Laura Solé, segrest legal

El món al revés!!! La presó hauria de ser pels qui la varen segrestar! Pel cap policial qui dóna les ordres d'actuar així. I pel conseller d'Interior que ho permet. Perquè si el que varen fer amb la Laura no és un segrest... Amb l'afegit de l'ensurt que s'havia d'endur pel fet que t'agafin i segrestin uns paios no uniformats. Em ve suor freda i encongiment només de pensar-ho.

Com tant sovint passa, la Laura no va ser detinguda durant els aldarulls si no quan tornava cap a casa.

Com comenta un company, "Els propers mesos seran un degoteig de peticions fiscals contra centenars de joves que van detenir o identificar al novembre de 2019." 

La repressió espanyola no s'atura. La negligència, silenci i renúncia nacional dels partits catalans tampoc.

Vegeu-ne el vídeo:

https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2021/02/02/demanen_anys_mesos_preso_laura_sole_detinguda_durant_els_aldarulls_arran_sentencia_o_97216_1091.html?utm_source=twitter.com 

Sobre l'antidemocràtica i anticatalana bandera de Sabadell

 

A Sabadell el vent s'ha endut la bandera d'españa -és a dir, la bandera que representa el projecte imperialista de Castella- i l'antidemocràtica i anticatalana bandera de Sabadell dissenyada en plena dictadura de Primo de Rivera!

Andreu Castells ens explica el seu origen i significació: "l'alcalde Relat (...) va voler imposar a Sabadell una bandera que subvertís la cultura catalana, com sigui que les quatre barres s'havien posat fora de la llei, tingué la idea de fabricar la de Sabadell fugint de la simbologia de l'escut propi, al revés, precisament, del que havien fet les ciutats de Terrassa o Barcelona, les banderes de les quals onejaven desplegant els colors catalans. (...) Per abreujar direm que, en base a servir aquest profund sentiment d'anticatalanitat, es va encarregar una ponència formada per delegats de governació, cultura, l'arxiver històric i l'oficial major (...) La part inferior, és verda amb faixa groga, la part superior és blanca. El verd representa la terra paterna i l'adhesió a ella, el groc l'opressió feudal, el blanc la llibertat obtinguda per mitjà de la reialesa. (...) Degut a la caiguda de la Dictadura, Relat no la va poder generalitzar. Després aquesta bandera va ser rebutjada, tant pels homes que regiren la ciutat durant la Dictablanda, com durant la segona República. Aquesta bandera només va poder tornar a aparèixer quan entraren a la ciutat els franquistes, les motivacions ideològiques dels quals coincidien, en molts extrems, amb les de la Dictadura." (Andreu Castells. El franquisme i l'oposició sabadellenca, 1939-1976. Sabadell, Informe de l'Oposició, VI. Sabadell, Edicions Riutort, 1983. P.17.19-17.20.)

Quaranta anys després dels anomenats ajuntaments democràtics i havent passat per l'ajuntament partits de tot el ventall polític cap d'aquests ha tingut la sensibilitat -o millor, la decència- de treure aquesta bandera i d'encomanar un estudi i disseny nou a la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Segurament perquè encara no ha canviat res de fons en aquests darrers quaranta anys de Segona Restauració borbònica.

Com canta Dylan, la resposta està en el vent.

L'única ideologia dels espanyols és l'espanyolisme

A españa els posicionaments i discursos de dretes o bé d'esquerres serveixen als dirigents polítics -i socials- per cobrar bé a final de mes, alhora que per a distreure la parròquia; i als parroquians per petar la xerrada al bar; tot i que per això també va molt bé el muntatge alienador del futbol. Però l'única ideologia real -o gairebé religió integrista- és de la "sagrada unidad de españa"; i, no ja l'anticatalanisme, sinó l'anticatalanitat.

A més, tampoc hi ha partits espanyols d'esquerres -ho estem veient amb el PsoE, IU, Podemos i Comuns-: tots formen part i engreixen la invenció anomenada España. És a dir, el projecte imperialista nacionalment i espoliador socialment de Castella; planificat i dirigit per la depredadora i endogàmica oligarquia castellana, que deté el poder econòmic i, gràcies a aquest, té a les seves ordres partits, sindicats, mitjans de comunicació, poder judicial, ideològic i burocràtic de l’estat -començant per l'exèrcit-, per a salvaguardar la falsa democràcia espanyola, monàrquica, corrupta, unitarista, excloent i racista.

L'encara més preocupant -com deia el malaguanyat Ramon Barnils- no és ja el que fan ells sinó el que nosaltres no fem: unitat d'acció, coratge i intel·ligència per sortir d'aquesta presó de pobles i bastir una República Catalana profundament democràtica i social.

L'Ofici d'historiador, de Josep Fontana

Extraordinari. Un llibre de capçalera per tothom qui vulgui entendre els processos històrics -a nivell català, espanyol, europeu i mundial- que ens han menat a l'actual present.

També per reflexionar sobre "l'ofici d'historiador." Metodologia i quin -o què- li dóna sentit i utilitat social.

Imprescindible.

La informació de l'editorial la trobareu a:

https://www.arcadia-editorial.com/llibres/lofici-dhistoriador/?fbclid=IwAR0ZvNSRQfH56Fj5qznD2cJntavg2rAEIvFN9k77TBNCE0tbqAoaifuJsMg

Sobre l'Informe-balanç del nomenclàtor dels carrers de Sabadell

Com diu la dita, el temps posa les coses al seu lloc. Almenys les hi va posant a poc a poc. Un any després de la falsa polèmica generada arran de les mentides i manipulacions que els mitjans de comunicació -i partits- espanyols -Ara inclòs- varen vessar sobre l'Informe-balanç del nomenclàtor dels carrers de Sabadell, les Jornades 2018 Nomenclàtor han servit per generar un ric debat de criteris i d'idees menat per especialistes i, perquè el seu autor, podés defensar l'Informe-balanç, denunciar-ne la campanya d'intoxicació i desprestigi -per exemple, òbviament enlloc hi diu que Machado sigui un franquista ni que se li hagi de retirar la placa-, denunciar l'absència de polítics a les Jornades -amb l'honrosa excepció de membres de l'Entesa per Sabadell, l'Alcalde Maties Serracant i la regidora de Cultura Montserrrat Chacón, i demanar valentia als representants polítics per tirar endavant la necessària revisió del nomenclàtor.

Pel que fa a Machado. Com que era republicà i s'hagué d'exiliar a causa de la victòria dels militars franquistes -malauradament, com tants altres milers- té una aureola que el converteix en intocable. No només per la "progresia" espanyola sinó també per la catalana; que es tanca en banda a defensar-lo acríticament  en comptes d'aprofitar aquest informe per obrir un debat entorn la figura de Machado i el seu jacobinisme, i reconèixer la seva hostilitat vers l'ensenyament del català a les escoles i ser contrari a l'autonomia de Catalunya (sense que això, òbviament, hagi de desmerèixer la seva obra).

"Encara avui en dia ens trobem que en contra d'aquests criteris [del gabinet tècnic de l'Ajuntament] i dels Criteris per a la toponímia d'àmbit municipal (2006), i en detriment dels referents culturals propis, a nivell històric hi abunden noms que representen mites de la història espanyolista; a nivell geogràfic, ens trobem amb una sobrerepresentació de muntanyes, rius, pantans i ciutats castellanes; a nivell cultural refermem que "al costat d'escriptors, pintors... reconeguts internacionalment, com Cervantes, Quevedo, Velázquez... n'hi ha d'altres (...) que no justifiquen la seva incorporació al nomenclàtor." A això es refereix el “model pseudo-cultural franquista”.

https://www.diaridesabadell.com/2018/09/19/els-politics-els-grans-absents/

La punta de l'iceberg de la guerra bruta de l'Estat espanyol contra l'independentisme

 

Ministerio del Interior, UDEF, Oficina Antifrau, Grupo Planeta... La guerra bruta d'espanya contra l'independentisme. Es confirma de manera fefaent el que ja fa anys se sabia: la guerra bruta de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme; intensificada d'ençà que és l'opció política majoritària de la societat catalana.

