dimecres, 12 d’octubre de 2011

La Hispanidad: celebració d'un genocidi

Com poden els espanyols ser tan cínics? Com poden ser tan salvatges? Com poden celebrar la descoberta i conquesta d'un "Nou Món" en el que varen cometre el major genocidi físic i cultural de la Història, exterminant a milions d'indígenes i civilitzacions senceres? Amb tot un nou continent sota poder de la Corona de Castella, com van poder desaprofitar les infinites possibilitats de desenvolupament econòmic i comercial que aquest els hi proporcionava? Per contra, com pot ser que només hi portéssin una política de depredació de recursos (en especial miners: plata i, en menor quantia, or) i que aquests ni tan sols servissin per enriquir la metròpoli sinó que anaven a parar directament a banquers i assentistes europeus que els hi avançaven recursos per les guerres imperialistes de Castella arreu d'Europa?

Potser perquè l'ésser de Castella/España és el de l'imperialisme més descarnat, la depredació i el saqueig de pobles i cultures, el malbaratament de recursos, el despreci al treball, l'odi a la diferència i la seva persecució. Dissortadament encara ara, al segle XXI, encara ho practiquen en les seves últimes colònies.

Per fer una aproximació al genocidi i explotació espanyola al Nou Món resulta imprescindible la lectura del llibre d'Eduardo Galeano Las venas abiertas de Latinoamérica; per la descripció de les atrocitats colonials podem fer-ho de primera mà per un coetani que ho va viure i veure: Fray Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus?), Brevísima relación de la destrucción de las Indias.