dimecres, 1 de febrer de 2012

Sobre independències prèvies a la Independència



     "El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d'Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d'idees del món civilitzat. Per això nosaltres, que tenim cor de seguir dintre d'aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l'hora del campi qui puga, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta.

     I ara que he dit lo que hem d'evitar per no continuar el nostre lligament intel·lectual amb Espanya, diré el que hem de desfer, que és lo referent a les manifestacions més generals, les que van més a la massa del poble. El pa i el vi intel·lectual de la gent d'avui, són els diaris i el teatre . [...] Pensem que el dia que Catalunya s'hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid, la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada, i el dia que la nostra independència intel·lectual siga completa, lo demés serà lo de menos, i Catalunya formarà part d'Europa."

Article de Joan Maragall titulat "La Independència de Catalunya", redactat el juliol de 1897, i que no va ser publicat fins al 1932 pels seus hereus al volum El sentiment de pàtria.


Joan Maragall, ja fa més d'un segle, ens exposa dos fets, dues idees fonamentals: que el pensament intel·lectual espanyol és mort i allunyat del pensament modern i europeu i que ens hem de deslligar intel·lectualment d'España, tot deslliurant-nos dels seus mitjans de comunicació i de llurs expressions culturals i artístiques. Pas previ, aquest, a qualsevol altra independència.

Aquesta reflexió de finals del segle XIX continua igual de vigent avui en dia. Tant pel que fa a España com pel que fa als Països Catalans. A principis del segle XXI, en plena societat de la informació, ens troben envaits per mitjans de comunicació espanyols, de llengua i de continguts. L'exemple més clar i escruixidor és amb les televisions, tant públiques com privades. La desproporció entre televisions espanyoles i catalanes és abassegadora. Ens adoctrinen en espanyolitat, des de la pura i dura a la banal, i ens inculquen unes tradicions i una visió del món amb uns valors que no són els nostres. A més de tenir de manera fixe un convidat a casa castellanoparlant.

Fins aquí la descripció de la situació -colonial- en què ens trobem. Molt bé. Però, com ens exposa mossèn Armengou,

     "Catalunya com a tal mai no ha estat una part d'Espanya, sinó una realitat espiritual a part d'Espanya. Mantenir aquesta separació espiritual és la base per a la independència política.

      La llibertat política ens la podran negar, la independència espiritual la tindrem sempre que voldrem i no podran arrabassar-nos-la mai."

Nosaltres -i als nostres fills- vetllem per tenir aquesta independèndia intel·lectual i espiritual a que ens exhorten Joan Maragall i Josep Armengou? Independències aquestes que resulten clau per tenir verament una autoestima i un autocentrament indispensables per viure i actuar com a catalans (i, conseqüentment, per assolir la independència nacional.)