dissabte, 13 d’octubre del 2012

"Nuestro interés es españolizar los alumnos catalanes"

 
 
D'entrada cal destacar que aquestes declaracions no les fa un espanyol(ista) qualsevol, no, les fa el ministre d'educació espanyol José Ignacio Wert. És a dir, que l'interès del màxim responsable de l'educació a l'estat espanyol no és el de combatre el fracàs escolar i el de formar persones crítiques i lliures sinó que és el d'espanyolitzar els nens catalans!

Cal agrair-li la sinceritat, perquè amb l'enunciació d'aquest propòsit espanyolitzador el subcoscient l'ha trait -igual com quan l'altre dia en Vidal-Quadras va dir que Catalunya era una colònia, rectificant-ho ràpidament per autonomia!- i el que ha fet és afirmar que ni Catalunya ni el català són espanyols. Per què ens hauríen d'espanyolitzar si, en teoria, ja ho som? Com és allò de... Son las províncias catalanas, tierras de luz y de sol, de Aragón las cuatro hermanas, hijas del pueblo español.

De fet, España no és altra cosa que la superestructura del projecte imperialista castellà. La seva carcasa, la seva coartada i justificació. Projecte que començà a forjar-se intel·lectualment i política a la Cort de Castella durant el Renaixement (per veure'n els pensadors i els seus textos, Antoni Simon i Tarrés. Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l'estat modern espanyol. PAM, 2005) i comportà l'apropiació per part de Castella del terme Hispània/ Espanya -concepte fins aleshores amb un valor purament geogràfic per designar l'antiga hispània romana, això és, la península Ibèrica-, per donar-li un valor polític tot identificant Hispània/Espanya amb Castella.

Gràcies ministre per recordar-nos que Catalunya no és España, ni hi té cabuda; perquè España és la superestructura del projecte imperial castellà, fet a imatge i semblança (i llengua) de Castella i nosaltres en som una colònia que -encara- cal assimilar.