dissabte, 14 de maig de 2011

Una petita anècdota sobre que hi ha país, que hi ha patriotes.




Estava amb uns amics fent un beure en una terrassa de la plaça del Gas de Sabadell. Hi havíem anat perquè és un bon lloc ja que, d’una banda, és una plaça per vianants on només en un extrem hi passen cotxes i, d’altra banda, hi ha una teteria en què fan unes combinacions boníssimes de sucs naturals.

El fet és que ens hem trobat –gairebé topat!- amb la fira de Medievàlia i, per si fos poc i per rematar la tranquil·litat que cercàvem, a la plaça hi havia una atracció infantil. Aquí ve el problema: la música de l’atracció. Mira que som un país amb grans cantautors i grups que fan música per la quitxalla: Ara va de bo, Xesco Boix, Toni Giménez, La Pataqueta, Rovell d’ou... Doncs els discos que posaven eren de Gaby, Fofito y Milikito “los pallasos de la tele” i un “cumpleañoz feliz” de pares desconeguts. Vergonyós! Com es pot passar tant de la llengua del país i quin poc respecte pedagògic pels destinataris de l’atracció! El fet és que entre el volum de la música, que ens obligava a parlar alt, i el contingut d’aquesta jo m’anava posant cada vegada més nerviós fins que veig un xicot que parla amb el noi responsable de l’atracció, li dóna un CD i comença a sonar “Musiquetes per la Bressola”!

Casualment, aquest xicot ha passat per on estàvem fent el beure i, felicitant-lo per la iniciativa, ens ha explicat que no era el primer que s’havia queixat amb el responsable de l’atracció de la música que posaven i que li ha regalat el CD. Al marxar, i com si no en sabéssim res, hem anat a felicitar al firaire pel canvi de música.

Aprofito l’avinentesa per mostrar el meu recel vers les fires medievals, almenys la Medievàlia de Sabadell. Penso que són simples fires comercials que descuiden la part cultural. Perquè no programen paral·lelament conferències sobre el Sabadell i el Vallès de l’època medieval? Perquè no programen conferències sobre el gloriós passat medieval de Catalunya? No. Tot és simplement una fira lucrativa tenyida –disfressada- de medievalitat. I un darrer aspecte que m’encén, si tan es volen apropar a la realitat medieval, que tinguin cura que la llengua no només de totes les activitats –que ja ho és- sinó també la llengua de totes les parades sigui la catalana, perquè al Sabadell medieval el "bilingüisme" seria, 100% català i llatí als documents notarials.

Retornant al tema principal, aquest fet deixa palès allò que per sabut no és menys necessari recordar-ho: defensar els nostres drets, en aquest cas lingüístics, i queixar-nos -tot actuant en positiu- dóna els seus fruits, i si tothom ho fes una altra realitat molt més propícia tindríem. En canvi malparlar dels greuges en veu baixa però no fer-hi res, no actuar-hi (molt típic català) no serveix de res.

Potser trobeu exagerat el títol de l'apunt, però penso que són aquests patriotes anònims i que actuen sense esperar cap benefici en profit propi  (al contrari: molt sovint hi posen diners de la butxaca a canvi de res, per pur idealisme) els que mantenen viu i digne aquest país nostre.