divendres, 28 de març de 2008

Poesia. El drap sagrat (Llibertat Franki)


Com diu la cançó:
"Tant és ara com abans
perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans"


El drap sagrat

Les arrels furgant la terra,
creix un pi dret i cepat.
Quan el poble se n’adona,
com hi dansa al deu voltant!
“Vet aquí un pal de bandera
que ningú podrà arrencar.”

Per hissar-la ben enlaire
ja s’hi enfilen tres infants.
Quan al cim el primê arriba
esclata, de joia, un clam:
“Bandera, santa bandera,
quina bona ombra que ens fas!”

De sobte, una au malastruga
vola per damunt dels caps.
Uns trets ressonen pels aires;
ningú sap qui els ha engegats.
Abraçats a la bandera,
els infants van daltabaix.

Han passat segles, i encara
la terra és xopa de sang.
Quan el poble se n’adona,
davant del pi crida irat:
“Abans d’hissar-hi banderes
cal que hi pengem els tirans.”

Josep Burgas i Burgas
Barcelona, 1876-1950

dijous, 20 de març de 2008

Escopiu a la closca pelada dels cretins


“(...) El fracàs, doncs, té una dimensió positiva. Evitem reconèixer-lo i sempre que treu el morro en la nostra vida, el fem fora com un gos pollós, però el fracàs ensenya molt. És, al capdavall, una ocasió per créixer, per exercir l’autocrítica i per analitzar on vam equivocar-nos. És una experiència per descobrir la immensa virtut de la humilitat. És, en definitiva, un moment oportú per detectar els límits de la pròpia condició i per forjar nous projectes des de l’experiència pretèrita. Amagar el fracàs o simular que tot va bé per evitar canviar és una manera d’amagar el cap sota l’ala, de reiterar els mateixos errors i de viure en una permanent insatisfacció.”

Francesc Torralba

Escopiu a la closca
pelada
dels cretins

Joan Salvat-Papasseit


Ni tan sols els hi queda dignitat personal per dimitir!?

Setembre Negre