divendres, 29 de desembre de 2006

Per una Catalunya Catalana

Cal vindicar la catalanitat com un valor enfront de la defensa que fan alguns d'un cosmopolitisme que menysprea tot el que és català i d'una globalització que vol dissoldre'ns amb la falòrnia de la nostra suposada insignificança

tribuna

JORDI COLOMER I CAMARASA. Historiador



Corren temps difícils per a Catalunya i per als catalans. La identitat catalana està seriosament amenaçada per una suma de factors diversos, però que convergeixen en el fet de dificultar el dret dels catalans a viure en un país plenament normalitzat. Fenòmens com la globalització, la dependència d'Espanya i França i la manca d'autoestima de bona part de la població catalana no aporten res de bo al nostre país, ans al contrari, només ens empenyen a una sensació d'ofec del tot angoixant per aquells qui ens sentim catalans i estimem, sense complexos, aquesta terra i la nostra cultura. Des dels sectors socials que han lluitat durant les últimes dècades per l'alliberament nacional de Catalunya sempre s'ha comès l'error, no pas gens nimi, de fer una defensa a ultrança únicament de la independència, com si a partir d'aquí s'haguessin de resoldre tots els mals. Res més lluny de la realitat. Malauradament no podem posar l'exemple de Catalunya per constatar que la sobirania no és suficient. Però Andorra és un bon referent a l'hora de comprovar que els catalans amb un estat no en farem prou. A Andorra el català i la catalanitat van a recules, i això és així perquè la sobirania és una condició necessària, però no suficient, per perdurar com a nació. Cal quelcom més. Cal vindicar la catalanitat com un valor fonamental enfront de la malintencionada defensa que fan alguns d'un cosmopolitisme que representa la menyspreança de tot el que és català, d'una globalització que pretén dissoldre la nostra cultura amb la falòrnia de la nostra suposada insignificança. No estem disposats a veure com el temps passa i com Catalunya es va desintegrant en una agonia lenta i llarga. La defensa de la catalanitat ha de ser el pal de paller de la nostra acció política i social per assolir una Catalunya lliure que conservi la seva identitat mil·lenària.

La catalanitat és llengua, certament, però no només això. També és costum, història, tradició, cultura, identitat, arrels... No és casualitat que el procés de desnaturalització que viu el nostre país provoqui alhora un retrocés del català i un avenç del Pare Noel, que va usurpant el lloc al tió, a l'encop que la decisió d'alguns col·legis de no fer el pessebre. I que sant Valentí ja competeixi al costat de sant Jordi tampoc no és quelcom que no s'hagi de tenir en compte, igual que el fet que Montilla signi en castellà a Montserrat. A algú li poden semblar detalls insignificants, minúcies, però no ens enganyem, és simptomàtic de quelcom molt més greu i perniciós. La desnaturalització del nostre país colpeix tots els àmbits de la societat, avivada des de l'espanyolisme descarat i des de sectors que s'autoanomenen progressistes quan en realitat són una altra cosa. I és que aquests que malparlen de les tradicions pretextant que són carrinclones i conservadores serien els primers a revoltar-se si els traguessin la tradicional paga doble de Nadal. Això sí que els importa. Hipòcrites!

Si Catalunya viu i pateix aquesta regressió identitària és, entre moltes altres coses, pel menyspreu o la indiferència que molts nouvinguts (i no tan nous) senten envers la nostra cultura, però també per la manca d'autoestima de molts catalans. Que gent vinguda fa quaranta anys al nostre país no es digni ni a parlar català és, diguem-ho clar, un bon exemple d'inadaptació, insociabilitat i insolència. Anar a casa d'altri i no aprendre la seva llengua és no tenir la voluntat de relacionar-te amb la gent que hi viu. Si a sobre es pretén que et parlin en el teu idioma, aleshores això ja és arrogància. Emperò un gruix no gens insignificant de la societat catalana tampoc no està lliure de culpa. Canviar de llengua quan l'interlocutor és castellanoparlant, o dirigir-se en castellà per defecte als nous immigrants, no és cap altra cosa que cavar la pròpia tomba, aquella on ens enterraran a tots nosaltres si no fem res per evitar-ho.

En l'àmbit polític les coses estan encara més malament. La defecció dels líders polítics suposadament catalans a la justa causa d'aquest país és extremament preocupant. Certament provoca ois sentir com determinats dirigents polítics s'enfilen com una carbassera quan es parla de la integració dels immigrants, sobretot quan aquesta integració es basa en la catalanitat. Es veu que per alguns no cal aprendre català per viure a Catalunya («el català fa burgès», deu pensar el senyor Saura) ni tampoc cal complir certs deures. I així ens va! Més greu és encara que Artur Mas, líder de la versió 2.0 de la històrica Lliga Regionalista, afirmés en el seu memorable Contracte amb els catalans que el castellà és la nostra «llengua comuna» i la que ens permet conviure amb «la resta de pobles de parla castellana». Causa perplexitat que els qui es reivindiquen com la casa comuna del catalanisme profereixin aquesta mena de barrabassades. Aquest panorama de decadència política a casa nostra ha tingut el formidable zenit amb el lliurament de la presidència de la Generalitat principatina per part d'Esquerra a un home profundament espanyol que va votar contra la unitat de la llengua catalana i que afirma, desvergonyidament, que Catalunya no té drets històrics. Sense comentaris.

Cal, doncs, un canvi de mentalitat en la societat catalana i un revulsiu en el panorama polític que serveixin de punt d'inflexió en aquesta caiguda lliure en la qual està immers el nostre país. Cal que defensem el nostre poble, i això és fa propugnant la independència, sí, però també la catalanitat de la nostra nació. I això ho hem de fer junts, defugint sectarismes i falses dicotomies entre esquerres i dretes que no aporten res de bo. Perquè la nova disjuntiva del segle XXI és aquesta i només aquesta: Catalunya serà catalana o no serà.

El Punt 28-12-2006

diumenge, 17 de desembre de 2006

ESCRITS CATALANISTES d'en Josep Vicenç Foix (I). "Amb i per la llengua" (1931)


"Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua oficial amb la qual cal alternar i no una simple llengua exterior, útil per a l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com un presoner el de les mans o dels peus endogalats, perquè ella i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen de col·laborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà a ésser proclamada.

[...] Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya."

Dins J.-V. FOIX. Obres completes, 3. Articles i assaigs polítics. Barcelona: Ed. 62, 1985

dissabte, 16 de desembre de 2006

La potolada okupa, un cop més.

Abans dels pòtols se'n deia pòtols i eren menyspreats. Ara se’ls hi diu okupes i se'ls hi riu les gràcies.

El món al revés! S’ha de ser makabra!

Setembre Negre

P.S. Sobre els “ocupes”, vegeu:

http://setembrenegre.blogspot.com/2006/07/okupes-no-grcies.html



Despullats davant del món (mundial)

Passa-ho!

Iu Forn

La següent conversa va produir-se ahir a la sala de hot tube ionitzat de l'spa preuquet'hicagues de la zona alta de BCN.

-Ai, nena, dijous estava veient la tele i va sortir el teu fill despullat en un acte on hi havia aquest noi que ara és l'alcalde.

-És que el meu fill és artista i reivindicava recuperar l'espai de Can Ricart.

-La nena d'Unió i el nen artista, carai quina família més completa. No, si quan el vaig veure despullat, de seguida vaig adonar-me que era un artista reivindicatiu i compromès perquè una protesta tan trencadora com despullar-se no s'havia fet mai de la vida. ¿I quina mena d'artista és el nen?

-Ell és artista en general. Ai, i no vas veure'l molt prim, pobret? Si, oi? I mira que el Sebastià, l'assistent que tenim a casa, li porta de tant en tant fricandó, que li agrada molt. Però es veu que ser artista desgasta molt.

-Ja m'ho imagino, ja.

-Imagina't si és dura la seva vida que hauries de veure com està de bruta la roba que ens porta per rentar.

-És que l'Ajuntament hauria de tenir els llocs aquest que s'okupen molt més nets, que és una vergonya com està tot.

-Precisament sobre això volen fer una acció...

-Ui nena, quin llenguatge més megafashion. Com es nota que ets mare d'artista...

-Sí, oi? Doncs per Sant Esteve vindrà una colla al mas de l'Empordà. A les carpes del jardí faran l'assaig general d'una acció que és un simbolisme sobre la repressió que pateix la cultura alternativa. Ells es despullaran i els gossos que viuen amb ells aniran vestits.

-Carai, quant de simbolisme s'amaga darrere d'aquesta... acció, oi, en dieu?

-Exacte. Bé, et deixo que haig de passar per ca n'Armani a recollir-li unes coses que s'ha comprat el nen. Ja ens trucarem.

-Ai, nena, quina enveja poder tenir un fill tan alternatiu!!!

Font: Avui, 16.12.2006

divendres, 15 de desembre de 2006

No al colonialisme lingüístic del PPsoE!


LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA EXPRESSA LES SEVES CRÍTIQUES AL DECRET D’ENSENYANCES MÍNIMES DE PRIMÀRIA I DEMANA AL GOVERN CATALÀ, AL GOVERN BALEAR I AL GOVERN VALENCIÀ QUE NO L’APLIQUIN


La Plataforma crida a la desobediència civil als ensenyants i sindicats si el decret tira endavant


Barcelona, 14 de desembre de 2006.- En relació al Decret d’ensenyances mínimes aprovat pel Govern de l’Estat espanyol, la Plataforma per la Llengua vol manifestar les següents consideracions:

-Pel que fa a Catalunya, el Decret d’ensenyances mínimes és una intromissió en les competències de la Generalitat de Catalunya.

