dimarts, 8 de gener del 2008

L´eutanàsia del catalanisme

Gran anàlisi de la que difereixo, però, amb la conclusió final de "Si no ens deslliurem de la crosta socialista i nacionalista espanyola el proper 9 de març, enviant-la a la mateixa marginalitat en que avui es troba el PP, Catalunya no serà mai més ni socialment avançada, ni culturalment rica ni políticament sobirana." Conclusió que enllaça amb la que "només votant partits d’obediència catalana podem rebel·lar-nos i exigir el nostre dret a viure tal com som."

Malauradament no només cal, òbviament, no votar socialista. Cal també -i amb una urgència aclaparadora- canviar les actuals cúpules d'ERC i de CiU. Sense una regeneració d'aquesta classe dirigent "catalanista" per homes i dones nous, no aferrats a les poltrones, patriotes, preparats intel·lectualment, amb fermes conviccions ètiques i morals, i que primin, per sobre de tot, la Llibertat de Catalunya.

Setembre Negre


L´eutanàsia del catalanisme
Ricard Huguet
Club d’Opinió Arnau de Vilanova


Explica el molt Honorable Heribert Barrera, que un alt dirigent del PSOE , ja fa temps va dir-li que la política del PSC-PSOE pel que fa a Catalunya era la d’aconseguir l´ eutanàsia del Catalanisme. És a dir: la seva mort natural, suau, indolent i sense agonia. Avui, després de les declaracions de Joan Ferran assegurant que cal arrencar la crosta nacionalista que domina TVC i Catalunya Radio, i del silenci còmplice dels Srs. Montilla i cia, cal ser molt babau per no adonar-se que amb compatriotes com els del PSOE de Catalunya no ens calen ni PP ni Ciutadans per témer el pitjor pel futur del nostre poble. Prova d’això es que han estat aquests dos partits els únics que han donat suport a les manifestacions d’odi al Catalanisme que va abocar l’inquisidor Ferran, amb el vist i plau- insisteixo – dels seus companys de partit. No hi ha dubte que en Ferran no ha llegit “TV3 a Traïció.Televisió de Catalunya o d’Espanya?”, de Victor Alexandre.

I és que la clau que ho explica tot és l’odi, alguns prefereixen dir-ne autoodi. Aquest odi que els dirigents socialistes professen vers Catalunya i el Catalanisme, durant trenta anys quedà emmascarat en presentar-se com antipujolisme. Sense Pujol ha quedat al descobert que és el Catalanisme i la Catalanitat el què els fa nosa. Mentre el PP pretén igualment que el franquisme la seva extirpació directa i violenta si s’escau, el PSOE procura l´ eutanàsia. Potser per això molts catalans, ignorant que ambdós partits persegueixen el mateix fi, voten el PSOE com a mal menor. Però s’enganyen, perquè només votant partits d’obediència catalana podem rebel·lar-nos i exigir el nostre dret a viure tal com som.

El que ja costa més de comprendre es l’aposta estratègica dels Carod, Puigcercos i ERC fent d’escolanets de Montilla i facilitant així als socialistes d’aconseguir els seus objectius. Pot passar que en Montilla i el PSOE aconsegueixin en dues legislatures el que Franco i el Movimiento Nacional no reeixí en quaranta anys de dictadura.


Aquí i avui no patim mes crosta que la ¨nacional espanyola socialista¨. I és una crosta difícil d’arrencar perquè es molt gruixuda i molt arrelada. És la crosta que no accepta lliçons de Catalanisme ( Montilla dixit ), la dels pseudoprogressistes que consideren que el progrés ben entès comença per el d’un mateix., de manera que amb el modest sou d´alcalde es poden comprar residències de milions d´euros a Pedralbes o al Turó Park encara que, de fet, hom sigui alcalde de l´Hospitalet o de Santa Coloma de Gramanet. I emparant-se en el dret a triar l’escola dels fills, enviar-los a escoles d’èlit que costen més de 4.000 euros l’any per fill tot obviant que la major part dels seus votants no deuen tenir el mateix dret, car sovint és l’administració qui decideix quina escola pública els pertoca.


Aquesta és la crosta que es munta amb els diners de tots, un Centre d’Estudis d´Opinió amb un gran cuiner perquè prepari plats de resultats que asseguren que la crosta sempre guanyarà encara que si cal hagi de limitar la població enquestada als ciutadans de Cornellà. És la mateixa crosta que no reprova una ministra que ens ha fet 8 Kms d´autovia en 4 anys.


És la crosta que, front a la política de reconstrucció nacional del President Pujol, no té altra alternativa a presentar que la compra del vot a través de la subvenció, el xec o l’ajut per a tot i per a tots els seus potencials votants. És la represa del vell caciquisme andalús amb una sola diferència: els cacics dels segles passats compraven els vots amb els seus diners. Els d’ara ho fan amb diners públics.

És la crosta ZP que no para de prometre i enganyar: ni retorn total dels papers de Salamanca, ni desplegament del nou Estatut, ni publicació de balances fiscals, ni TGV per al 21 de desembre del 2007, ni traspàs de trens de rodalies, ni res de res. TV3 i els Canals 33 i 3/24 agonitzen al país Valencià assassinats pel PP amb les armes legals que els subministrà Montilla i Clos. I és també la crosta Castells que menyspreant l’acord de nou finançament arrencat per CIU a un PP amb majoria absoluta, -recordeu quan va dir que aquell acord no donaria ni un euro més a Catalunya- ha permès, a la Generalitat doblar el seu pressupost. Què faria el tripartit avui si només disposés dels 17.000 milions que tenia el darrer govern de CiU ? Com s’ho farien per fer funcionar la repartidora ? Ara, amb pràcticament les mateixes competències en tenen més de 34.000 per anar tirant.

Finalment, creure que fent de crossa de la crosta socialista avançarem cap a la independència és propi de gent amb pa a l’ull o de pocavergonyes que treuen profit personal de la penosa situació que patim. Si no ens deslliurem de la crosta socialista i nacionalista espanyola el proper 9 de març, enviant-la a la mateixa marginalitat en que avui es troba el PP, Catalunya no serà mai més ni socialment avançada, ni culturalment rica ni políticament sobirana.

Font: El Singular digital

Etiquetes de comentaris: