L'egoisme i la hipocresia dels dirigents independentistes

Han passat dies d'ençà del fracàs de la reunió dels partits independentistes per tal de crear una coalició de cara a aquestes properes -i cabdals- eleccions al parlament català fins que he escrit aquest apunt. No és casualitat. Si l'arribo a escriure en calent n'hagués dit de massa grosses!

Estic molt emprenyat i molt decebut. Fa anys un antic militant d'Estat Català em digué que ell no era un polític sinó que era un patriota. I mira que ocupà càrrecs importants -i d'acció- al si d'aquesta organització patriòtica creada per Francesc Macià (i que tan necessitariem avui en dia.) Tenia molt clar que, per sobre de sigles, lluitava per la Independència de Catalunya. Els "dirigents" que s'han reunit en aquesta cimera -i el que no ho ha fet perquè tenia una classe a la universitat!- són polítics, no pas patriotes. Mediocres polítics professionals que han avantposat els interessos de partit i els seus personalismes als interessos de Catalunya. I ho han fet en un moment cabdal en què ens hi juguem la tan anhelada -i necessària!- Independència. Han desestimat crear una coalició  (ERC, SI i RCat, les CUP són un món a part més difícil d'arribar-hi a acords degut al seu extremisme ideològic) que no solament hagués estat una suma de votants de les respectives forces polítiques sinó que hagués generat una il·lusió que hagués actuat com a factor multiplicador. Una coalició que s'hagués pogut convertir en la segona força política del parlament!!, que hagués visualitzat a nivell català i davant de la resta del món -que ara ens observa- la força de l'independentisme polític i què, alhora, empenyeria a CiU a no defallir davant les dificultats que sorgiran en el camí devers l'estat propi.

El Poble -unit i en un acte sublim de civisme- sortí al carrer en la manifestació més multitudinària que mai ha hagut a Catalunya -ni a Europa- per demanar la Independència, i els polítics "independentistes" en comptes de prendre'n bona nota continuen tan curts de mires i egoistes com sempre.

Encara me'n recordo dels parlaments d'en Junqueras, López Tena i Carretero a Acte d'Estat a Sabadell, en un teatre de La Faràndula ple a vessar, apel·lant a la unitat, la generositat i a allargar la mà als companys quan arribi l'hora d'assolir la Independència. Quanta hipocresia!!