dissabte, 26 de novembre del 2005

30 anys, sense abdicar i encara és hora que se sentin crítiques

Crònica de Madrid · 25/11/2005

Aquesta setmana no només s’ha commemorat el trentè aniversari del traspàs del dictador Franco. També el del nomenament, tres dies després, del seu substitut, el rei Joan Carles. Tothom ha coincidit a assenyalar que, al cap i a la fi, es tracta d’un rei democràtic i se li ha atribuït un paper sinó principal si transcendental en la normalització política espanyola. Un cop més s’ha passat de puntetes sobre els fets més obscurs de la monarquia i s’ha evitat obrir debats incòmodes. Només el diari El Mundo s’ha atrevit a preguntar als espanyols, per via d’una enquesta, per la monarquia. El resultat ha estat ben eloqüent: Espanya és encara monàrquica, per no dir juancarlista -que de moment equival al mateix-, però en els darrers cinc anys els republicans han sorgit com els bolets.

Tampoc no s’ha recordat gaire que va ser Franco qui el va nomenar i que només va obtenir la “pàtina democràtica” gràcies a una Constitució que incloïa la monarquia com a primera institució de l’Estat i que si no era acceptada hauria fet seguir l’Estat espanyol ancorat en el règim feixista. També s’ha sentit a dir que al cap i a la fi el rei va ser el garant de la democràcia la nit del 23-F. Segurament el seu coneixement de la història recent de la seva família i dels episodis de canvi de règim hi va tenir molt a veure. Corria aquests dies per Madrid la brama que el rei, que s’atansa als setanta anys, tindria pensat abdicar en favor del seu fill per aprofitar el moment dolç que ha representat el naixement de l’infanta Elionor per evitar més sotracs dels necessaris en la successió. Però ell mateix ho va desmentir. Ja hi ha qui pensa que la voluntat de Joan Carles de ser rei fins que la salut li ho permeti, sumada a la forta personalitat de la princesa Letícia, no pot fer altra cosa que desgastar la figura de l’hereu Felip i posar en dubte la continuïtat de la institució.

Font: Tribuna Catalana.


Monarquia ahir, monarquia avui... I demà?

Roger Buch, politòleg
Barcelona · 25/11/2005

Diumenge passat, El País publicava un especial sobre els trenta anys de la coronació de Joan Carles I. Un especial de 72 pàgines (setanta-dos!) dedicat exclusivament a la lloança de Joan Carles I i del sistema de monarquia parlamentària. No només s’hi feien alabances del paper del monarca durant la transició sinó, sobretot, constatava la modernitat de la monarquia espanyola i la seva necessària continuïtat. Arguments de tot tipus, enquestes ben presentades, subtítols ben seleccionats, tot en la direcció de demostrar que la monarquia és un bon sistema, que l’espanyola és de totes les europees, la que s’ha adaptat millor. Articles sobre el rei i els militars, el rei i els polítics, el rei i la seva família, la reina i la solidaritat, gairebé una trentena de plomes prou prestigioses, però curiosament cap article dedicat al rei i a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat o als joves contestataris madrilenys que estan recuperant el color morat i l’himne de Riego. Curiosa unidireccionalitat en un espai periodístic habitualment reservat a la reflexió i on no és estrany trobar-hi debats, diversitat d’opinions i veus complementàries. Entretant, degut al naixement d’Elionor, hi ha la intenció de modificar la Constitució de 1978 ja que no permet la igualtat entre home i dona en la successió. Si es reforma la Constitució potser serà el moment de que el poble, tant els que no van votar per edat en el referèndum constitucional del desembre de 1978 com els que sí ho van poder fer, expressin la seva opinió sobre la monarquia i la seva compatibilitat amb el sistema democràtic. Votar no a la Constitució de 1978 podia significar tornar al sistema dictatorial anterior. En aquell referèndum només hi havia dues opcions: monarquia o reacció. La papereta de la república, i menys la de la república catalana, aquell 6 de desembre no la van repartir. No l’havien imprès.

En cas que finalment es convoqui un referèndum constitucional serà força interessant veure el suport real que té la monarquia a cada territori de l’Estat. Per a molts, potser serà una bona oportunitat de mostrar el seu rebuig, ara lliurement, a la monarquia i a la indivisible unitat de la nació espanyola. Sempre, això sí, amb el permís dels diaris progressistes.

Font: Tribuna Catalana.