-Creiem que la seva aplicació pot perjudicar l’ús social de la llengua i l’acollida de les persones nouvingudes que arriben a casa nostra. Un retrocés en l’ensenyament en català significa dificultar a les persones nouvingudes l’oportunitat d’una aproximació al país i a la llengua d’acollida, aproximació que contribueix a fer desaparèixer “l’estigma d’immigrant”.

-Cal tenir en compte que la immersió lingüística permet cohesionar la societat i tenir un dels valors més preuats, una sola comunitat. Aquest és per nosaltres l’objectiu bàsic de la immersió lingüística.

-A més a més, la immersió lingüística assegura que l'alumnat a Catalunya, en acabar els ensenyaments obligatoris, tingui el mateix grau de coneixement de català que de castellà, i això s'acompleix. El que no s'acompleix encara és la capacitat d’ús oral de la llengua catalana, perquè així com tots els catalanoparlants poden parlar i comunicar-se en castellà, això no passa a la inversa. Per tant, tenint en compte que l'alumnat de famílies no catalanoparlants no parla en català en l'àmbit familiar ni, en molts casos, en el seu àmbit social, per tal d’aconseguir que pugui expressar-se en català tant en la seva vida laboral com social, cal una discriminació positiva del català, tal com preveu el programa d'immersió lingüística que tants bons resultats ha donat en l'àmbit d'acollida d'alumnat de fora i en l'àmbit de renovació pedagògica

-Considerem que el decret és una agressió al plurilingüisme de l’estat, i un element més en el tractament desigual que l’estat espanyol fa respecte les llengües que conviuen sota les seves fronteres. L’estat imposa el castellà en diferents àmbits i desatén el català, la qual cosa significa un tracte discriminatori dels ciutadans i ciutadanes de l’estat, i per tant un dèficit democràtic.

-No hi ha en cap estat de l'Europa democràtica una llengua com la nostra que tingui tants milions de parlants i que no sigui obligatòria en l'ensenyament a tot l'estat, com sí que passa, per exemple, a països com Bèlgica, Finlàndia o Canadà, països tots ells amb població semblant a la catalana pel que fa al nombre de parlants de la segona llengua. L'estat espanyol no segueix en aquest aspecte el model de cap país democràtic amb una llengua de més de 7 milions de parlants.

-Considerem incomprensible que, en un moment com l'actual, quan totes les universitats europees en el marc de l'espai europeu d'educació superior demanen que l'alumnat conegui i utilitzi com a mínim tres llengües, començant naturalment per la pròpia, el govern espanyol s'obsessioni en imposar un marc lingüístic que ens recorda temps passats.

-Creiem que hi ha d'altres llengües més desateses i prioritàries, com ara l’anglès, que sí que necessiten més hores, ja que el nivell assolit és inferior que en el cas del castellà.

-El català es troba en una situació de desigualtat respecte el castellà en diferents àmbits. És necessària l’educació en català per compensar aquesta desigualtat. Aquest decret perjudica el principi de discriminació positiva que el català es mereix a l’ensenyament.

-Lamentem que aquest decret recordi polítiques similars igualment retrògades de governs del PP.


Per tot això, la Plataforma per la Llengua considera indispensable:

-Que la Generalitat de Catalunya presenti un recurs al decret en qüestió.

-Exigim l’acció coordinada de les forces polítiques catalanes per evitar l’aplicació d’un decret que considerem que vulnera els drets lingüístics i desatén les lloances del Consell d’Europa en relació a la immersió lingüística a Catalunya. En tot cas, suggerim a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i al Govern Balear que no apliquin aquest decret.

-Incitem a la desobediència civil als ensenyants i sindicats en el cas que el Govern de la Generalitat apliqui aquesta mesura, i els animem a fer pública la seva intenció de practicar aquesta desobediència.


Per més informació:

93 321 18 03
www.plataforma-llengua.cat

divendres, 8 de desembre de 2006

La Plataforma per la Llengua organitza una festa el 16 de desembre per reivindicar joguines en català

Participa-hi des del teu poble o ciutat! Adreça't a la Plataforma per la Llengua i demana-los-hi cartes als reis i distribueix-les a botigues de joguines, llibreries, esplais, biblioteques, centres excursionistes... Organitza't i organitza la Festa per la Joguina en català al teu poble!

Per Nadal i sempre: consumim amb seny i en català!

Setembre Negre



El passeig de Sant Joan de Barcelona (entre els carrers Mallorca i Rosselló) serà dissabte 16 de desembre l'escenari de la tercera edició de la Festa per la Joguina en Català, una jornada lúdica que té l'objectiu de reivindicar, ara que s'apropen Nadal i Reis, que les joguines que els infants reben per aquestes dates siguin etiquetades i tinguin les instruccions en la nostra llengua.

La festa anirà acompanyada del repartiment de prop de 20.000 cartes als Reis Mags que comencen amb el tradicional encapçalament "Estimats Reis Mags d'Orient" i que conclouen amb una petició per als tres Reis: "Poder jugar en català".
Descarrega't la teva carta als Reis Mags.

Per a més informació: www.plataforma-llengua.cat