Guerra de Successió a Catalunya: una guerra nacional

“Pel que fa a Catalunya, als Països Catalans o a la Corona d’Aragó, el factor dinàstic fou l’excusa d’uns regnes de tendències parlamentàries o republicanes per defensar el seu model polític històric, ben capacitat per fer una evolució democràtica. Ara bé, a diferència de la Catalunya de 1640, el 1700-1705 cap d’aquests països -Catalunya inclosa- no podia, per raons òbvies, aspirar a cap república sense el permís de les potències coetànies; per tant, van aspirar a un rei propi, a una república coronada o a un rei domesticat que els degués la corona.”

Eva SERRA i PUIG. “Una alternativa nacional sota l’aparença de conflicte dinàstic.” Papers, núm. 15 (gener de 2006), pp. 2-12.

Catalunya, comtat gran

Catalunya, comtat gran,

qui t'ha vist tan rica i plena!

Ara el rei nostre senyor

declarada ens té la guerra.

Segueu arran, segueu arran,

  que la palla va cara,

  segueu arran.

El comte duc d'Olivars

temps ha que li burxa l'orella;

ara és hora nostre rei,

ara és hora que fem guerra.

Contra tots els catalans,

ja veieu quina n'han feta!,

passaren viles i llocs

fins al lloc de Riudarenes.

Ja n'han cremada una església

que Santa Coloma es deia,

cremant albes i casulles,

cremant calzes i patenes.

Del pa que no n'era blanc

deien que era massa negre

i en donaven als cavalls

tot per desolar la terra.

Del vi que no n'era bo

deien que era massa agre

i en regaven els carrers

tot per desolar la terra.

Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus parents

si de mal donaven queixa.

Ja en daren part al virrei,

del mal que aquells soldats feien.

- Llicència els he donat jo.

Molta més se'n poden prendre.    

En sentir-ne tot això

se s'ha avalotat la terra.

En sentir-ne tot això

se s'ha avalotat la terra.

Ja entraren a Barcelona

cent persones forasteres

amb el nom de segadors,

perquè n'era en temps de sega.

De tres guardes que n'hi ha,

ja n'han morta la primera,

anaren a la presó

a dar llibertat als presos.

Tragueren els diputats

i els jutges de l'audiència,

i mataren el virrei

al fugir-ne a la galera.

El bisbe els va beneir

amb la mà dreta i l'esquerra:

-          On és vostre capità?

-          Quina és vostra bandera?

Ja van treure el bon Jesus

tot cobert amb un vel negre.

Ja van treure el bon Jesus

tot cobert amb un vel negre.

-          Aquí és nostre capità

aquesta és nostra bandera.

A les armes, catalans,

que el rei ens declara guerra.

Segueu arran, segueu arran,

  que la palla va cara,

  segueu arran.

Onze de Setembre: honorem els catalans del tràgic 11 de setembre de 1714 i de tota la guerra de Successió que sacrificaren vides i patrimoni per la defensa de les institucions i les constitucions, per la defensa de la Nació catalana i, com a hereus seus, renovem el compromís de lluita a ultrança fins la plena Llibertat i Independència de la Pàtria!