Ni toros ni espanyolitat!

Encara no en sé massa els detalls però, per fi, s'han abolit les curses de braus al Principat (tot i que amb una vergonyosa moratòria de 2 anys!). El Parlament (de fireta) de Catalunya, amb el suport i la iniciativa de milers de signatures, així ho ha aprovat. S'han escoltat afirmacions que provoquen vergonya aliena com la dels Ciutadanos que han comparat la ILP amb l'holocaust (no ho entenc ni posant-hi voluntat) i Luna (del PP) que ha afirmat sense enrojolir-se que els animals no tenen drets (No veus que et tires pedres al propi teulat? Que no ho veus que amb aquesta afirmació tu mateix et negues els drets?). Alhora, el PsoE-Cataluña alineant-se amb l'espanyolisme més castís i ranci també ha votat en contra de l'abolició.

Els grups parlamentaris abolicionistes han insistit en separar les raons de protecció i de dignitat dels animals amb les qüestions identitàries. Igualment el criat Montilla, que s'ha vanagloriat d'haver-hi votat en contra, rebutja “a aquells que han volgut fer d'aquest debat un termòmetre de les relacions entre Catalunya i Espanya”.

Doncs els qui no tenim complex d'esclau hem de dir amb la veu alta i clara que rebutgem les corrides de toros perquè, òbviament, com a éssers civilitzats estem en contra de la tortura sigui quina en sigui la víctima però també perquè, com a catalans, tenim el deure patriòtic d'escombrar tots aquells símbols i referents d'espanyolitat que infamen Catalunya.

Diguem-ho clar: el triomf d'avui és el de la catalanitat front l'espanyolitat, el de la civilització front la barbàrie.

                                                      ---------

“La Revolució catalana té dues motivacions: la reintegració nacional de Catalunya i la seva realització exterior. (...) El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l’unilingüisme fins a l’enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís (entre les quals cal incloure el bilingüisme d’aquells escriptors que, desconeixedors per ventura que deuen llur prestigi al poble generós de Catalunya, han desertat darrerament els rengles dels escriptors lleials que de la Renaixença ençà han complert amb llur deure: totes les causes comporten risc i sacrifici!). (...)

Fragments de “Punts de meditació catalanista.” A: J-V. Foix, Josep Carbonell Revolució catalanista. Barcelona: Editorial Monitor d’Estudis Polítics, 1934.

La potolada botiflera dirigent, el càncer de Catalunya.

"El català que es desnacionalitza voluntàriament, que renega de la seva història, de la seva llengua, no arriba mai a ésser ni un català normal ni un castellà normal. Queda malament, fa el ridícul com a castellà i com a català. És un foraster a la seva Pàtria. És un castellà sense Castella. És un exiliat perpetu a la recerca de Pàtria.

Un català darrera d'un taulell s'ho ven tot. De vegades àdhuc la dignitat.

El problema bàsic dels catalans és de retrobar-nos nacionalment, el de l'acceptació de la pròpia catalanitat amb totes les conseqüències. Catalunya es retrobarà com a Catalunya o no serà mai res. La tragèdia essencial de Catalunya és l'abandonament d'una catalanitat a ultrança per part dels catalans.

Si un dia els catalans ens decidim sincerament a realitzar un moviment alliberador de Catalunya, serem nacionalistes catalans, i amb aquest nom serem reconeguts arreu del món.

En canvi, si el món no arriba a parlar mai dels nacionalistes catalans, serà perquè mai no ens haurem mogut per alliberar Catalunya.

Els catalans que s'avergonyeixen de dir-se nacionalistes és que potser, sense dir-ho, s'avergonyeixen de la nostra nacionalitat, de la nostra comunitat nacional. Si no creiem en la nostra nacionalitat catalana, és lògic que no frisem per la seva emancipació. Aleshores fan bé de no voler passar per nacionalistes. Han deixat d'ésser catalans nacionals."


Mossèn Armengou

ACTE DE COVARDIA: LA MESA DEL PARLAMENT AVORTA EL REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA 13.07.2010 - 18:58

No hi haurà referèndum oficial d'independència, ni tampoc es farà la consulta no referendària plantejada la setmana passada com a pla B. De fet, ni tan sols es permetrà que es recullin signatures per portar cap d'aquestes dues iniciatives populars, que haurien obligat el ple del Parlament a discutir i votar les propostes.

L'estratègia de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, liderada pel diputat d'ERC Uriel Bertran i pel membre del consell nacional de CDC Alfons López Tena, ha quedat avortada per un moviment de marxa enrere que ha fet aquest dimarts al matí la mesa del Parlament.

El 8 de juny, els membres de la mesa de CiU, ERC i ICV-EUiA van votar a favor d'admetre a tràmit la iniciativa popular (IP) per organitzar un referèndum basant-se en la llei de consultes. Posteriorment, el Consell de Garanties Estatutàries va emetre un dictamen, no vinculant, segons el qual aquesta proposta no s'ajustava a l'Estatut.

