divendres, 30 de desembre de 2005

Exigim que Bancaixa deixe de discriminar el català al País Valencià i a Catalunya. Actua i Queixa't!



Queixa't a atencion@bcj.gbancaja.com

Bancaixa està portant a terme un fort procés de castellanització, aprofitant la campanya de renovació de la seua imatge comercial, tant al País valencià com a Catalunya. Cal recordar que aquesta entitat financera està presidida per l'expresident de la Generalitat Valenciana, José Luís Olivas, el qual s'ha caracteritzat durant tota la seua trajectòria política i professional per una posició contrària i bel·ligerant a la normalització de la nostra llengua.El senyor Olivas ha portat a terme la substitució gairebé total del nom Bancaixa pel de Bancaja. Aquest canvi representa la despersonalització de l'entitat, tenint en compte la seua naturalesa pública i valenciana, i un atac intolerable a la nostra llengua pròpia i al seu procés de normalització.Per tant, us convidem a manifestar el vostre rebuig al procés de castellanització de la principal caixa d'estalvis del País Valencià que porta a terme l'actual direcció de l'entitat, i a reiterar la vostra postura a favor de la normalització de la nostra llengua com a principal senya d'identitat de la nostra cultura i del nostre poble.


Podeu adreçar la vostra queixa a l'oficina d'atenció al públic, mitjançant el correu electrònic: atencion@bcj.gbancaja.com

Et passem un exemple d'argumentari, però seria bo que redactessis el teu propi text.

"Em dirigisc a vostè per manifestar la meva més ferma indignació pel procés d'eliminació que està portant a terme Bancaixa a les seves oficines d'atenció al públic, aprofitant el canvi i renovació de la seva imatge comercial, tant al País Valencià com a Catalunya.


Bancaixa, entitat valenciana dirigida en aquest moment per un expresident de la Generalitat Valenciana, hauria de tenir més sensibilitat per aquest tema, a més de participar activament en la normalització del valencià com ja ho fan altres entitats.

Bancaixa, no sols utilitza en pocs llocs la nostra llengua sinó que, a més, està canviant molts altres registres on abans sí que l'utilitzava.

Per tot açò exigim que pose fi a aquest desprestigi i faça ús de la nostra llengua, símbol d'identitat de la nostra cultura que tots el valencians ens estimem i que treballem per la seva plena recuperació".

Plataforma per la Llengua - Acció Cultural de País Valencià

dilluns, 19 de desembre de 2005

De despatxos a Madrid per salvar els mobles de l’Estatut


PSOE = PP amb vaselina i "talante." I la classe política catalana com sempre: 1r assegurar les pròpies poltrones, 2n els interessos de partit, 3r, 4t, 5è, 10è,... els interessos de partit. I Catalunya? Cata què? I les promeses fetes i la dignitat nacional? Escolta-ho,la resposta està en el vent! (Com cantava aquell antisistema que acabà cantant pel Papa.)

Setembre Negre



Barcelona · 19/12/2005

Tant el PSOE com el PSC volen que el proper dimarts 27 de desembre hi hagi un acord base sobre el text que finalment s’haurà de votar al Congrés espanyol. Però aquesta possibilitat sembla, avui, força remota. La proposta de finançament presentada pel ministeri d’Economia, que fins i tot recula en la de l’actual Estatut, ha estat rebutjada fins i tot pels seus socis catalans, i el mateix president de la Generalitat l’ha qualificada d’inacceptable. De manera que el punt de partida de la negociació és una proposta situada a les antípodes d’allò que el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya van votar el 30 de setembre. És prou illustratiu el fet que el PP estaria disposat a acceptar la proposta de Solbes per al finançament català. I a sobre, Solbes remata la feina dient que ja ha estat prou generós. Ara bé, el ministre espanyol ja havia avisat els polítics catalans que de cessió d’alguns impostos i de negociació bilateral res de res...

En aquest context, avui mateix els partits catalans, per separat, comencen a viatjar a Madrid per negociar individualment la proposta d’Estatut, sobretot el punt del finançament. Cada partit té els seus interessos, i deixant enrere la famosa “unitat” que tots proclamaven la nit del 30 de setembre, s’embarquen a la capital espanyola per mirar de salvar els seus propis mobles.

Font: Tribuna Catalana

dissabte, 17 de desembre de 2005

Comprem joguines en catala!


El passeig de Sant Joan es converteix en una gran ludoteca per reivindicar joguines en català

El passeig de Sant Joan de Barcelona es va convertir dissabte 17 de desembre de 2005 en una gran ludoteca en català. L'espai comprès entre els carrers Rosselló i Provença va convertir-se en l'escenari de la segona edició de la Festa per la Joguina en Català, una jornada lúdica amb l’objectiu de reivindicar, precisament quan s’apropen Nadal i Reis, que les joguines que els infants reben cada any per aquestes dates siguin etiquetades i tinguin les instruccions en la nostra llengua, i a la qual van assistir centenars de pares i mares amb els seus nens i nenes. A banda de la festa, i en el marc de la campanya En català, jugues?, la Plataforma per la Llengua ha distribuït també 20.000 cartes als Reis amb aquesta reivindicació.

Descarrega't aquí la teva carta als Reis Mags.

La festa va durar tot el matí, i va comptar amb una fira de joguines en català i amb diverses activitats dirigides especialment als més petits: un castell inflable, ludoteques, tallers de danses, maquillatge o dibuix, actuacions de grups musicals i d’animació, activitats esportives i la presència de dos patges reials que van recollir centenars de cartes dels infants per portar-les als Reis Mags.

