A Lluís M. Xirinacs, en homenatge

Contra falsos pares de la Pàtria, “dirigents” polítics, econòmics i socials bords i estafadors d’il·lusions i de futurs, sangoneres, botiflers, col·laboracionistes i ocupants, dèbils d’esperit i de moral, dirigents sense ètica, lladres del Poble d’amable somriure i buits discursos, fills tots de la gran España (i France), prostituts professionals que viviu en palaus pagats amb les vostres renuncies i amb les esperances dels catalans,...

Contra tanta degeneració s’alça potent, clara, com un puny clos de ràbia i de desig, insubornable, la veu i la vida -i la mort- d’en LLUÍS MARIA XIRINACS.

Descansa, per fi, en Pau!

Des del fons del cor i amb veu baixa -per respecte- et diem,

en homenatge, la Victòria!

Setembre Negre

En ple ús de les meves facultats

marxo

perquè vull acabar els meus dies

en la soledat i el silenci.

Si em voleu fer feliç

no em busqueu.

Si algú em troba

li prego que,

estigui jo com estigui,

no vulgui ell pertorbar

la meva soledat

i el meu silenci.

Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007

P.S. Si voleu llegir una poesia preciosa d'en Xirinacs en la que hi reflecteix els seus ideals podeu fer-ho clicant sobre aquest enllaç: La sardana