Aquest informe, aprovat per unanimitat dels membres del consell, inclòs el proposat per ERC, Jaume Vernet, ha estat l'argument sobre el qual avui s'ha votat reconsiderar l'admissió a tràmit de la IP. I han votat per tirar enrere el referèndum Higini Clotas i Lídia Santos (PSC), Antoni Castellà (CiU, per UDC), Jordi Miralles (ICV-EUiA) i Rafael Luna (PP). Lluís Maria Coromines (CiU, per CDC) no ha pogut votar perquè és a l'hospital. I només Ernest Benach (ERC), ha votat per tirar endavant la IP, malgrat el criteri del Consell de Garanties, que no és obligat d'aplicar.

Després ha calgut votar la ILP que els mateixos Bertran i López Tena van presentar la setmana passada com a pla B. Estava pensada per esquivar els moviments del govern espanyol, que amenaçava de presentar un recurs al TC contra la llei de consultes de Catalunya, base de la IP.

Aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) plantejava la redacció d'una nova llei al Parlament, expressa per convocar una consulta no referendària per conèixer l'opinió dels ciutadans sobre una eventual independència de Catalunya. La petició es basava en doctrina del mateix TC que admet que la Generalitat, igual que ho va fer l'Ajuntament sobre la reforma de la Diagonal, pot organitzar consultes, que no deixen de ser una macroenquesta.

Aquesta proposta, però, també ha estat rebutjada, i ni tan sols Ernest Benach, president del Parlament i únic membre de la mesa que és d'ERC, ha votat a favor d'admetre a tràmit la ILP.

N.de la R.
El gran problema de Catalunya són els seu polítics. Xirinacs ho va escriure ben clar en el llibre "La traïció dels líders". i encara es va quedar curt, perquè hauria d'haver escrit la "gran traïció".Ells són el gran problema després que Espanya ens posi cada cop les coses més clares i després que el poble català va parlar clarament dissabte passat. Però a unes persones indignes no els demaneu mai res.Ja havien d'haver dimitit fa temps i lliurar les claus als nostres amos. En lloc d'això continuen empantanegats amb els lluites fratricides i sobretot aferrats a les poltrones.

Potser serà l'hora de fer una nova gran manifestació. Aquesta vegada contra aquests polítics que són un dels càncers de Catalunya. Hi haurà algú que ho faci possible?


Radio Catalunya

Dos pensaments en veu alta sobre la manifestació, els presidents i els polítics.

La xafogor d'aquestes nits d'estiu fa que, a vegades, dormir-se de pressa es quedi només en un propòsit. Així, desvetllat i pensant en la manifestació d'avui dissabte, m'han passat dues reflexions pel magí.

La primera és que s'ha parlat molt del xantatge que han fet en Montilla i el PsoE - Cataluña per tal d'ofegar el crit unànim de la manifestació, anant a part el "Molt/Muy Honorable" darrere d'una senyera sense cap lema. Molt bé. Però...!?  I els altres presidents!? Han tingut la dignitat d'anar junt amb el Poble darrere la pancarta? TAMPOC!!

La segona reflexió és sobre el paper dels polítics en aquesta manifestació. Què hi fan? Teatre, perquè altra cosa no pot ser. Que el Poble es manifesti al carrer és lògic, és l'únic que en aquests moments pot fer. Però els polítics haurien d'estar treballant i guanyant-se el sou. D'entrada haurien de tenir una resposta preparada, doncs ja fa molt de temps que s'esperava una sentència d'aquest tipus i, com veiem, la seva resposta serà marxar tranquil·lament de vacances. Però si encara no la tenien a hores d'ara haurien d'estar treballant per defensar Catalunya i buscant vies de resistència legal (i alegal), consensuant un tancament de caixes, els pobles declarant-se moralment exclosos de la Constitución i polint-ne la declaració i el seu abast legal...

Vergonya, cavallers, vergonya!

Som una Nació i nosaltres decidim!

Primer no tenia gaire clar si hi aniria. Compartir una manifestació -i més a aquestes alçades- amb en Montilla i la resta de polítics professionals que viuen de prostituir Catalunya era una idea que no sols no m'abellia sinó que em provocava basques.

Tanmateix, com més dies i episodis van passant més convençut estic que cal anar-hi. Me n'ha acabat de convèncer la resistència saguntina d'Òmnium davant el xantatge espanyolista d'en Montilla per tal de batre el rècord Guinness de fer la primera manifestació de la història sense cap lema. El símbol és ben clar: una manifestació muda, tal i com ens voldrien als catalans. Muts i dins la secular gàbia espanyola.

Aquest dissabte hem de demostrar que aquest independentisme sociològic que les enquestes situen ja empatat amb l'unionisme s'està fent gran i madur, que creiem en nosaltres i que aquesta manifestació sobiranista -que s'espera multitudinària- serà un clam per la Llibertat i Independència de Catalunya.

Allà hi serè amb l'estelada onejant al vent per deixar ben clar al món quin és el desig -i la necessitat- d'aquest Poble!