Poesia. El drap sagrat (Llibertat Franki)

Com diu la cançó:
"Tant és ara com abans
perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans"


El drap sagrat

Les arrels furgant la terra,
creix un pi dret i cepat.
Quan el poble se n’adona,
com hi dansa al deu voltant!
“Vet aquí un pal de bandera
que ningú podrà arrencar.”

Per hissar-la ben enlaire
ja s’hi enfilen tres infants.
Quan al cim el primê arriba
esclata, de joia, un clam:
“Bandera, santa bandera,
quina bona ombra que ens fas!”

De sobte, una au malastruga
vola per damunt dels caps.
Uns trets ressonen pels aires;
ningú sap qui els ha engegats.
Abraçats a la bandera,
els infants van daltabaix.

Han passat segles, i encara
la terra és xopa de sang.
Quan el poble se n’adona,
davant del pi crida irat:
“Abans d’hissar-hi banderes
cal que hi pengem els tirans.”

Josep Burgas i Burgas
Barcelona, 1876-1950