dijous, 17 de gener de 2008

Rèplica en 10 punts al discurs de l’espanyolisme lingüístic respecte del català


Perquè no sols cal tenir la raó de la nostra part sinó que també ens cal saber defensar-la i argumentar-la!

Setembre Negre


Rèplica en 10 punts al discurs de l’espanyolisme lingüístic respecte del català

1. El dret de decidir en llibertat
L’espanyolisme lingüístic (vg. Torner 2007, punt 0) s’oposa radicalment tant a la normalització de l’ús del català com a l’autonomia política de Catalunya: de fet, en una actitud de caire colonial, no accepta que Catalunya tingui el dret de decidir ni tan sols en allò que afecta directament la seva llengua i la seva cultura (per exemple l’ensenyament, la cultura o la política lingüística). Per això cal respondre al seu discurs amb un pensament lliure, que ens permeti afermar-nos en el dret que tenim a la llibertat, a la nostra llibertat política. La necessitem perquè no ens resignem a la mera supervivència lingüística, no en tenim prou amb la pervivència: volem la vida plena per al català, i necessiten la llibertat per a fer-ho possible. Per exemple, pel que fa a l’ensenyament, la resposta general als atacs de espanyolisme lingüístic al sistema escolar català no pot ser altra que la següent: els catalans tenen tot el dret d’organitzar en llibertat i democràticament el seu sistema d’ensenyament (i, en particular, els aspectes lingüístics d’aquest sistema) de la manera que els sembli més convenient, respectant, com és natural i com sempre han fet, els drets fonamentals de tothom (vg. Torner 2007, punt 1).

L’espanyolisme lingüístic, en una actitud de caire colonial,
no accepta que Catalunya tingui el dret de decidir
ni tan sols en allò que afecta directament
la seva llengua i la seva cultura.


2. Normalització lingüística i democràcia vs. imposició del castellà i dictadura
No es pot admetre que, sense cap fonament sòlid (i precisament des de l’espanyolisme lingüístic!), es posi en qüestió constantment la qualitat democràtica de la tradició política catalana i es denigri amb falses acusacions un procés, el de normalització lingüística, que s’ha fet i es fa d’una manera impecablement democràtica. Encara més: cal recordar que aquest procés va associat a la desaparició de la dictadura franquista i l’arribada de la democràcia i l’autonomia. Al procés d’imposició del castellà li prova més la dictadura i el centralisme que la democràcia i l’autonomia (vg. Torner 2007, punt 4).

3. La Constitució espanyola (CE) com a expressió del nacionalisme espanyol fonamentalista, excloent i desigualitari
La CE “se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”. La CE, doncs, és una expressió juridicopolítica de nacionalisme espanyol fonamentalista (vg. Torner 2007, punt 2). Sobre aquesta base, la CE imposa, és excloent i és desigualitària: imposa el castellà com a única llengua oficial de l’Estat i imposa el deure de conèixer aquesta llengua a tots els ciutadans de l’Estat, encara que no siguin de llengua castellana; és excloent, perquè exclou el català (que ni tan sols esmenta pel seu nom) de l’oficialitat de l’Estat. D’aquí en neix una desigualtat per raó de llengua (vg. Torner 2007, punt 3). És un cas de desvergonyiment intel•lectual declarar-se partidari de la CE i, alhora, reclamar-se no nacionalista i partidari de la igualtat entre tots els espanyols, com fa l’espanyolisme lingüístic.

La CE, sempre reivindicada per l’espanyolisme lingüístic,
imposa el castellà com a única llengua oficial de l’Estat;
és excloent, perquè exclou el català
(que ni tan sols anomena) de l’oficialitat de l’Estat;
i és desigualitària, ja que d’aquí en neix una desigualtat per raó de llengua.



4. Discriminació positiva? Prou discriminació negativa!
Sobre les crítiques a la discriminació positiva i al foment del català, cal dir que ja s’hi guanyaria molt amb el cessament de la discriminació negativa concretada en la desigualtat que imposa la CE i que exerceix l’aparell de l’Estat. Fins i tot si això passés, podria estar plenament justificada una política de foment i discriminació positiva del català (en certs aspectes, durant un cert temps) per motius relacionats amb la història recent i amb la demografia (vg. Torner 2007, punt 5).

5. Sobre la dissimulació de la desigualtat
En la retòrica de l’espanyolisme lingüístic, molt més important que allò que diuen, és important tot allò que passen per alt respecte del nacionalisme excloent i desigualitari que professen amb el seu “constitucionalisme” (vg. Torner 2007, punt 3). D’altra banda, s’ha de demanar als partidaris de l’espanyolisme lingüístic que expliquin com es concreten en la pràctica els principis i conceptes que invoquen (com ara bilingüisme, igualtat, discriminació, llibertat, tolerància, etc.), quin significat donen a aquests termes, perquè llavors queda ben clar que tot el seu discurs (sempre d’àmbit espanyol) es basa en la desigualtat com a sistema (vg. Torner 2007, punt 8.3).

6. Sobre la confusió entre drets lingüístics i drets fonamentals
Pel que fa als drets lingüístics, cal distingir entre els drets fonamentals i els altres drets. Els drets fonamentals són universals i, per tant, estan per sobre de les diverses tendències sociopolítiques i de les consideracions territorials. La llibertat d’associació, per exemple, o el dret d’usar en públic una llengua o d’editar-hi un diari, etc., són drets fonamentals, i cap regulació democràtica no els pot restringir enlloc. En canvi, el dret de “rebre l’ensenyament en la llengua materna” o de “ser atès en una determinada llengua per l’Administració” no ho és i, per tant, no és independent de qualsevol consideració sociopolítica i, en primer lloc, territorial. És clar que, com tòpicament diu l’espanyolisme lingüístic, “els territoris no parlen” ni “tenen drets”. El que passa és que els drets lingüístics no fonamentals dels parlants d’un territori, d’un país, estan subjectes a la regulació que en fan democràticament les institucions polítiques corresponents, que són de base territorial (vg. Torner 2007, punt 6). Aquesta regulació és un exemple de l’existència i de l’exercici democràtic d’un dret col•lectiu; perquè, malgrat els tòpics de l’espanyolisme lingüístic, els drets col•lectius existeixen, i s’exerceixen col•lectivament, és a dir, políticament. Així ho fan tots els pobles. Per què els catalans no? (vg. Torner 2007, punt 7).

El dret de “rebre l’ensenyament en la llengua materna”
o de “ser atès en una determinada llengua per l’Administració”
no és un dret fonamental i, per tant, no és independent
de qualsevol consideració sociopolítica i, en primer lloc, territorial.


7. Sobre els atacs a la llengua pròpia de Catalunya
L’espanyolisme lingüístic també ataca la noció de llengua pròpia de Catalunya, que l’Estatut d’autonomia (EAC) atribueix al català. Sobre això s’ha de remarcar que quan l’EAC de 1979 va incloure la noció de llengua pròpia la situació de partida en acabar la dictadura franquista era la següent: la CE de 1978 ni tan sols esmentava pel seu nom el català (que quedava englobat dins l’expressió “las demás lenguas españolas”); i no solament l’excloïa de l’oficialitat de l’Estat, sinó que mantenia la imposició de l’oficialitat del castellà a Catalunya (fins llavors única llengua oficial, llevat de breu parèntesi de la Segona República). A més, imposava explícitament el deure de conèixer-lo. És en aquest context que el legislador català va recórrer a la noció de llengua pròpia per mirar de compensar, almenys en part, un marc tan advers. En un altre context potser no hi hauria recorregut, com no hi recorre el legislador espanyol, que, tanmateix, oficialitza [únicament] el castellà perquè és la [única que té en compte com a] llengua pròpia del país. Igual que fan els Estats del nostre entorn, sense haver-ho d’explicitar (vg. Torner 2007, punt 10, dos darrers paràgrafs).

8. Sobre la confusió entre les relacions privades i les relacions entre l’empresa privada i els seus clients
No s’hi val a confondre l’àmbit privat (relacions particulars: familiars, amics, companys, coneguts, etc.) amb l’àmbit de les relacions de l’empresa privada amb els seus clients i usuaris. Això és tant com dir que els ciutadans catalans, en tant que clients o usuaris, no tenen cap mena de dret respecte de la llengua pròpia i oficial del país davant de les empreses (i que aquestes no tenen cap obligació amb els seus clients o usuaris respecte d’aquesta llengua) (vg. Torner 2007, punt 8.6).

No s’hi val a confondre l’àmbit privat
(relacions particulars: familiars, amics, companys, coneguts, etc.)
amb l’àmbit de les relacions de l’empresa privada
amb els seus clients i usuaris.


