dijous, 11 de març del 2010

Calen esterilitzacions massives

Sempre m'havia agradat anar a cal barber: era un espai que no havia evolucionat en el temps. Tanmateix, amb la renovació de la barberia varen estafar-me. Abans era antiga, amb el mobiliari vell i la decoració un xic xarona. És a dir: una barberia com Déu mana. Després varen fer-la tota nova, a l'igual que la botelleria, un temple sagrat amb les botes i aquella olor a vi només entrar-hi. Ara ambdues són iguals: de disseny i que no saps si estàs en l'una, a l'altra o a qualsevol altra botiga.

Estic convençut que un dels oficials de la barberia va venir d'un poble d'Aragó sent xollador i l'amo duia uns pentinats que et tombaven d'esquena. Brutal, antològic (i, a més, a un preu prou raonable). Amb el canvi va passar de ser una barberia a ser "estilistes"!! Així, convençut que havien profanat l'ofici de barber, vaig decidir buscar-me'n una altra. Ara vaig a una perruqueria unisex. Sí, ja ho sé, vaig a allà on sempre havia evitat però, com a mínim, aquests -aquestes- no m'han fet el salt i està a la cantonada de casa.

Avui m'he hagut d'esperar més del que és costum. A sobre que les esperes sempre m'han desesperat ho he hagut de fer per una "dona" que estava alletant el seu fill. Certament podia ser una escena potencialment molt tendre però, com veureu, no era així. Va i anomena al seu fill "Kevin" (ja m'ha vingut la primera arcada) i, al cap d'una mica, quan el nadó fa un tímid inici de plor, me li diu "ya te has cabreado, eh? ya decía yo que te llevabas demasiado bien". Mare de Déu! Com pujarà aquesta criatura amb una mare -ja granadeta- que me li diu, i repeteix, que "se ha cabreado"? Ja us ho dic jo: serà un xarnego, fill de xarnegos que, al seu torn, engendrarà més xarnegos, i així fins a la fi dels temps (a no ser que tingui la sort que li caigui un llamp al cap que li activi el cervell).

Dissortadament, aquest cas no és pas únic sinó que està àmpliament estès en la societat catalana; fet actualment multiplicat a l'enèsima potència amb la fèrtil aportació de "mares" i "pares" sudamericans i magribins (òbviament no hi incloc els que s'han integrat). Si a això hi sumem que ara no em recordo quin blog ens advertia que l'índex de delinqüència a Nova York no va baixar només per les mesures d'en Rudolph Giuliani, sinó per efecte de la legalització de l'abortament. Donat que, a no ser en cas de risc per la mare, malformació del fetus, etc..., no estic a favor d'avortar com aquell qui res (per això hi ha els preservatius), penso que caldria fer una campanya massiva d'esterilitzacions. Ho trobo humanitari: ells/elles podrien jugar tot el que volguessin però sense efectes secundaris perniciosos per la societat.

- Què no és una mesura democràtica perquè no hi ha llibertat d'elecció? Per qui m'agafeu! Si m'haguéssiu deixat acabar us hagués dit que, òbviament, es podrà triar entre l'esterilització o la repatriació a España/ països d'origen.

- Com? Què em dieu? Si, avui m'he deixat anar una mica. Ep! Però no sense raó i tenint en compte que només és una manera de dir les coses...

6 Comments:

At 5:04 p. m., Blogger GOS GÀNGUIL said...

He, he, he ....
Salut i Pàtria!

 
At 3:42 p. m., Blogger Jesús (Xess) said...

Això t'ho estalviaries de veure si, com jo, anessis rapat al zero :D

Quan jo sigui president instauraré un programa de repatriacions amb tot pagat amb convenis amb els lloc d'origen, que encara que soni a rucada, encara ens sotiria més econòmic que deixar que segons qui segueixi vivint aquí.

 
At 12:24 p. m., Blogger Setembre Negre said...

Salut i Pàtria, Gos Gànguil!

Jesús (Xess),

No és cap rucada, ans el contrari; a l'igual que fer contractes de treball i papers des dels països d'origen i qui no els tingui presó i expulsió.

 
At 9:04 a. m., Blogger Jesús (Xess) said...

Presó?? No, no, que encara demanarien una compensació!!

 
At 8:30 p. m., Anonymous tresinores said...

Considerant que jo sóc partidari del sistema catapulta per solucionar les coses, és a dir, agafar el problema i posar-lo en una catapulta i enviar-la tant lluny com sigui possible crec que has estat molt ponderat, i si m’apures, tou.

 
At 8:32 p. m., Blogger Setembre Negre said...

Jesús (Xess),

Quan nosaltres podrem dictar presó serà quan tindrem un Estat Català, aleshores que vinguin a demanar-nos compensacions...

Tresinores,

M'agrada el sistema catapulta: immediat i de baix cost, ideal per èpoques de crisi. He, he!

M'has trobat molt, massa, ponderat, oi? És l'edat que m'estova!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home