Un dels grans mals del país

Com veurem, en Quim Gibert i Josep Galan exposen magníficament un dels grans mals del país: tothom vol ser l'únic, indiscutible i gloriós Gran Líder!

I així ens va, amb infinitat de pseudolíders que estan més enfeinats en tapar, anul·lar i anhilar als altres pseudolíders (tant els dels partits, entitats i organitzacions "adversàries" com els del propi partit, entitat o organització), que no pas en treballar per la Llibertat de la Nació Catalana! (Cadascú des del seu àmbit: polític, social, religiós,...)

Aquest hedonisme mal enfocat ens fragmenta i neutralitza fins a l'extrem, fins al ridícul, fins a submergir-nos més i més en l'espanyolització (o francesització) tan desitjada per l'ocupant. L'actuació d'aquests pseudolíders els converteix de facto i en definitiva en una colla de col·laboracionistes.

Tot i que el mal és generalitzat alhora que ve de lluny, en aquest moment històric tan cabdal en la Història del nostre país en trobem casos escandalosos: Joan Puigcercós, Josep-Lluís Carod-Rovira, Uriel Bertran, Artur Mas, Agustí Colomines, Salvador Giner i de San Julián,...

Ens sabrem desempallegar d'aquests falsos líders, tornar a tenir per divisa valors com els de la valentia, l'esforç i la coherència i, sent i tenint per guia homes nous, posar rumb, per fi, cap a la necessària i anhelada Independència?

De tots nosaltres en depèn.

Setembre Negre

"Al país li sobren generals i li falten soldats de primera línia de foc"

Josep Galan

25.05.2008 - 18:15
Tornar a agafar el rem

Quim Gibert

Jorge Thomas, psicòleg traspassat fa uns anys, va deixar escrita la historieta d'una associació esportiva que es va proposar celebrar el seu desè aniversari organitzant una cursa de rems. La convocatòria aconsegueix aplegar una bona colla de participants. La sorpresa salta quan el dia de la cursa els amfitrions, que són tan amateurs com els altres competidors, queden classificats en el darrer lloc. El resultat és avaluat com un desastre sense precedents en l'historial de l'associació, raó per la qual l'equip amfitrió es constitueix en comissió per aclarir-ne les causes. Els seus membres indaguen sobre el vent, els corrents marins, el pes de les embarcacions, les dimensions dels rems. Però tot és en va: no aconsegueixen entendre el motiu d'un fracàs tan sonat. A la fi s'adonen que els equips de les altres barques els formen nou remadors i un timoner, mentre que a la seva un remador està sota el comandament de nou timoners.

De seguida, la comissió constata que aquest és l'origen del problema: són massa els que manen i massa pocs els que s'escarrassen treballant de valent. Cap membre, però, es veu en cor de convèncer els altres a fi i efecte de reconvertir l'equip en nou remers i un sol timoner. Aleshores, no tenen altre remei que tornar-se a constituir en comissió per preparar el futur sense haver de fer el ridícul en els campionats. Fruit de moltes hores de reunió, els membres determinen que la solució és finançar un curs al remador de la seva embarcació, això sí, amb els millors mestres, perquè aprengui a fer anar els rems amb més rapidesa.

Josep Galan, l'històric dirigent de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, sovint s'expressava en termes similars: «en aquest país hi ha generals a manta quan allò que més convé són soldats a primera línia de foc, que és on es guanyen les batalles, fins i tot les que no són bèl·liques». Aquests que tant gallegen, solen ser una mena de pseudointel·lectuals a qui els vénen tots els mals a l'hora de doblegar l'espinada. Ben mirat, es tracta d'excuses per no haver-se d'arremangar: remant tard o d'hora no t'escapes d'una esquitxada. L'existència de tants galls en un mateix galliner no és un problema exclusiu de la Franja de Ponent, sinó més aviat dels Països Catalans. I és que els caps, com els generals romans, són els primers que han de treure pit. Veure la seva coherència i fermesa engresca els qui tenen al darrera. Thomas interpreta que carregar els neulers sobre nou timoners és, en el fons, una manera de descarregar-los, de diluir responsabilitats. I és que aleshores de responsable de debò no se'n sent ningú, perquè la responsabilitat, que sempre és un valor incòmode d'assumir, ha quedat minimitzada.