9. Sobre l’atac a l’escola catalana
La igualtat d’oportunitats passa (entre altres coses) perquè tots els joves catalans adquireixin un bon nivell d’expressió en català. I, en l’actual situació sociolingüística, només una escola en català pot proporcionar als alumnes (i especialment als de llengua inicial diferent del català) la base necessària per a adquirir i col•loquialitzar la llengua pròpia del país en un grau suficient, sense ocasionar cap perjudici als escolars que tenen una altra llengua inicial. Així ho avalen diversos estudis solvents (per exemple, l’informe de setembre de 2006 del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i el darrer informe PISA). Aquests i altres estudis també acrediten que l’adquisició del català no va en detriment del nivell de coneixement del castellà (com pretén l’espanyolisme lingüístic), ni tan sols en el cas dels alumnes de llengua inicial catalana o d’altres llengües inicials. D’altra banda, aquest sistema escolar català evita la separació d’alumnes en centres o grups classe diferents per raó de llengua, és a dir, la doble xarxa escolar, que l’opinió democràtica catalana no ha considerat un bon model d’integració social (vg. Torner 2007, punt 9).

Diversos estudis solvents acrediten
que l’adquisició del català no va en detriment
del nivell de coneixement del castellà,
ni tan sols en el cas dels alumnes de llengua inicial catalana
o d’altres llengües inicials.


10. Sobre la “llengua materna” (o quan “llengua materna” vol dir “castellà”)
L’espanyolisme lingüístic, sota l’embolcall de la defensa d’un pretès dret de rebre l’ensenyament en la “llengua materna”, vol fer passar un privilegi per a les persones de llengua castellana, que així serien les úniques que tindrien el dret de rebre l’ensenyament en llur “llengua materna”. En canvi, aquest presumpte dret a l’ensenyament en la “llengua materna” es negaria als parlants d’altres llengües (amazic, àrab, italià, etc.); per descomptat, també es nega, fora de Catalunya, a les persones de llengua catalana en qualsevol altre indret de l’Estat. Novament, ens trobem amb la desigualtat com a sistema (vg. Torner 2007, punt 9.2, sisè paràgraf).

Cercle XXI
Barcelona, novembre de 2007 (Butlletí núm. 5)

Etiquetes de comentaris:

dilluns, 14 de gener de 2008

CAMPANYA DE CATALUNYA ACCIÓ CONTRA L'INFAME TANCAMENT DELS REPETIDORS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

Des d'aquí volem donar, un cop més, tot el nostre suport a les campanyes que s'oposen a aquest nou episodi de genocidi cultural i lingüístic contra la Nació Catalana.

Setembre Negre


  • El recent tancament del repetidor de TV3 a la serra de La Carrasqueta (situada entre les comarques de l'Alcoià i l'Alacantí) és una mostra ben clara i contundent de la voluntat sistemàtica i planificada per part dels diversos governs espanyols, siguin del color que siguin, d'anihilar tot allò que representi una mostra de catalanitat. Aquest cop ha estat la nostra llengua, l'ànima dels catalans.

  • Els responsables d'aquesta situació, PSOE i PP, han treballat perfectament coordinats. El Sr. José Montilla, actual President de la Generalitat del Principat per obra, gràcia i vergonya del tàndem Carod-Puigcercós i lacai destacat del PSOE, quan era Ministre d'Indústria espanyol va cedir la freqüència analògica que ocupava TV3 al País Valencià a la Sexta la qual cosa va facilitar que posteriorment els cavernícoles predemocràtics del govern del PP al País Valencià, el Sr. Francisco Camps (President de la Generalitat del País Valencià) i el Sr. Vicente Rambla (Vicepresident de la Generalitat del País Valencià), executessin el tancament del repetidor.



  • Els catalans, és a dir, els catalans nacionalment catalans, aquells que ni som ni volem ser espanyols, hem de deixar de comportar-nos com a esclaus i deixar de fer el préssec com a poble com venint fent els darrers trenta anys. Cal que tots comencem a comprendre que l'autèntica batalla, aquella que ens permetrà resoldre els nostres problemes i encarar els reptes del futur, és la batalla per la consecució de la nostra Independència, del nostre propi Estat. Les altres alternatives ja fa trenta anys que sabem com acaben: en derrota i amb els nostres líders polítics fent el ploramiques perquè Espanya no ens entén i ens pren el pèl mentre ells viuen còmodament a les seves poltrones.

A. EXPLICACIÓ DE LA CAMPANYA

Aquesta campanya d'emails pretén:

  • Posar en evidència la responsabilitat del Sr. José Montilla en aquest afer com a facilitador i lacai del PSOE a la nostra terra.

  • Posar en evidència el vergonyós silenci del Parlament del Principat. Recordem que aquest mateix Parlament el 22 de desembre del 2004 va aprovar per unanimitat una moció de suport a la candidatura olímpica de Madrid 2012. I de la nostra llengua no se'n recorden?

