Miquel Duran i Tortajada. Verí.

Verí

El meu odi més gran per a vosaltres,
amics, amics companys.
els inactius en idees nobles, els apocats per a les causes grans,
els paralítics, de la nova vida,
els pobres d’esperit i de voluntat,
els que pensen en la futura pàtria
i no tenen valor per a cridar;
molt més que els enemics impertinents
m’inspireu odi sant.

Els uns, escèptics vells o paorosos,
indiferents els altres o covards,
ni coratge teniu, ni amors ni odis,
ni sabeu rebel·lar-vos, ni triomfar.
Als vostres actes manca valentia,
a la vostra paraula claredat;
vostra vida és l’amiga inseparable
de l’esterilitat,
perquè, febles indignes, us espanta
la lluita pels difícils ideals.

La indignació, la santa indignació;
em fa que escrigui versos tot odiant;
molt més que els enemics intransigents
m’inspireu odi sant.

Desperta, ferro! Joventut, exalta’t!
Per sobre dels caiguts fes via avant.
Soterra els impotents, els inactius,
els que lligar-te volen peus i mans
perquè, febles indignes, els espanta
la lluita pels difícils ideals.

El meu odi més gran per a vosaltres,
amics, amics companys!

Miquel Duran i Tortajada
Ciutat de València, 1895-1967