dijous, 17 de desembre de 2015

L'evolució del patriotisme en l'Esquerra Independentista




L'Esquerra Independentista (EI) dels anys 80 era profundament patriòtica; el nom d'alguna de les seves principals organitzacions n'era ben explícit: Comitès de Solidaritat amb el Patriotes Catalans. Gent valenta i d'acció que va patir repressió, presó, exili -i inclús va deixar-hi la vida- per veure uns Països Catalans independents i socialistes.

Destacats membres històrics d'aquesta EI han signat un document en el que s'hi demana l’acord entre Junts pel Sí i la CUP (recordem també les reflexions d'Eva Serra, a l'article "Cop de CUP" https://www.llibertat.cat/2015/11/cop-de-cup-33060).


 
Carles Sastre encara és més explícit:

"Vetar Mas ens situa en un escenari autonòmic."

"Hi ha una majoria social a favor de la independència, però cal llegir-la i entendre-la, i pensar que cal desfer-se de CDC i allò que representa és no entendre aquesta majoria social. La majoria social és diversa i recull moltes opcions socials, i hem de saber encaixar aquest puzle. Una altra cosa és quins continguts donarem a la nova República. Tenim una majoria social a favor de la independència complexa, però justament aquest és el gran actiu del procés, no pas un llast. I encara una altra cosa, si no entenem que la crisi del 2008 va tocar de mort les classes mitjanes -moltes votaven CiU- i que aquestes es van desplaçar cap al sobiranisme-independentisme, és que no entenem quin país tenim i què volem construir."


 
Per contra, l'actual cúpula de l'EI -sí, "cúpula", malgrat ser assembleària- dirigida per Endavant se'ns mostra dogmàtica, ultraesquerranosa i molt poc madura políticament. I nacionalment, un dels seus caps afirma que la seva pàtria és la Meridiana. Més enllà del contingut electoral per eixamplar la seva base votant, aquesta afirmació no deixa de ser significativa del canvi en la sensibilitat patriòtica que hi ha hagut en sectors de l'EI, sobretot de Barcelona i rodalies.

Vull creure que aquests sectors no repetiran l'error de 1936, que per voler fer la revolució varen dividir la societat catalana i varem perdre la guerra.