  • Recordar als governants del PP del País Valencià, tècnicament colons, és a dir, espanyols residents al País Valencià amb voluntat colonitzadora, que si després de més de 300 anys no ens han pogut vèncer que es vagin mentalitzant per a la derrota, que com deia el nostre filòsof Francesc Pujols: "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors".

Si vostè decideix participar en aquesta campanya estarà enviant de forma automàtica i anònima (sense signar amb el seu nom i cognom) dos emails.

  1. S'enviarà un primer email a les següents institucions i representants polítics de la Catalunya Central (Principat) que inclourà el comunicat de Catalunya Acció sobre el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià.
    (cliqueu aquí per a veure el comunicat que s'enviarà)

    Sr. José Montilla (President de la Generalitat del Principat)
    Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira (Vicepresident del Govern)
    Sr. Joan Manuel Tresserras (Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació)
    Sr. Ernest Benach (President del Parlament del Principat)
    Grup parlamentari de CiU
    Grup parlamentari Socialistes
    Grup parlamentari d'ERC
    Grup parlamentari Popular
    Grup parlamentari d'ICV
    Grup mixt

  2. S'enviarà un segon email als impulsors i responsables del tancament del repetidor del govern del País Valencià:

    Sr. Francisco Camps (President de la Generalitat del País Valencià)
    Sr. Vicente Rambla (Vicepresident de la Generalitat del País Valencià). Recordem que el Sr. Vicente Rambla va dir el 4 d'octubre del 2007 a les Corts Valencianes que aquells que defensen TV3 al País Valencià o la unitat de la llengua són uns "pertorbats mentals".

    L'email que s'enviarà portarà per títol "Mentalitzeu-vos per a la derrota" i el seu contingut serà la següent imatge:


B. COM PROCEDIR PER A PARTICIPAR

  1. Si vostè clica a continuació on diu "OBRIR FORMULARIi" se li obrirà una finestra amb un formulari on només haurà d'entrar el seu email i el territori de la nació d'on és.

    OBRIR FORMULARI

  2. Dins d'aquesta mateixa finestra del formulari podrà CONFIRMAR o CANCEL·LAR la tramesa dels emails als destinataris esmentats.

  3. Si ha confirmat la tramesa dels emails aleshores si li obrirà una finestra amb l'estadística de l'enviament per territoris. Si des d'aquesta mateixa finestra fa CTRL+F5 es tornaran a enviar un altre cop els emails. Pot fer CTRL+F5 tantes vegades com vulgui (recordi que els emails són anònims).
    Si vol pot tornar a entrar a la campanya en un altre moment, tornar a posar el seu email i tornar a enviar els emails tants cops com vulgui.

C. COMPTADOR DE TRAMESES (s'actualitza al refrescar aquesta pàgina)

D. COMENTARIS SOBRE LA CAMPANYA

Si vol fer algun comentari sobre la campanya o veure els comentaris d'altres persones ho pot fer a través del fòrum que hi ha al Racó Català sobre aquesta campanya.

CLIQUEU AQUÍ PER A ACCEDIR AL FÒRUM


Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 8 de gener de 2008

L´eutanàsia del catalanisme

Gran anàlisi de la que difereixo, però, amb la conclusió final de "Si no ens deslliurem de la crosta socialista i nacionalista espanyola el proper 9 de març, enviant-la a la mateixa marginalitat en que avui es troba el PP, Catalunya no serà mai més ni socialment avançada, ni culturalment rica ni políticament sobirana." Conclusió que enllaça amb la que "només votant partits d’obediència catalana podem rebel·lar-nos i exigir el nostre dret a viure tal com som."

Malauradament no només cal, òbviament, no votar socialista. Cal també -i amb una urgència aclaparadora- canviar les actuals cúpules d'ERC i de CiU. Sense una regeneració d'aquesta classe dirigent "catalanista" per homes i dones nous, no aferrats a les poltrones, patriotes, preparats intel·lectualment, amb fermes conviccions ètiques i morals, i que primin, per sobre de tot, la Llibertat de Catalunya.

Setembre Negre


L´eutanàsia del catalanisme
Ricard Huguet
Club d’Opinió Arnau de Vilanova


Explica el molt Honorable Heribert Barrera, que un alt dirigent del PSOE , ja fa temps va dir-li que la política del PSC-PSOE pel que fa a Catalunya era la d’aconseguir l´ eutanàsia del Catalanisme. És a dir: la seva mort natural, suau, indolent i sense agonia. Avui, després de les declaracions de Joan Ferran assegurant que cal arrencar la crosta nacionalista que domina TVC i Catalunya Radio, i del silenci còmplice dels Srs. Montilla i cia, cal ser molt babau per no adonar-se que amb compatriotes com els del PSOE de Catalunya no ens calen ni PP ni Ciutadans per témer el pitjor pel futur del nostre poble. Prova d’això es que han estat aquests dos partits els únics que han donat suport a les manifestacions d’odi al Catalanisme que va abocar l’inquisidor Ferran, amb el vist i plau- insisteixo – dels seus companys de partit. No hi ha dubte que en Ferran no ha llegit “TV3 a Traïció.Televisió de Catalunya o d’Espanya?”, de Victor Alexandre.