En aquest sentit, la festa es complementa amb l’edició de prop de 20.000 cartes als Reis que comencen amb el tradicional encapçalament Estimats Reis Mags d’Orient i que conclou amb una petició per als tres Reis: Poder jugar en català. Les cartes s'han distribuït per escoles, ludoteques, botigues i ajuntaments d’arreu dels Països Catalans.

La campanya En català, jugues? té a grans trets quatre objectius: conscienciar les empreses de la importància de tenir en compte la nostra llengua a l’hora de comercialitzar productes orientats als infants en el nostre país; demanar a les administracions una legislació especial pel que fa a la llengua de jocs, joguines, vídeos, videojocs i altres materials dirigits als nens i joves que es comercialitzen a Catalunya; convidar tota la població a tenir en compte la llengua a l’hora de comprar els regals per als més petits; i promocionar i donar a conèixer l’oferta existent en català de joguines.

Descarrega't aquí el cartell de la festa i el flyer.
Consulta la crònica de la festa celebrada el desembre de 2004.
Catàleg de jocs en català
Enllaç amb el web de jocs en català del Consorci per la Normalització lingüística.

Per més informació sobre la campanya En català, jugues?, cliqueu aquí.

divendres, 2 de desembre de 2005

La cova del cava


Poc a poc tot va sortint. Les grans empreses del sector del cava no sols són uns renegats i anticatalans (amb al·lèrgia a etiquetar en català) sinó que també exploten als pagesos catalans i ens donen un cava de merda (amb perdó).

Setembre Negre


Xavier Roig

Decididament, aquests pájaros del cava són per sucar-hi melindros. La setmana passada, fins i tot van treure de polleguera una persona tan prudent com el president Pujol. I és que el sector del cava forma part de la mitologia de la Transició: se'ns ha fet creure que era el que no era. Per això preocupa que en la discussió sobre els efectes de l'anticatalanisme s'hagi elevat el cava a element representatiu de l'economia catalana. L'altre dia un tertulià de 'carajillo' radiofònic deia que els polítics havien de callar i deixar als empresaris del cava fer el seu negoci. Doncs mirin, el sector del cava ha d'aguantar declaracions dels polítics perquè també viu de les ajudes públiques. De les directes, com les que dóna l'ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) per tal que determinats cavistes tinguin prou coratge per vendre el seu producte fora d'Espanya. Però també de les indirectes.

Ja els vaig prevenir que els grans traficants de cava extorquien els pagesos del Penedès pagant-los el quilo de raïm a un màxim de 0,33 cèntims mentre que a Xampanya es pagava a 5,11 euros. Per culpa d'aquest preu, els pagesos -a més d'haver de subministrar raïm d'ínfima qualitat del qual s'obté un vi gasificat imbevible- es veuen obligats a reclamar ajudes per sobreviure (ajudes de cooperatives i provinents de la UE, de l'Estat, de la Generalitat). Indirectament, doncs, els cavistes fan els beneficis gràcies als ajuts públics.

Els 'grans' productors de cava han estat lligats al poder públic espanyol sempre. Ara llepant la casa reial, ara donant suport econòmic a organitzacions anticatalanes... Algú de vostès pensa que el senyor Rajoy fa bolos a Sant Sadurní d'Anoia perquè sí? Un dels errors del catalanisme polític ha consistit a fer passar per catalanistes determinats elements que són anticatalans. I entre aquest grup hi ha els productors de cava -perdó, la majoria d'ells-. La catalanitat d'aquesta colla neix i mor en el caganer i el porró de vinassa (subproducte que ells coneixen bé perquè, precisament, l'embotellen). Són els mateixos impresentables que, fa temps, no volien canviar la franquista denominació "San Sadurní de Noya". Jo, en veure'ls brindar de reüll amb el senyor Rajoy, pregunto: que potser brindaven pel fracàs de l'Estatut? És clar que, com bé raonava Gaziel, amb hooligans especialistes de l'"afarta'm i digue'm moro!", parlar de dignitat i d'honestedat és inútil. Inquieta que, d'aquest enrenou del boicot, es dedueixi que només ens preocupa el perjudici a un sector de reputació tan dubtosa. Crec que seria hora de dir que ja n'hi ha prou. A Catalunya es produeixen altres béns de qualitat, i molt més interessants. Hi ha molts altres empresaris que estan patint boicot i no diuen res. Tant de bo els problemes econòmics de Catalunya s'acabessin amb el boicot al cava. L'enrenou protagonitzat per aquest sector és la caricatura del país (mesquinesa i misèria). Faria riure si no és que fa llàstima. Es posa en evidència, un cop més, la gran assignatura pendent de Catalunya: la renovació de les nostres organitzacions empresarials. Cal fer fora tota aquesta colla d'immobilistes, contrària a qualsevol progrés (i parlo de progrés tecnològic, qualitatiu, econòmic; de modernitat, en resum). Catalunya està presonera d'institucions empresarials anquilosades, carques, desinteressades pel país, poc transparents... com la penya del cava. Mentrestant, milers d'empresaris honestos (determinats cavistes inclosos), escampats pel territori, es veuen obligats a treballar desconnexos, desorganitzats i d'esquena al país oficial. Són els que fan que, malgrat boicots, puguem tirar endavant mentre d'altres fan brindis ridículs i botiflers. Són els empresaris moderns i exemplars de Catalunya els que, pel bé del país, haurien d'ocupar els òrgans de representació empresarial. Per això caldria democratitzar els seus processos d'elecció, que ara són predemocràtics i caciquils. I aquí ve la pregunta clau: què fa la Generalitat pel que fa a la legislació i les normatives que són de la seva competència?

Font: Avui, 2/XII/2005.