Donar vint anys perquè tot mori?

Donar vint anys perquè tot mori, no ja la via independentista sinó també Catalunya (sud) ofegada per Castella?

Caldrà fer foc nou. Amb tots plegats. No pot ser que ens dirigeixi gent que estan a les presons espanyoles, amb el que això vol dir: que van passar, en qüestió d'hores, de mig proclamar la República Catalana a reconèixer la sobirania espanyola i entregar-se a l'enemic. No ser detinguts sinó entregar-se, insisteixo. Quina coherència i consistència nacional i política té aquesta actitud? A més d'un altre fet evident: un hostatge està condicionat per la seva situació personal i, empresonat i aïllat com està, té una visió esbiaixada de la realitat.

Em sap greu dir-ho, però els nostres consellers i president eren tan ineptes que es pensaven que Castella acceptaria la independència de Catalunya; que s'avindria a negociar. Tan ineptes que ni coneixien la història i mentalitat de Castella -fet especialment greu amb Junqueras-?, ni tenien res previst per quan aquesta reaccionés com ho va fer -que no és sinó com històricament ho ha fet. Si no preveus el que és més que previsible quin polític estàs fet?

 Tota aquesta gent, que varen fracassar com a polítics i com a estrategs, s'hauria d'haver retirat. No sols no ho han fet sinó que continuen al capdavant, comandant els partits i el destí del Principat de Catalunya. Exhibint, a més, una impúdica superioritat moral perquè estan a la presó i aquest fet fa que no se'ls pugui qüestionar.

Si us plau, comencem la desobediència amb el que ara per ara és més urgent: vers les cúpules d'ERC, Junts i la CUP. Cal foc nou. Amb unes bones brases, això sí, no féssim altre cop només foc d'encenalls.

 

 

 

 

Rellegint Pedrolo...

 "Hi ha una mentalitat, ben encoratjada pel feixisme que ha deixat tanta llavor, per la qual res no sembla tan natural i legítim com perpetuar o transmetre en la terra d'acull les característiques culturals de la terra de procedència, si aquesta terra és castellanoparlant.

Quan hom defensa el dret de conservar més enllà d'ells la identitat cultural dels pares vinguts de lluny, hom pot cometre dos errors greus, íntimament relacionats: el primer, negar la identitat cultural autèntica dels nascuts en terres no castellanoparlants, i, el segon, suposar que només compta l'originalitat del nascut fora, no la del nascut dins de la comunitat escollida (...)

No poden pretendre, els partidaris d'aquesta transferència prolongada de generació en generació, que actuen en defensa d'una cultura amenaçada i que s'exposa a extingir-se, la castellana o una de les formes de la castellana, atès que en el seu terreny es desenvolupa amb tota normalitat i ningú no l'ataca, i és en el seu terreny que ha de viure o prosperar, no a casa dels altres, com una imposició.

 (...) l'oficialitat del castellà, al costat de la del català, farà que a la Catalunya del futur no hi hagi tots els catalans que hi hauria d'haver. I s'entén per catalans, segons un criteri que val arreu, tots aquells que participen de la cultura catalana i la tenen com a seva.

 La metròpoli no en té prou amb administrar-nos directament o mitjançant poders delegats (...) vol conservar gent "espanyola" a casa nostra i augmentar-ne el nombre per tal de retenir-ne amb més fermesa les possessions. És el començament de l'última fase del projecte que duu un poble a apoderar-se d'altres pobles, a apropiar-se'ls." 

Font: Manuel de Pedrolo, Cròniques, Lleida, Ed. El Jonc, 2007, p. 21-23.

------------------

S'ha de tenir una gran manca d'ètica per dur aquesta política: impedir a la persona migrada de terres d'espanya el seu arrelament al país d'acollida. En aquest cas els Països Catalans. Mantenint a aquests migrants i, a poder ser, els seus descendents, en una situació molt sovint de desarrelament -no se senten ni catalans però tampoc s'identifiquen plenament com a espanyols- o, fins i tot, a una situació de rebuig, fins d'odi, a la llengua i cultura catalana.

Tot per raons colonialistes (imperialistes). Dins d'aquestes, per assegurar-se bosses de vots unionistes. Polítiques per perpetuar eternament el desarrelament que han seguit des del PSUC a Ciudadanos, passant pel Psc-PsoE, PP i Podemos.

 

 

Sobre aixecar murs i fronteres...

Sempre s'ha de sortir brut d'una paella emmascarada. No són els espanyols els qui acusen els catalans de voler aixecar murs i fronteres en una Europa que no en té? Que mentiders i hipòcrites!

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1938881-clam-del-nord-i-del-sud-per-reobrir-els-passos-fronterers.html?cca=3

Laura Solé, segrest legal

El món al revés!!! La presó hauria de ser pels qui la varen segrestar! Pel cap policial qui dóna les ordres d'actuar així. I pel conseller d'Interior que ho permet. Perquè si el que varen fer amb la Laura no és un segrest... Amb l'afegit de l'ensurt que s'havia d'endur pel fet que t'agafin i segrestin uns paios no uniformats. Em ve suor freda i encongiment només de pensar-ho.

