dilluns, 10 de maig de 2021

Donar vint anys perquè tot mori?



Donar vint anys perquè tot mori, no ja la via independentista sinó també Catalunya (sud) ofegada per Castella?

Caldrà fer foc nou. Amb tots plegats. No pot ser que ens dirigeixi gent que estan a les presons espanyoles, amb el que això vol dir: que van passar, en qüestió d'hores, de mig proclamar la República Catalana a reconèixer la sobirania espanyola i entregar-se a l'enemic. No ser detinguts sinó entregar-se, insisteixo. Quina coherència i consistència nacional i política té aquesta actitud? A més d'un altre fet evident: un hostatge està condicionat per la seva situació personal i, empresonat i aïllat com està, té una visió esbiaixada de la realitat.

Em sap greu dir-ho, però els nostres consellers i president eren tan ineptes que es pensaven que Castella acceptaria la independència de Catalunya; que s'avindria a negociar. Tan ineptes que ni coneixien la història i mentalitat de Castella -fet especialment greu amb Junqueras-?, ni tenien res previst per quan aquesta reaccionés com ho va fer -que no és sinó com històricament ho ha fet. Si no preveus el que és més que previsible quin polític estàs fet?

 Tota aquesta gent, que varen fracassar com a polítics i com a estrategs, s'hauria d'haver retirat. No sols no ho han fet sinó que continuen al capdavant, comandant els partits i el destí del Principat de Catalunya. Exhibint, a més, una impúdica superioritat moral perquè estan a la presó i aquest fet fa que no se'ls pugui qüestionar.

Si us plau, comencem la desobediència amb el que ara per ara és més urgent: vers les cúpules d'ERC, Junts i la CUP. Cal foc nou. Amb unes bones brases, això sí, no féssim altre cop només foc d'encenalls.