La cova del cava

Poc a poc tot va sortint. Les grans empreses del sector del cava no sols són uns renegats i anticatalans (amb al·lèrgia a etiquetar en català) sinó que també exploten als pagesos catalans i ens donen un cava de merda (amb perdó).

Setembre Negre


Xavier Roig

Decididament, aquests pájaros del cava són per sucar-hi melindros. La setmana passada, fins i tot van treure de polleguera una persona tan prudent com el president Pujol. I és que el sector del cava forma part de la mitologia de la Transició: se'ns ha fet creure que era el que no era. Per això preocupa que en la discussió sobre els efectes de l'anticatalanisme s'hagi elevat el cava a element representatiu de l'economia catalana. L'altre dia un tertulià de 'carajillo' radiofònic deia que els polítics havien de callar i deixar als empresaris del cava fer el seu negoci. Doncs mirin, el sector del cava ha d'aguantar declaracions dels polítics perquè també viu de les ajudes públiques. De les directes, com les que dóna l'ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) per tal que determinats cavistes tinguin prou coratge per vendre el seu producte fora d'Espanya. Però també de les indirectes.

Ja els vaig prevenir que els grans traficants de cava extorquien els pagesos del Penedès pagant-los el quilo de raïm a un màxim de 0,33 cèntims mentre que a Xampanya es pagava a 5,11 euros. Per culpa d'aquest preu, els pagesos -a més d'haver de subministrar raïm d'ínfima qualitat del qual s'obté un vi gasificat imbevible- es veuen obligats a reclamar ajudes per sobreviure (ajudes de cooperatives i provinents de la UE, de l'Estat, de la Generalitat). Indirectament, doncs, els cavistes fan els beneficis gràcies als ajuts públics.

Els 'grans' productors de cava han estat lligats al poder públic espanyol sempre. Ara llepant la casa reial, ara donant suport econòmic a organitzacions anticatalanes... Algú de vostès pensa que el senyor Rajoy fa bolos a Sant Sadurní d'Anoia perquè sí? Un dels errors del catalanisme polític ha consistit a fer passar per catalanistes determinats elements que són anticatalans. I entre aquest grup hi ha els productors de cava -perdó, la majoria d'ells-. La catalanitat d'aquesta colla neix i mor en el caganer i el porró de vinassa (subproducte que ells coneixen bé perquè, precisament, l'embotellen). Són els mateixos impresentables que, fa temps, no volien canviar la franquista denominació "San Sadurní de Noya". Jo, en veure'ls brindar de reüll amb el senyor Rajoy, pregunto: que potser brindaven pel fracàs de l'Estatut? És clar que, com bé raonava Gaziel, amb hooligans especialistes de l'"afarta'm i digue'm moro!", parlar de dignitat i d'honestedat és inútil. Inquieta que, d'aquest enrenou del boicot, es dedueixi que només ens preocupa el perjudici a un sector de reputació tan dubtosa. Crec que seria hora de dir que ja n'hi ha prou. A Catalunya es produeixen altres béns de qualitat, i molt més interessants. Hi ha molts altres empresaris que estan patint boicot i no diuen res. Tant de bo els problemes econòmics de Catalunya s'acabessin amb el boicot al cava. L'enrenou protagonitzat per aquest sector és la caricatura del país (mesquinesa i misèria). Faria riure si no és que fa llàstima. Es posa en evidència, un cop més, la gran assignatura pendent de Catalunya: la renovació de les nostres organitzacions empresarials. Cal fer fora tota aquesta colla d'immobilistes, contrària a qualsevol progrés (i parlo de progrés tecnològic, qualitatiu, econòmic; de modernitat, en resum). Catalunya està presonera d'institucions empresarials anquilosades, carques, desinteressades pel país, poc transparents... com la penya del cava. Mentrestant, milers d'empresaris honestos (determinats cavistes inclosos), escampats pel territori, es veuen obligats a treballar desconnexos, desorganitzats i d'esquena al país oficial. Són els que fan que, malgrat boicots, puguem tirar endavant mentre d'altres fan brindis ridículs i botiflers. Són els empresaris moderns i exemplars de Catalunya els que, pel bé del país, haurien d'ocupar els òrgans de representació empresarial. Per això caldria democratitzar els seus processos d'elecció, que ara són predemocràtics i caciquils. I aquí ve la pregunta clau: què fa la Generalitat pel que fa a la legislació i les normatives que són de la seva competència?

Font: Avui, 2/XII/2005.