Història. Guerra de Successió. La ocupació de Tortosa (juliol de 1708)

Tortosa. Castell de la Suda


Massa sovint identifiquem -gairebé exclusivament- la Guerra de Successió amb el fet i la data mítica i heroica de 1714 i podem tendir a situar la fi d'aquest episodi històric al voltant d'aquestes dates. I no és pas així.

La malaurada Guerra de Successió fou una guerra internacional que sorgí arran de la disputa pel tron de la corona de la monarquia Hispànica entre Felipe d'Anjou (futur Felipe V), de la Casa dels Borbons, i l'Arxiduc Carles d'Àustria (futur Carles III), de la Casa d'Àustria -o Habsburgs.

A nivell nacional significà l'enfrontament de la Corona de Castella i la monarquia francesa, partidàries de la Casa borbònica, vers l'antiga Corona Catalano-aragonesa, partidària dels Àustries. Guerra que significà l'ocupació francocastellana del territori que avui anomenem com Països Catalans (la Catalunya Nord ja havia estat annexada a França l'any 1659 en virtut de l'il·legal Tractat dels Pirineus); tenint com a conseqüències més visibles la supressió de les seves institucions, constitucions i lleis, la prohibició i persecució implacable i planificada de la llengua catalana i un espoli fiscal devastador.

El Regne de València caigué arran de la desfeta de la batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707) i obrí el pas cap a la conquesta del Principat de Catalunya. Tortosa es constituïa així en un objectiu cabdal de cara a avançar pel front sud. Objectiu militar que seria assolit el 9 de juliol de 1707, les capitulacions de la ciutat i del castell serien redactades i signades entre els dos dies següents.

Per veure'n, però, l'odi i afany d'anihilació que guiaven els actes -perfectament planificats- de castellans i francesos contra els catalans, que millor que deixar que en parli un especialista com en Josep Ma. Torras i Ribé, i que ho faci fruit del seu exhaustiu buidat de fonts documentals dels arxius estatals espanyols i francesos.

"Al marge dels combats estacionals entre els exèrcits contendents, els borbònics varen dur a la pràctica en aquesta zona una política de represàlies indiscriminades i de terra cremada contra els habitants de la ruralia; en definitiva, una guerra secreta destinada a afeblir la resistència i provocar la desmoralització dels catalans. En llenguatge actual, podríem dir, doncs, que en el llarg procés d'ocupació borbònica de Catalunya, que va perllongar-se entre els anys 1707 i 1714, els exèrcits francesos i espanyols dugueren per primer cop a Catalunya tècniques de guerra psicològica i d'intimidació a gran escala contra la població civil"(1). "Terrorisme militar", com ho anomena en altres passatges.

Ocupació de Tortosa:

"En la defensa de Tortosa es reproduïren noves mostres de descoordinació entre els diversos components de l'exèrcit austracista: mentre la ciutat era batuda pels bombardeigs i atacada per tots els fronts - arribant en alguns punts de les muralles al combat cos a cos-, l'exèrcit del mariscal Starhemberg, que havia d'acudir en la seva ajuda, es mantenia estacionat en les proximitats de Tarragona sense presentar batalla."

"El 9 de juliol es produí l'assalt final, que conduí a la capitulació dels defensors, i el 15 de juliol es permeté la sortida en direcció a Barcelona dels soldats regulars, mentre que els paisans armats que no pogueren fugir quedaren lliurats a la discreció de les autoritats borbòniques i sofriren una repressió exemplaritzant, tot i haver estat pactada una amnistia general pels habitants de la ciutat, a la qual, segons Feliu , accediren els francesos "porque no se hallavan con ánimo de observarles, como lo executaron no sólo en Tortosa, sino también en Lérida" (2).

Paral·lelament a la capitulació, "fou abolit radicalment l'antic municipi consular i substituït per un ajuntament (3) de regidors calcat del model castellà" (4).

Notes.
(1) Josep Ma. TORRAS I RIBÉ. Felip V contra Catalunya. Testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715). Barcelona: Rafael Dalmau, 2005. P. 12.
(2) Josep Ma. TORRAS I RIBÉ. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999. P. 201-202.
(3) Recordem que fou arran de l'ocupació francocastellana que l'institució municipal anomenada secularment als Països Catalans com "universitat" passà a anomenar-se "ayuntamiento"; canviant-ne no només el nom sinó la seva composició i atribucions, totes a imatge del model castellà.
(4) Josep Ma. TORRAS I RIBÉ. La guerra de Successió... P. 335