«Si en vols un, l'hauràs d'escriure tu», li digué Vicens Vives a Josep Benet, quan aquest darrer va constatar que sobre la Setmana Tràgica no s'havia fet cap estudi rigorós. I Benet, advocat de professió, emprèn a partir de llavors la faceta d'historiador. En paraules d'Agustí Colomines, que va treballar al seu costat quan era universitari, la bibliografia històrica d'aquest homenot només s'entén «com a resultat d'una voluntat de suplència i de resistència culturals (...) es llança sense pensar-s'ho a escriure llibres d'història per restituir la dignitat d'un país vençut» (Avui, 26-3-08).

Josep Benet es va fer gran, tan intel·lectualment com humana, perquè mai va deixar de remar a tot drap. Solcarem nous horitzons de sobirania en la mesura que els catalans estiguem disposats a remar plegats, a suar la cansalada amb el tremp del qui va de triomfador.

DENUNCIEN QUE EL GOVERN NO HA EQUIPARAT EL CATALÀ AMB EL CASTELLÀ EN L'ETIQUETATGE

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DENUNCIA QUE, 15 ANYS DESPRÉS QUE L’ESTATUT DEL CONSUMIDOR HO PREVEIÉS, EL GOVERN CATALÀ NO HA DESENVOLUPAT EL REGLAMENT PER EQUIPARAR LEGALMENT EL CATALÀ AMB EL CASTELLÀ EN L’ETIQUETATGE


Segons un informe que ha elaborat l’organització, actualment 149 lleis imposen el castellà en l’etiquetatge de productes a Catalunya, mentre que només una ho fa amb el català


Barcelona, 21 de maig de 2008. – L’any 1993 l’Estatut del Consumidor reconeixia per primer cop el dret del consumidor català de rebre l’etiquetatge de productes en català i preveia que el Govern català desenvolupés el Reglament corresponent per tal que aquest dret passés a ser una obligació per part de les empreses, en igualtat de condicions com succeïa amb el castellà. Quinze anys després, aquest desenvolupament encara resta aturat. Mentrestant, la diferència entre el català i castellà pel que fa a obligacions en l’etiquetatge no només no s’ha alleugerit, sinó que la legislació en pro de l’etiquetatge obligatori en castellà a Catalunya ha anat augmentant. Amb motiu d’aquest 15 anys, la Plataforma per la Llengua ha fet públic un informe que analitza la situació legal actual de la nostra llengua. La conclusió no pot pas ser més contundent: actualment 149 lleis imposen el castellà en l’etiquetatge de productes a Catalunya, mentre que només una obliga a etiquetar en català. En l’etiquetatge, la Llei ens discrimina.

La Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor, reconeix en l’article 26 el dret de les persones consumidores de rebre les informacions dels productes en català. L’article 29 sobre infraccions considera la vulneració d’aquest dret com una infracció. Abans d’aplicar les sancions cal, però, que el Govern, i així ho preveu la mateixa Llei, estableixi per Reglament aquest dret com una obligació per part de les empreses. I aquest és el pas que fa ja 15 anys que està encallat.

En el document elaborat per la Plataforma per la Llengua es posa en evidència el greuge legal actual. S’enumeren les 149 lleis que imposen com a mínim el castellà en l’etiquetatge de productes a Catalunya, en contraposició a l’única llei (restringida a productes catalans amb segells de qualitat o d’origen) que obliga a etiquetar en català. Les 149 lleis impositives del castellà en l’etiquetatge de productes abasten la pràctica totalitat de productes distribuïts a Catalunya (llevat de petitíssimes excepcions): des de productes farmacèutics a industrials de tot tipus passant pels alimentaris. En l’informe s’especifica l’evolució de la normativa sobre l’ús de les llengües en l’etiquetatge i i també es fa un repàs de com diferents lleis autonòmiques del consumidor, a diferència de la catalana, sí obliguen directament l’ús d’una llengua en l’etiquetatge.

