Campanya per la restitució de les senyeres del Saló de Cent (II)

La meva opinió sobre aquest ignominiós però il·lustratiu fet sobre la al·lergia que li produeix al Psc-PsoE qualsevol rastre de catalanitat ja la vaig exposar en un anterior post. Ara -i amb retard perquè he estat uns dies fora- només penjaré informació sobre la campanya. Campanya per la que, tal i com avançarem, s'ha creat una pàgina electrònica des d'on s'hi pot trobar informació històrica, el manifest ciutadà per la restitució de les senyeres al Saló de Cent, els formularis d'adhesions i un recull de premsa.

Adherim-nos-hi i divulguem-la!!

Setembre Negre

—

LA “CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT” S’INICIA OFICIALMENT EL DILLUNS 3 DE NOVEMBRE DEL 2008 A PARTIR D’UNA DENÚNCIA PRÈVIA FETA A LA XARXA PER UN INTERNAUTA A TRAVÉS DELS FÒRUMS DEL RACÓ CATALÀ I D’ESTAT CATALÀ EL PASSAT 20 D’OCTUBRE.

AQUESTA CAMPANYA POPULAR ÉS OBERTA A TOTHOM I VOL LA RESTITUCIÓ DELS DOMASSOS AMB SENYERES QUE TRADICIONALMENT DECORAVEN EL SALÓ DE CENT DE LA CASA DE LA CIUTAT DE BARCELONA I QUE FÓREN RETIRATS SENSE EXPLICACIÓ L’ANY 2004 PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA.

FORMULARI D’ADHESIÓ AL MANIFEST-ENTITATS

FORMULARI D’ADHESIÓ AL MANIFEST-INDIVIDUAL

També podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per a qualsevol incidència o per enviar-nos el vostre manifest d’adhesió personalitzat (les entitats) a través del correu electrònic:

senyeres.consell.de.cent@gmail.com

——————————————-

MANIFEST CIUTADÀ PER LA RESTITUCIÓ

DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT

L’any 1369, ara fa més de 6 segles, fou construïda a la Casa de la Ciutat de Barcelona la sala gòtica que avui coneixem com el Saló de Cent. A instàncies del rei Pere III “el Cerimoniós” es celebrà allà el primer Consell dels Cent Jurats. Des de llavors, aquesta sala ha presenciat els alts i baixos d’una nació amb mil anys d’història. Va nàixer en època de plena esplendor del nostre poble, quan els catalans dominàvem la Mediterrània, però avui es troba en una situació similar a la que viu el país. Aquella sala honora a tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat.

Després de la nostra derrota a la guerra de Successió, el Consell de Cent fou suprimit pels decrets del rei espanyol Felip V que, volent instaurar el despotisme castellà a la nostra terra per la força de les armes, va veure en aquest consell un gran obstacle per a la seva tasca nefasta. No content amb suprimir el Consell de Cent, també tractà de esborrar la seva memòria. Així doncs, per la Reial Cèdula del 13 d’octubre de 1718, ordenà eliminar d’aquesta magnífica sala gòtica tot el seu contingut, deixant-la buida i despullada:

“… se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento …”

Aleshores per aquesta sala arribà un període de decadència i oblit, com passà amb tot allò que testimoniés el nostre passat gloriós i l’antiga llibertat de la nostra terra. L’any 1842 la sala arribà a ésser bombardejada i patí grans desperfectes, anys abans ja havien estat venuts el mobiliari i altres elements del seu interior.

No fou fins l’arribada de la Renaixença quan l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner emprengué la seva reforma i dignificació, omplint la sala d’elements que reforçaren el seu alt contingut patriòtic. Així, entre 1887 i 1888 hi foren instal•lats uns magnífics domassos de seda que la decoraven en tota la seva extensió amb els colors de la nostra mil•lenària senyera. Els domassos, fabricats per l’industrial seder Benet Malvehy restaren al seu lloc fins fa poc temps, inclús la infame dictadura del general Franco els va respectar.

Però això canvià fa pocs anys, quan s’aprofità la seva restauració per tornar a deixar la sala buida adduint que estèticament era millor veure les parets de la sala nues. No sabem per quina raó es va fer això, els rumors que hem pogut escoltar al propi ajuntament ens diuen que fou per decisió expressa de l’anterior alcalde, al qual aquests domassos no li agradaven, com tampoc li agradà la sala a Felip V ordenant, com ell, que fos despullada de tota simbologia. Enlloc hem pogut trobar una explicació raonada sobre aquest fet malgrat que han passat ja uns quants anys des de que foren eliminats del seu emplaçament. Ningú, ni des del partit del govern, ni des de l’oposició, ha dit res d’ells fins ara.

Amb aquesta campanya pretenem pressionar a l’Ajuntament de Barcelona i no defallir en el nostre objectiu fins que els domassos del Saló de Cent siguin restituïts al seu lloc. Per totes aquestes raons us animem a adherir-vos a la campanya que hem endegat i afegir la vostra força al moviment ciutadà que pretén la seva restitució.

Barcelona, a 28 d’Octubre de l’any 2008.

El Saló de Cent ara, el 19 d’octubre del 2008:

El Saló de Cent l’any 2001:

Aclariment important: Malgrat el que diguérem inicialment al manifest respecte a la seva permanència durant el franquisme, en recerques posteriors sobre la història dels domassos hem esbrinat que, aparentment, només hi restaren al final d’aquest període, durant el govern de l’alcalde Jose Maria Socias Humbert, prèviament havien estat retirats. Des de la campanya agraïm a l’historiador Josep Cruanyes el haver-nos fet aquesta precisió que encara cal concretar exactament.