Com tant sovint passa, la Laura no va ser detinguda durant els aldarulls si no quan tornava cap a casa.

Com comenta un company, "Els propers mesos seran un degoteig de peticions fiscals contra centenars de joves que van detenir o identificar al novembre de 2019." 

La repressió espanyola no s'atura. La negligència, silenci i renúncia nacional dels partits catalans tampoc.

Vegeu-ne el vídeo:

https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2021/02/02/demanen_anys_mesos_preso_laura_sole_detinguda_durant_els_aldarulls_arran_sentencia_o_97216_1091.html?utm_source=twitter.com 

Sobre l'antidemocràtica i anticatalana bandera de Sabadell

 

A Sabadell el vent s'ha endut la bandera d'españa -és a dir, la bandera que representa el projecte imperialista de Castella- i l'antidemocràtica i anticatalana bandera de Sabadell dissenyada en plena dictadura de Primo de Rivera!

Andreu Castells ens explica el seu origen i significació: "l'alcalde Relat (...) va voler imposar a Sabadell una bandera que subvertís la cultura catalana, com sigui que les quatre barres s'havien posat fora de la llei, tingué la idea de fabricar la de Sabadell fugint de la simbologia de l'escut propi, al revés, precisament, del que havien fet les ciutats de Terrassa o Barcelona, les banderes de les quals onejaven desplegant els colors catalans. (...) Per abreujar direm que, en base a servir aquest profund sentiment d'anticatalanitat, es va encarregar una ponència formada per delegats de governació, cultura, l'arxiver històric i l'oficial major (...) La part inferior, és verda amb faixa groga, la part superior és blanca. El verd representa la terra paterna i l'adhesió a ella, el groc l'opressió feudal, el blanc la llibertat obtinguda per mitjà de la reialesa. (...) Degut a la caiguda de la Dictadura, Relat no la va poder generalitzar. Després aquesta bandera va ser rebutjada, tant pels homes que regiren la ciutat durant la Dictablanda, com durant la segona República. Aquesta bandera només va poder tornar a aparèixer quan entraren a la ciutat els franquistes, les motivacions ideològiques dels quals coincidien, en molts extrems, amb les de la Dictadura." (Andreu Castells. El franquisme i l'oposició sabadellenca, 1939-1976. Sabadell, Informe de l'Oposició, VI. Sabadell, Edicions Riutort, 1983. P.17.19-17.20.)

Quaranta anys després dels anomenats ajuntaments democràtics i havent passat per l'ajuntament partits de tot el ventall polític cap d'aquests ha tingut la sensibilitat -o millor, la decència- de treure aquesta bandera i d'encomanar un estudi i disseny nou a la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Segurament perquè encara no ha canviat res de fons en aquests darrers quaranta anys de Segona Restauració borbònica.

Com canta Dylan, la resposta està en el vent.

L'única ideologia dels espanyols és l'espanyolisme

A españa els posicionaments i discursos de dretes o bé d'esquerres serveixen als dirigents polítics -i socials- per cobrar bé a final de mes, alhora que per a distreure la parròquia; i als parroquians per petar la xerrada al bar; tot i que per això també va molt bé el muntatge alienador del futbol. Però l'única ideologia real -o gairebé religió integrista- és de la "sagrada unidad de españa"; i, no ja l'anticatalanisme, sinó l'anticatalanitat.

A més, tampoc hi ha partits espanyols d'esquerres -ho estem veient amb el PsoE, IU, Podemos i Comuns-: tots formen part i engreixen la invenció anomenada España. És a dir, el projecte imperialista nacionalment i espoliador socialment de Castella; planificat i dirigit per la depredadora i endogàmica oligarquia castellana, que deté el poder econòmic i, gràcies a aquest, té a les seves ordres partits, sindicats, mitjans de comunicació, poder judicial, ideològic i burocràtic de l’estat -començant per l'exèrcit-, per a salvaguardar la falsa democràcia espanyola, monàrquica, corrupta, unitarista, excloent i racista.

L'encara més preocupant -com deia el malaguanyat Ramon Barnils- no és ja el que fan ells sinó el que nosaltres no fem: unitat d'acció, coratge i intel·ligència per sortir d'aquesta presó de pobles i bastir una República Catalana profundament democràtica i social.

L'Ofici d'historiador, de Josep Fontana

Extraordinari. Un llibre de capçalera per tothom qui vulgui entendre els processos històrics -a nivell català, espanyol, europeu i mundial- que ens han menat a l'actual present.

També per reflexionar sobre "l'ofici d'historiador." Metodologia i quin -o què- li dóna sentit i utilitat social.

Imprescindible.

La informació de l'editorial la trobareu a:

https://www.arcadia-editorial.com/llibres/lofici-dhistoriador/?fbclid=IwAR0ZvNSRQfH56Fj5qznD2cJntavg2rAEIvFN9k77TBNCE0tbqAoaifuJsMg