Electors: drets i deures.

Fa temps que no actualitzo el bloc. Potser ho fa que estic força preocupat pel país i em bloquejo a l’hora d’escriure (que no a l’hora de fer feina fora del món virtual). Tanmateix vull pensar que s’albira, per fi, una esperança amb les propostes de Catalunya Acció i Estat Català amb Força Catalana, així com amb Reagrupament. Però avui no vull parlar-vos de partits sinó de mesures de regeneració democràtica.

El gran assagista Joan Fuster digué que la política és massa important per deixar-la en mans dels polítics. Aquesta és una veritat inqüestionable (així com que en aquest país cal una regeneració política profunda, llistes obertes, transparència...).

Partint de la mateixa base que els polítics constitueixen una de les claus de volta del sistema democràtic, i que per això cal demanar-los-hi responsabilitats, cal demanar-les també als qui els escullen: els electors. En un sistema democràtic hom té uns drets i uns deures. El dret -que comporta la immensa responsabilitat- de dipositar un vot en una urna -s’està escollint als representants que dirigiran el país-, hauria de comportar també uns deures als electors. Uns deures bàsics que serveixin per garantir mínimament una qualitat en el vot que repercutirà directament en una qualitat democràtica del sistema. Als Estats Units cal inscriure’s per poder exercir el dret al vot. Es tractaria d’aprofitar-ho per fer un test molt bàsic que garanteixi dos punts: una coherència entre ideologia i vot i, sobretot, que hom està mínimament informat de la vida política, econòmica i social. (A tall d’exemples. Sobre el dèficit fiscal i a què equival, i si el nou finançament eixuga el dèficit fiscal o no. Sobre la gestió dels diferents polítics...).

Algú pot objectar que és una proposta elitista. No ho veig pas així. És una proposta de responsabilitat col·lectiva i de qualitat democràtica. No estem parlant pas de restringir el vot per raons econòmiques, de gènere o per qualsevol altre aspecte que, òbviament, representaria un pas enrere en els drets civils i una flagrant discriminació. Però de la mateixa manera que per conduir s’han de fer unes proves en les que s’hi acreditin uns coneixements de les normes viàries i de la conducció, per tal de garantir la seguretat pública (i la pròpia), per votar també cal demanar un mínim de coneixements i de coherència (així com d’interès real: no es pot anar a votar com aquell qui va a comprar el pa a la fleca).

En definitiva, el que es cercaria és un vot responsable, exigent i crític. Mesura que representaria una més de les diferents reformes radicals que caldria fer a fi de tenir representants electes més responsables i coherents (si no ho fossin aviat caurien), així com un sistema polític amb més qualitat democràtica. Caldria parlar-ne, tractar-ho amb cura i fer-ho ben fet, però la mesura em sembla, insisteixo, imprescindible.