I és que la clau que ho explica tot és l’odi, alguns prefereixen dir-ne autoodi. Aquest odi que els dirigents socialistes professen vers Catalunya i el Catalanisme, durant trenta anys quedà emmascarat en presentar-se com antipujolisme. Sense Pujol ha quedat al descobert que és el Catalanisme i la Catalanitat el què els fa nosa. Mentre el PP pretén igualment que el franquisme la seva extirpació directa i violenta si s’escau, el PSOE procura l´ eutanàsia. Potser per això molts catalans, ignorant que ambdós partits persegueixen el mateix fi, voten el PSOE com a mal menor. Però s’enganyen, perquè només votant partits d’obediència catalana podem rebel·lar-nos i exigir el nostre dret a viure tal com som.

El que ja costa més de comprendre es l’aposta estratègica dels Carod, Puigcercos i ERC fent d’escolanets de Montilla i facilitant així als socialistes d’aconseguir els seus objectius. Pot passar que en Montilla i el PSOE aconsegueixin en dues legislatures el que Franco i el Movimiento Nacional no reeixí en quaranta anys de dictadura.


Aquí i avui no patim mes crosta que la ¨nacional espanyola socialista¨. I és una crosta difícil d’arrencar perquè es molt gruixuda i molt arrelada. És la crosta que no accepta lliçons de Catalanisme ( Montilla dixit ), la dels pseudoprogressistes que consideren que el progrés ben entès comença per el d’un mateix., de manera que amb el modest sou d´alcalde es poden comprar residències de milions d´euros a Pedralbes o al Turó Park encara que, de fet, hom sigui alcalde de l´Hospitalet o de Santa Coloma de Gramanet. I emparant-se en el dret a triar l’escola dels fills, enviar-los a escoles d’èlit que costen més de 4.000 euros l’any per fill tot obviant que la major part dels seus votants no deuen tenir el mateix dret, car sovint és l’administració qui decideix quina escola pública els pertoca.


Aquesta és la crosta que es munta amb els diners de tots, un Centre d’Estudis d´Opinió amb un gran cuiner perquè prepari plats de resultats que asseguren que la crosta sempre guanyarà encara que si cal hagi de limitar la població enquestada als ciutadans de Cornellà. És la mateixa crosta que no reprova una ministra que ens ha fet 8 Kms d´autovia en 4 anys.


És la crosta que, front a la política de reconstrucció nacional del President Pujol, no té altra alternativa a presentar que la compra del vot a través de la subvenció, el xec o l’ajut per a tot i per a tots els seus potencials votants. És la represa del vell caciquisme andalús amb una sola diferència: els cacics dels segles passats compraven els vots amb els seus diners. Els d’ara ho fan amb diners públics.

És la crosta ZP que no para de prometre i enganyar: ni retorn total dels papers de Salamanca, ni desplegament del nou Estatut, ni publicació de balances fiscals, ni TGV per al 21 de desembre del 2007, ni traspàs de trens de rodalies, ni res de res. TV3 i els Canals 33 i 3/24 agonitzen al país Valencià assassinats pel PP amb les armes legals que els subministrà Montilla i Clos. I és també la crosta Castells que menyspreant l’acord de nou finançament arrencat per CIU a un PP amb majoria absoluta, -recordeu quan va dir que aquell acord no donaria ni un euro més a Catalunya- ha permès, a la Generalitat doblar el seu pressupost. Què faria el tripartit avui si només disposés dels 17.000 milions que tenia el darrer govern de CiU ? Com s’ho farien per fer funcionar la repartidora ? Ara, amb pràcticament les mateixes competències en tenen més de 34.000 per anar tirant.

Finalment, creure que fent de crossa de la crosta socialista avançarem cap a la independència és propi de gent amb pa a l’ull o de pocavergonyes que treuen profit personal de la penosa situació que patim. Si no ens deslliurem de la crosta socialista i nacionalista espanyola el proper 9 de març, enviant-la a la mateixa marginalitat en que avui es troba el PP, Catalunya no serà mai més ni socialment avançada, ni culturalment rica ni políticament sobirana.

Font: El Singular digital

Etiquetes de comentaris: