espanyolisme a Catalunya.



D’entrada, costa d’entendre que gent que viu i es guanya la vida gràcies a Catalunya li tingui aquest odi. No hi ha llibertat de circulació? Si tan poc els hi agrada Catalunya, què hi fan aquí? No saben que amb un bitllet de la Renfe se'ls hi pot resoldre la seva alergia compulsiva?

Però si bé els fananismes i les frustracions sempre són difícils de gestionar, no ho hauria de ser la previsió que les autoritats i la policia haurien de tenir per evitar/ intervenir en situacions com aquestes. Més quan no és el primer cop que, arran de la “celebració” d’algun títol del Real Madrid, es produeixen disturbis que acaben amb la crema de senyeres i destrosses a entitats i penyes barcelonistes, així com de mobiliari urbà. Però res de res. Ni plans d’actuació per prevenir que tornin a succeir aquests disturbis ni cap intervenció per aturar-ho. Negligència? Tantsemenfotisme?

Si aquests actes vandàlics els haguessin protagonitzat independentistes la notícia hagués estat portada en tots els mitjans de comunicació i s’hagués parlat de “kale borroka” catalana. En canvi si el protagonista de la violència és l’espanyolisme, no passa res. No cal fer-se’n ressò. Només cal veure el ressorgiment dels atemptats espanyolistes al País Valencià i la impunitat total d’aquests.Patent de cors?

I ara, com a cirereta final, es diu que s’acusarà als dos detinguts –un xilè i un espanyol- de desordre públic. Desordre públic? Molt bé, també. Però, o tots moros o tots cristians. I l’acusació principal ha de ser la d’ultratge a la bandera. Segons la Constitución tots els espanyols som iguals davant la llei. Perquè cremar una bandera espanyola és considerat ultraje i condemnat amb penes de presó, i cremar una bandera catalana és una alteració de l’ordre públic i –segurament- quedarà en no-res?

Doncs perquè els Països Catalans són una nació ocupada, bona part de les autoritats i dirigents pateixen d’autoodi i complex d’inferioritat –quan no són obertament botiflers, les forces policials són forces d’ocupació i els colons espanyols gaudeixen de carta blanca. Per això cremar una senyera surt gratis i cremar una bandera espanyola porta a la presó. Per això quan es crema una bandera espanyola les pròpies autoritats municipals es converteixen en acusació i quan es crema una senyera les autoritats municipals consideren que no es cap fet greu i penalitzable.

Per tot això ens unim a la crida de Dignitat Nacional en la demanda de responsabilitats al Govern per la crema de senyeres a Reus.

Setembre Negre



Dignitat Nacional demana responsabilitats al Govern per la crema de senyeres a Reus


Dm, 19/06/2007 - 12:43 — admin
Govern de la Generalitat de Catalunya
Sr. Vice-president, Josep-Lluís Carod-Rovira
vicepresident@gencat.net
Sr. Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i Laporta consellersaura@gencat.net
Sra. Consellera de Justícia, Montserrat Tura i Camafreita justicia@gencat.net
Sr. Director General de la Policia de Catalunya, Rafael Olmos i Salaver mossos@gencat.net

Benvolguts/da Senyors/a,

Des de l’associació Dignitat Nacional ens plau posar-nos en contacte amb vostès per tal de tractar la següent qüestió, que afecta a les Conselleries que presideixen.

Dignitat Nacional, com a xarxa de país, per la construcció i el consens nacional, que es dedica a recollir les inquietuds nacionals i socials del poble de Catalunya, neix de la necessitat i obligació d’actuar en defensa de la llengua i cultura pròpies del país i dels drets dels seus ciutadans. Es per això, que Dignitat Nacional denúncia els fets següents:

Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de la plaça de Prim de Reus van ser cremades aquest diumenge (17 de juny) al vespre, durant l'acte de celebració de la victòria del Reial Madrid. Diversos individus, alguns d'ells menors d'edat, es van enfilar als fanals per cremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre la gent corejava diverses proclames contra Catalunya.

En la manifestació, també es va veure com els seguidors blancs onejaven banderes preconstitucionals.

És evident, que així com succeeix en el codi penal de l’estat espanyol, on aquest fet es considera un delicte d’ultratge a la bandera, amb les conseqüents accions legals que es deriven, el mateix fet amb els nostres símbols nacionals, hauria d’obtenir la mateixa resposta policial i judicial. Els fets representen un clar exemple d’atemptat contra la Dignitat i l’Honor d’un poble, i no pot restar com una simple “bretolada”.

Per tot això, instem al Sr. Vice-president, al Sr. Conseller d’Interior, a la Sra. Consellera de Justícia, i al Director General de Policia de Catalunya, a investigar el fets, iniciant les accions policials i legals que calguin, per tal de depurar les responsabilitats que se’n poguessin derivar.