La pretensió d’aquest document és denunciar la situació d’anormalitat a què la Llei sotmet la llengua catalana i, per tant, els consumidors que formen part d’aquesta comunitat lingüística. Així mateix, vol posar damunt la taula un punt de reflexió sobre la reiterada imposició legal a Catalunya del castellà, que tot i no ésser llengua pròpia gaudeix d’una normativa en matèria d’etiquetatge extraordinàriament més forta que no pas el català, on les garanties d’ús són pràcticament inexistents en el camp legal. Sovint l’opinió pública que defensa postures pretesament “bilingües” ha obviat aquesta diferència impositiva abismal i no ha defensat cap model equitatiu per tal d’augmentar les normatives que garanteixin l’ús del català en l’etiquetatge en igualtat de condicions que el castellà. Aquesta anomalia i tractament diferenciat no es dóna només en relació al castellà: de fet, la discriminació legal que pateix el català és una situació excepcional -de fet única- en el context de llengües de la Unió Europea o de països desenvolupats de tradició democràtica amb un nombre similar de parlants.

Cal insistir que les competències en Consum són de la Generalitat de Catalunya, i que el règim d’excepcionalitat legal que pateix la llengua catalana en matèria d’etiquetatge és purament per voluntat del govern català.

Consulteu l’informe en el següent enllaç: www.plataforma-llengua.cat/doc/lleis_etiquetatge.pdf

Campanyes. Si us plau, parla'm en català

La Plataforma per la Llengua posa en marxa la campanya “Si us plau, parla’m en català” en la qual diversos nouvinguts demanen als catalans que ens hi adrecem en la nostra llengua

"Si us plau, parla'm en català" és el lema que dóna nom a aquesta campanya, que pretén sensibilitzar els catalans de la necessitat de no canviar d'idioma davant els nouvinguts i donar a la llengua catalana un paper d'inclusió i cohesió social. La campanya, que impulsa la Plataforma per la Llengua i amb la qual col·laboren el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Fundació Jaume Bofill, es presenta demà dijous 15 de maig a les 7 del vespre amb un acte que tindrà lloc a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic.

Cal desvetllar consciències i deixar clar als catalans que és molt important per a les persones nouvingudes que ens hi relacionem en català. L'actitud de canviar de llengua quan parlem amb aquestes persones els afecta negativament. Amb aquest hàbit lingüístic privem els nous catalans d'accedir al nostre àmbit cultural posant la barrera més severa perquè deixin de ser estrangers a casa nostra: la llengua. Aquests són els objectius de la campanya, el tret de sortida de la qual es donarà demà a les 7 del vespre, amb un acte que tindrà lloc a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic. L'obertura de l'acte anirà a càrrec de Josep M. Vila d'Abadal, alcalde de Vic. A continuació parlaran Dolors Solà, directora del Centre de Normalització Lingüística d'Osona; Miquel Strubell, sociolingüista i membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua; diverses persones que no tenen el català com a llengua pròpia però que el parlen habitualment, entre les quals el sociòleg Miguel Fernández, els directius Roland Druot i Yoshiyuki Matsuoka, Bojan Krikrik (pare del futbolista) i les escriptores Najat el Hachmi i Laila Karrouch. Tancaran l'acte el periodista Francesc Escribano i Josep M. Vila d'Abadal.

La campanya "Si us plau, parla'm en català" es difondrà arreu de Catalunya a través de 90.000 postals en què surten diverses persones nascudes fora de Catalunya o nouvinguts que demanen als catalans que els parlem en català i on expliquen la seva bona experiència a l'hora d'haver adoptat el català com a llengua habitual de comunicació. Les postals són consultables a la pàgina web http://www.parlacatala.cat./

A la campanya ja s'hi han adherit més de 150 entitats i institucions de l'àmbit nacional i comarcal de Catalunya, entre les quals destaquen el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Comissions Obreres de Catalunya, la Federació d'Associacions Americanes de Catalunya, Òmnium Cultural, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Vic.