Els Onze de Setembre i l'espectacle vergonyós que es repeteix al Fossar de les Moreres

L'any passat ja vaig voler comentar-ho i, enguany, un apunt a el Racó Català titulat "Per un Fossar de les Moreres digne del que és: una fossa comuna de patriotes que van morir en defensa de Catalunya" exposa en bona part el que pensava. Hi acaba dient que:

"Al Fossar hauria d'haver-hi senyeres, estelades i, en tot cas, pancartes commemoratives/explicatives/històriques, sense sigles, com la que també va ser present aquest any.
Al Fossar hauria d'haver un espai net, no ens costaria res netejar-lo un cop l'any ni que sigui de cara l'11.
Al Fossar no hauria d'haver-hi paradetes comercials, voler aprofitar-se'n econòmicament no té nom.
Al Fossar no hauria d'haver-hi gent fent-la petar amb cerveses i asseguts on sigui al damunt del que sigui.
Al Fossar no s'haurien de permetre actes polítics (es poden fer al costat). Ni d'uns ni d'altres, perquè els de sota no entenen de sigles. Els actes que s'hi haurien de fer són històrico-culturals, que expliquessin qui van ser i què van fer."

El Fossar de les Moreres, això és, el cementiri on va enterrar en fosses comunes molts dels heroics defensors de Barcelona el 1714 -i, amb ella, de les institucions, les constitucions i la Nació Catalana-  hauria d'estar lliure de qualsevol propaganda partidista. Cal denunciar l'apropiació partidista i excloent que especialment l'EI fa d'aquest espai, convertint-lo en un rècord Guinness de reivindicacions alienes a la Independència i, convertint-lo, en un mar de pintades que embruten i atempten les façanes històriques de Santa Maria del Mar i dels altres edificis històrics dels voltants.

El Fossar, per contra, hauria de ser un lloc de veneració i respecte gestionat pel Memorial 1714 i convertit en un espai on recordar la història de la guerra de Successió i del setge de Barcelona. L'Onze de Setembre podria ser un dia en què traguessin fora del seu estatge social les interessantíssimes exposicions "Defensors de les llibertats de Catalunya" o "La guerra de Successió i la pèrdua de l'Estat", a fi de divulgar-ne personatges i fets que desconeixem perquè -com a país colonitzat que som- no se'ns ha ensenyat ni a l'escola ni a l'institut. Un dia per fer-hi també conferències en aquest mateix sentit històric, patriòtic i divulgatiu.

Aquesta trista situació em fa venir a la memòria quan Jesús entra al Temple i en fa fora a mercaders i canvistes que l'estan prostituint. Cal escombrar-los i netejar aquest espai sagrat, cal que no sigui propietat de ningú, de cap partit, de cap organització, perquè és de tots i perquè no podem fer-hi comerç, ni fer cerveses i rialles sobre una fossa comuna. Ni tampoc podem desvirtuar-ne el fet que s'hi commemora, sepultat enmig d'una tirallonga d'altres causes.

A nivell quotidià en desconec la realitat perquè no sóc de Barcelona però, pel que sembla, cal fer-hi a fons una tasca de neteja, dignificació i vigilància. Tasca que dubto que estiguin disposades a fer les actuals institucions (Ajuntament o Generalitat).