CREMEN SENYERES A REUS PER CELEBRAR LA VICTÒRIA DEL MADRID I CALEN FOC A UNA SEU D' ERC A SANT VICENÇ DELS HORTS
19.06.2007 - 11:02


Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de la plaça de Prim de Reus van ser cremades aquest diumenge al vespre, durant l'acte de celebració de la victòria del Reial Madrid. Diversos individus, alguns d'ells menors d'edat, es van enfilar als fanals per cremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre la gent corejava diverses proclames contra Catalunya. En la manifestació, també es va veure com els seguidors blancs onejaven banderes preconstitucionals.


D' altra banda, prop de mil persones es van aplegar a Girona a la plaça dels Països Catalans per celebrar el triomf del Madrid. Els crits contra el Barça, Catalunya i Oleguer van ser els fets més destacats. També en altres ciutats i pobles de Catalunya es van produir escenes semblants on més que celebrar un triomf es tractava d' insultar els catalans, Catalunya i totes les coses nostres. I això per part de gent que viu aquí. Si no els agrada Catalunya, què hi han í ?


Així mateix la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Vicenç dels Horts va ser forçada i s'hi va calar foc, i com a conseqüència de l'incendi posterior gran part de la seu va quedar calcinada. Tot i això des de fonts republicanes de St. Vicenç dels Horts s'ha indicat que els danys estructurals "no són irreversibles". Per tot això la seu en qüestió resta precintada i no se sap encara quin dia es podrà obrir de nou.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 4 de juny de 2007

Miquel Duran i Tortajada. Verí.









Verí

El meu odi més gran per a vosaltres,
amics, amics companys.
els inactius en idees nobles, els apocats per a les causes grans,
els paralítics, de la nova vida,
els pobres d’esperit i de voluntat,
els que pensen en la futura pàtria
i no tenen valor per a cridar;
molt més que els enemics impertinents
m’inspireu odi sant.

Els uns, escèptics vells o paorosos,
indiferents els altres o covards,
ni coratge teniu, ni amors ni odis,
ni sabeu rebel·lar-vos, ni triomfar.
Als vostres actes manca valentia,
a la vostra paraula claredat;
vostra vida és l’amiga inseparable
de l’esterilitat,
perquè, febles indignes, us espanta
la lluita pels difícils ideals.

La indignació, la santa indignació;
em fa que escrigui versos tot odiant;
molt més que els enemics intransigents
m’inspireu odi sant.

Desperta, ferro! Joventut, exalta’t!
Per sobre dels caiguts fes via avant.
Soterra els impotents, els inactius,
els que lligar-te volen peus i mans
perquè, febles indignes, els espanta
la lluita pels difícils ideals.

El meu odi més gran per a vosaltres,
amics, amics companys!

Miquel Duran i Tortajada
Ciutat de València, 1895-1967

Etiquetes de comentaris:

Àngel Guimerà. Reflexions (I).


Hi ha catalans que, incauts però de bona fe, polemitzen sobre quin govern és millor que hi hagi a España per als interessos dels catalans. Molts, sense adonar-se que ambdós partits representen els mateixos interessos, diuen que el PsoE. Sent justament encara mitjor aquesta opció ja que pot enganyar per les formes i retòrica que utilitza.

Els clàssics sempre són una font impagable. Vegeu que ens diu el gran Àngel Guimerà.

Setembre Negre



“Jo pel meu poble prefereixo les cadenes de ferro a les flors i randes. Perquè les cadenes trempen l’home, el masculinitzen i arriba un dia en què les trenca. Les altres el temperen, el conformen. I, poble que es conforma, és un poble mort.”

Àngel Guimerà

Etiquetes de comentaris:

divendres, 1 de juny de 2007

Daniel Cardona i Civit. Reflexions (I)



Espanya baixa al sepulcre. Però Espanya mor de descomposició i ens hi arrossega a nosaltres, ens empesta a nosaltres! Aquest «seny» català que sols ha servit de fre per a les nobles exaltacions patriòtiques, el voldríem per ara; perquè fos una comprensió clarivident, de la qual en dimanés un criteri salvador per a la vida i la llibertat de la Pàtria.

La invasió castellana (dècada de 1920)



Que la bandera catalana flamegi a l'ànima de cada un dels patriotes. Catalunya triomfarà!El seny i la voluntat catalanes s’imposaran per damunt l'efímer histerisme de les planes mortes.L'ideal de Catalunya és ideal de vida. Per ço triomfarem.


Després de més de 300 anys d'esclavatge, per a Catalunya
sols n'hi ha d'haver un d'Estatut: la llibertat completa.

Nosaltres Sols (1931)


Daniel Cardona i Civit

Etiquetes de comentaris: