dijous, 19 de juny del 2014

Vaig anar a dormir amb un somriure als llavis. (L'eliminació de "la Roja")





Ho dic sense estar-ne gaire orgullós. Penso que un país -el proper Estat Català que ja s'albira si sabem fer les coses bé i amb intel·ligència i la futura República dels Països Catalans, poseu-li a aquesta darrera el nom que vulgueu- s'ha de construir en positiu i inclusivament, i no pas en negatiu i anant a la contra de res ni de ningú.

Nogensmenys me n'alegro -i molt!- que hagi perdut la selecció espanyola de futbol. I me n'alegro per raons nacionals i socials.

A nivell nacional perquè a diferència del Regne Unit, en què hi ha les seleccions d'Anglaterra, Escòcia i País de Gal·les, el Reino de España prohibeix que Catalunya -tot i la demanda popular- tingui selecció de futbol i de qualsevol altre esport (i ho fa quan cal amb el típic pucherazo caciquil, no cal sinó recordar l'escàndol succeït a l'assemblea de Fresno). 

España -i tots els estats- són molt conscients que els esports de masses creen sentiments de pertinença i adhesió nacional. Tots coneixem catalans que tot i que no se senten gaire espanyols vibren davant la Roja. Pot crear més exaltació patriòtica espanyola -barata, clar- una victòria important de la Selección que no pas mil discursos del PPsoE! Als Països Catalans no cal dir que infla de fatxenderia als colons espanyols. Per això -i més en un moment cabdal com aquest- és important que tot allò que pugui crear sentiment espanyol i espanyolista no tiri endavant.

A nivell social perquè el futbol i les seleccions estatals actuen com un autèntic narcòtic de masses. Un estat pot estar fins al capdamunt de corrupció començant per les seves més altes institucions, escàndols polítics, econòmics i financers, crisi i atur, que si guanya la selecció de futbol la gent ho celebra de manera desmesurada i surt al carrer cridant plena d'orgull el nom del seu país! El triomf total del Poder i de l'Estat!!

Per normalitat vull seleccions esportives catalanes, però us ben asseguro que em vindria vergonya aliena si en una Catalunya independent que estigués en la situació d'España els catalans sortissin al carrer cridant "Sóc català, català, català!" i no sortissin al carrer per denunciar i fer fora als dirigents corruptes!

Sí, què voleu que us digui, ahir vaig anar a dormir amb un somriure d'orella a orella. No hi vaig poder fer més...

1 Comments:

At 7:50 p. m., Blogger Racons de la nostra terra said...

t'entenc molt bé i hi estic totalment d'acord

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home