Acte d'Estat a Sabadell. Primeres impressions.
Quin acte tan emotiu i vibrant el d'ahir a la nit a Sabadell amb un teatre a rebentar amb les entrades esgotades (aforament de 1100 persones).
Tots junts, tots plegats: oradors de CDC, ERC, Rcat, EI i independents, amb un públic reflex d'aquesta transversalitat. Quans amics i companys de lluita vaig trobar-m'hi: des de gent força més gran que jo (i alguns prou desencisats de la política, o millor, dels partits) fins a jovens companys que s'hi acaben d'incorporar. I allà estaven, allà estàvem: delejosos de ser lliures i, almenys, -com canta en Raimon- de sentir la llibertat i, "qui l'ha sentit, té més forces per viure". A l'entrar les cares eren d'esperança i il·lusió contingudes, al sortir d'esperança i il·lusió renovades.
Els oradors van estar a l'alçada, clars, concisos, contundents. Tret d'en Carretero que no va entendre -o no va voler entendre-ho- que es tractava d'un "acte d'Estat" i va aprofitar per atacar a la resta i convertir-lo en un acte estret i curt de mires, en un acte de partit.
Va cloure els parlaments en Jonqueras. Gran, savi, colpidor. Amb clarividència va relatar-nos el futur; quan España veurà que Catalunya trenca oberta i definitivament i aquesta jugarà encara més brut, i usarà la por i l'amenaça, i comprarà més voluntats que mai. "Alguns es vendran abans que els comprin" ens avisà, alhora que caldrà ser ferms i ajudar al company que caurà, al company que el guanyarà la por. Caldrà molta generositat per part de tots i tenir clar que 'Hem de veure clar que la independència no es demana ni es pacta, sinó que es proclama i es defensa.'
Així sia!
Caldrà, però, que aquesta voluntat i unitat es plasmi en fets! Tinguem ben clar que, el dia que així sigui, res ni ningú podrà deturar-nos.
Reportatge de Vilaweb TV.
«Podem ser un estat!»
Més d'un miler de persones a Sabadell defensen que la "independència no es negocia, no es pacta. Es proclama i es defensa", en un acte ple d'oradors independentistes.
Nació Digital
Un miler de persones reclamen unitat d'acció a l'independentisme per
assolir un Estat propi
El teatre La Faràndula de Sabadell s'ha omplert de gom a gom per escoltar Joel Joan, Joan Carretero, Alfons López Tena, Josep Guia i Oriol Junqueras
directe!cat
L’Acte d’estat omple La Faràndula encarant el procés d’emancipació
català
Tribuna Catalana
Edit. Acte d'Estat (íntegre)
posted by Setembre Negre @ de març 04, 2010
3 comments
3 Comments:
No em sembla que practiqueu massa amb l'exemple... per un cantó reclameu unitat i transversalitat de l'independentisme, però per un altre trepitgeu l'ull de poll d'un dels sectors (... excepte en Carretero que va aprofitar per atacar a la resta...). Deveu tenir un espectre auditiu molt superior al meu, ja que jo no vaig sentir en cap moment que en Joan Carretero es dediques a atacar ningú (s'entén del món independentista), va fer el seu discurs habitual, clar i sense embuts.
Voleu dir que no caldria deixar aquesta sensibilitat tant fina per a l'endemà de la independència? Així serà molt difícil aconseguir la unitat que ens cal i que vosaltres també reclameu!
Josep Solé i Pareta
(No hi ha cap país al món que necessiti que el governi un altre país, Catalunya tampoc)
Benvolgut, la teva crònica coincideix plenament, exactament, amb la d'altres amics i companys que hi varen ser. Gràcies pel teu testimoni.
t'he incorporat als meus blocs favorits.
endavant!
Josep,
No hi ha més cec que el que no vol veure-hi. Em sap greu dir-ho, però el discurs que va fer en Carretero no era el lloc ni el dia per fer-lo. I t'ho dic jo que no tinc cap carnet polític.
Per contra en López Tena i en Josep Guia -a més del ja comentat Oriol Junqueras- van fer discursos vibrants, emotius i sense barrejar-hi partidisme. En López Tena fi, punyent, irònic, referint-se a España com el segon estat de la Península després de la Gran Bretanya o dient-los-hi que si tan fantàstic és ser una comunitat autònoma, perquè España no vol ser una comunitat autònoma de França? En Guia suau i sense dogmatismes ideològics amb el seu "posa un valencià -o valenciana jove- a la teva vida" i recordant-nos la gran aportació cultural, literària i ideològica del País Valencià al conjunt de Catalunya, dels Països Catalans. No, el discurs d'en Carretero no va estar a l'alçada de l'Acte d'Estat.
Dies de fúria,
Vam ser molts els que -com li responc a en Josep- no tenint cap carnet varem coincidir en l'anàlisi. Només he dit la meva humil però sincera opinió. Tant de bo no hagués sigut així, però no ho fou; el trist numeret protagonitzat per en Carretero ha decebut a molta gent que n'estava propera, més quan una de les dues idees-força era la "regeneració democràtica" (de la que tan necessitats n'estem).
Gràcies a tu.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home