Rellegint Pedrolo...

 "Hi ha una mentalitat, ben encoratjada pel feixisme que ha deixat tanta llavor, per la qual res no sembla tan natural i legítim com perpetuar o transmetre en la terra d'acull les característiques culturals de la terra de procedència, si aquesta terra és castellanoparlant.

Quan hom defensa el dret de conservar més enllà d'ells la identitat cultural dels pares vinguts de lluny, hom pot cometre dos errors greus, íntimament relacionats: el primer, negar la identitat cultural autèntica dels nascuts en terres no castellanoparlants, i, el segon, suposar que només compta l'originalitat del nascut fora, no la del nascut dins de la comunitat escollida (...)

No poden pretendre, els partidaris d'aquesta transferència prolongada de generació en generació, que actuen en defensa d'una cultura amenaçada i que s'exposa a extingir-se, la castellana o una de les formes de la castellana, atès que en el seu terreny es desenvolupa amb tota normalitat i ningú no l'ataca, i és en el seu terreny que ha de viure o prosperar, no a casa dels altres, com una imposició.

 (...) l'oficialitat del castellà, al costat de la del català, farà que a la Catalunya del futur no hi hagi tots els catalans que hi hauria d'haver. I s'entén per catalans, segons un criteri que val arreu, tots aquells que participen de la cultura catalana i la tenen com a seva.

 La metròpoli no en té prou amb administrar-nos directament o mitjançant poders delegats (...) vol conservar gent "espanyola" a casa nostra i augmentar-ne el nombre per tal de retenir-ne amb més fermesa les possessions. És el començament de l'última fase del projecte que duu un poble a apoderar-se d'altres pobles, a apropiar-se'ls." 

Font: Manuel de Pedrolo, Cròniques, Lleida, Ed. El Jonc, 2007, p. 21-23.

------------------

S'ha de tenir una gran manca d'ètica per dur aquesta política: impedir a la persona migrada de terres d'espanya el seu arrelament al país d'acollida. En aquest cas els Països Catalans. Mantenint a aquests migrants i, a poder ser, els seus descendents, en una situació molt sovint de desarrelament -no se senten ni catalans però tampoc s'identifiquen plenament com a espanyols- o, fins i tot, a una situació de rebuig, fins d'odi, a la llengua i cultura catalana.

Tot per raons colonialistes (imperialistes). Dins d'aquestes, per assegurar-se bosses de vots unionistes. Polítiques per perpetuar eternament el desarrelament que han seguit des del PSUC a Ciudadanos, passant pel Psc-PsoE, PP i Podemos.