Inventar delictes econòmics i fiscals per desacreditar dirigents de partits sobiranistes -CDC i ERC- i, amb aquests, desacreditar l'opció de crear una República Catalana. I, de segur, ja es veurà, contra dirigents independentistes d'entitats civils i contra empresaris proindependència.

Un escàndol que en qualsevol país democràtic del món, en el cas que passés, hagués generat un escàndol polític i institucional colossal, i ja haguessin dimitit el ministre i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya. I el presidente d'espanya si es confirma, tal i com afirma el ministre Jorge Fernández-Díaz, que n'estava al corrent; malgrat que aquest afirmi que se n'assabentà "ahir " i que “tampoc sabia qui era el cap de l'Oficina Antifrau ni que existia aquesta càrrec”. Si aquestes afirmacions són certes em pregunto: "Un president d'espanya pot ser tan ignorant? Vaja, un ignorant descomunal, incapaç de tenir el càrrec i les responsabilitats que ostenta. O és un mentider compulsiu? Fet que també el desacredita pel càrrec que ostenta -i per qualsevol altre."

Tanmateix, no crec que passi gran cosa. Els mateixos mitjans de comunicació espanyols més importants -en què s'hi inclouen, òbviament, La Vanguardia i El Periódico- ho estan minimitzant. La colònia ha de seguir sent colònia, per major espoli i glòria per a espanya. I, per aconseguir-ho, tot s'hi val. I punt. Només faltaria que els catalans volguessin trencar la "unidad de destino en lo universal"!

No és res de nou. I no per això és menys antidemocràtic i escandalós. Inquisició i persecució dels catalans. L'espanya eterna.  

Qui vol continuar-hi en aquest estat franquista, en el que no hi ha divisió de poders i en el que tot s'hi val per (intentar) aixafar el projecte majoritari català de construir una República Catalana lliure, democràtica i social?

 

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-problema-no-es-nomes-fernandez-diaz-es-mes-gros-que-aixo/

http://www.ara.cat/analisi/Lanalisi-Bassas-Fernandez-Diaz-presidente_0_1600040101.html

 

Ongi etorri, Arnaldo

Mai he patit basquitis. Penso que els bascos més enllà de la solidaritat verbal vers els catalans mai han practicat una solidaritat real. I no parlo ja del PNB que al Congreso quan els hi ha convingut han deixat penjats als catalans. No. Parlo de l'organització armada ETA. No és un conflicte entre Euskal Herria i l'estat espanyol? Doncs, per què ha tractat els Països Catalans com una regió més d'españa i hi ha comès atemptats (per cert, els més salvatges).

Cada nació -en els nostres casos, cada nació ocupada-, té una idiosincràcia. A partir d'aquí s'ha de generar un model propi, una via pròpia per assolir la Independència. Copiar el model d'un altra nació -com varen fer sectors de l'independentisme català- és, sovint, abocar-se al fracàs. A més que els Països Catalans -com s'està demostrant- tenen prou singularitat social i històrica com per generar una via pròpia, radicalment democràtica, plural i inclusiva.

Dit això, m'alegro molt que Otegi surti en llibertat. Dirigent abertzale que fou condemnat pels tribunals espanyols a presó per, com ha repetit avui, "hacer una apuesta por la paz".

Pres polític que posa en evidència que a españa no hi ha democràcia, que l'estat español no és sinó una gran presó de pobles i que hem d'indepentitzar-nos d'españa -i de tots els valors que representa d'autoritarisme, supremacisme, fatxenderia, odi a la diversitat lingüística i cultural, corrupció institucionalitzada i "chanchulleo"- el més aviat possible.

Ongi etorri, Arnaldo.