Ni toros ni espanyolitat!
Encara no en sé massa els detalls però, per fi, s'han abolit les curses de braus al Principat (tot i que amb una vergonyosa moratòria de 2 anys!). El Parlament (de fireta) de Catalunya, amb el suport i la iniciativa de milers de signatures, així ho ha aprovat. S'han escoltat afirmacions que provoquen vergonya aliena com la dels Ciutadanos que han comparat la ILP amb l'holocaust (no ho entenc ni posant-hi voluntat) i Luna (del PP) que ha afirmat sense enrojolir-se que els animals no tenen drets (No veus que et tires pedres al propi teulat? Que no ho veus que amb aquesta afirmació tu mateix et negues els drets?). Alhora, el PsoE-Cataluña alineant-se amb l'espanyolisme més castís i ranci també ha votat en contra de l'abolició.
Els grups parlamentaris abolicionistes han insistit en separar les raons de protecció i de dignitat dels animals amb les qüestions identitàries. Igualment el criat Montilla, que s'ha vanagloriat d'haver-hi votat en contra, rebutja “a aquells que han volgut fer d'aquest debat un termòmetre de les relacions entre Catalunya i Espanya”.
Doncs els qui no tenim complex d'esclau hem de dir amb la veu alta i clara que rebutgem les corrides de toros perquè, òbviament, com a éssers civilitzats estem en contra de la tortura sigui quina en sigui la víctima però també perquè, com a catalans, tenim el deure patriòtic d'escombrar tots aquells símbols i referents d'espanyolitat que infamen Catalunya.
Diguem-ho clar: el triomf d'avui és el de la catalanitat front l'espanyolitat, el de la civilització front la barbàrie.
---------
“La Revolució catalana té dues motivacions: la reintegració nacional de Catalunya i la seva realització exterior. (...) El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l’unilingüisme fins a l’enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís (entre les quals cal incloure el bilingüisme d’aquells escriptors que, desconeixedors per ventura que deuen llur prestigi al poble generós de Catalunya, han desertat darrerament els rengles dels escriptors lleials que de la Renaixença ençà han complert amb llur deure: totes les causes comporten risc i sacrifici!). (...)
Fragments de “Punts de meditació catalanista.” A: J-V. Foix, Josep Carbonell Revolució catalanista. Barcelona: Editorial Monitor d’Estudis Polítics, 1934.
posted by Setembre Negre @ de juliol 28, 2010
5 comments
5 Comments:
Com has dit, doble alegria: acabem amb una tortura que en plena democràcia era inaccpetable i heme sborrat un símbol d'espanyolitat del país. Ara, només ens cal esperar la condemna per part del PSOE i el PP dels atacs a una seu d'Esquerra després de la votació. Això passa a Euskadi amb una seu del PSOE i els que ho fan són jutjats per terrorisme. Quina merda de justícia!
Albert B. i R.
Tota la raó. Cap partit ho condemnarà perquè, prèviament, tampoc cap mitjà de comunicació important se n'haurà fet ressò.
Això em recorda la situació al País Valencià amb tots els atacs que són objecte els casals culturals i els partits valencianistes, si tinguessin el mateix tracte que la "kale borroka" a Euskal Herria ja fa temps que la zona amb més violència de l'estat seria el País i moltes portades de diaris i teles començarien amb aquesta informació. Però com que les víctimes són catalanistes doncs no passa res. No sortir pels mitjans de comunicació equival a que no existeix, a que no hi ha violència anticatalana al PV.
Doncs a mi no m'agraden els toros, però soc català i em sento tant català com espanyol. Els toros s'ha identificat com a quelcom exclusivament castellà (cal no confondre els territoris de l'antiga corona de Castella amb la totalitat d'Espanya), però té llarga tradició no només a la terra espanyola de Catalunya, sino també a altres països, tant europeus com sudamericans.
L'últim paràgraf em sembla d'allò més autoritari i impositiu, molt pitjor que les declaracions dures dels peperos.
Per sort, no tots els catalans som així, i som molts els que volem una Espanya plural i una Catalunya que estigui tota ella plena de cultura no només catalana, sino també castellana, vasca y gallega, així com somniem amb que la resta d'Espanya disfruti tant de Lope de Vega com de mosèn Cinto.
Visca Catalunya, Amunt Espanya! Per una Espanya culta, plural i anticapitalista.
Dasein,
Ni que les "corridas" de toros els hagués instaurat el mateix Jaume I: una salvatjada és una salvatjada, estem al segle XXI i ja va sent hora que n'abolim aquelles que tenim al nostre abast de fer-ho. Front la tortura no existeix la neutralitat.
Pel que fa a la tradició existent a altres països que esmentes. Home! Doncs hi és als pobres països sudamericans que van ser colonitzats, saquejats i exterminats pels castellans. Països que demostren així la seva sensibilitat vers el patiment animal tot fent-ne un espectacle.
La españa plural, plurilingüística i pluricultural no ha existit mai ni existeix per la senzilla raó que España no és res més que la superestructura del projecte colonial de Castella (compartit fins l'actualitat tant per dretes com per esquerres). Per mostra definitiva la recent sentència del TC carregant-se l'estatut aprovat amb el suport de 89% del Parlament de Catalunya.
Per cert, i a tomb del teu anticapitalisme, la España de la república i de la guerra civil, tan anticapitalista ella, va ser igual de xenòfoba anticatalana: el boicot econòmic als productes catalans ja el va inventar ella com a mesura d'oposició a l'estatut de Catalunya.
No és cert que Espanya s'identifiqui només amb Castella, tot i que hi ha hagut èpoques en que hagi succeït així.
Però Espanya, durant molts segles, ha estat plural. I cal recuperar aquesta pluralitat, que va intentar aconseguir-se en les èpoques liberals. Cal recuperar l'època en la qual succeïen coses com ara que Menéndez-Pelayo fes discursos en català elogiant aquesta llengua en la celebració dels Jocs Florals.
I per cert, l'Estatut el va votar la majoria del Parlament, però no pas la majoria del poble, més de la meitat del qual es va quedar a casa. Els politiquets de la Generalitat són uns paràsits que viuen a costa del poble, igual que els del govern central. I el mateix succeïa amb la II República, que no deixà de ser capitalista (no sé d'on has tret que era anticapitalista).
Publica un comentari a l'entrada
<< Home