Universitat: pública, catalana i de qualitat (= sense immundícia)

Avui és un d’aquells dies en que –molt de tant en tant- tens la sensació que s’ha fet el que ja fa temps que s’havia d’haver fet. S’ha netejat a fons la Universitat i la via pública (això és, pública, no privada al servei de quatre vàndals tallant la circulació i el que convingui). Dia de merescuda alegria de tots els qui creiem en la llibertat. Llibertat que ve del respecte mutu, del diàleg i de l’ordre. I una cosa és refusar un Pla perquè una majoria d’estudiants hi estan d’acord. No pas perquè quatre energúmens han decidit que no el volen i comencen a rebentar classes i a ocupar la Universitat.

També vull deixar clar que, òbviament, estar en contra d’aquests plans universitaris (o contra el que sigui) és un dret ben legítim, alhora que no tots els estudiants que hi estan en contra són també uns pòtols i uns violents.

Avui també és un dia que em trobo cansadot i aprofito una resposta que vaig fer a un post molt clarificador al respecte d’aquesta qüestió de n’Elies (per cert, avui n’ha tret un altre igualment recomanable) per exposar el meu punt de vista sobre aquesta xacra que tenim parasitant a les universitats catalanes. Aquests "revolucionaris" que s'han quedat estancats a principis del segle XX, aquests predicadors de sistemes polítics totalitaris i caducs, aquests agitadors de la violència i l’odi que poc se’ls veu a les aules.

Ja fa temps que vaig passar per la Universitat. Concretament per Lletres. Jo -i la gran majoria- també vàrem patir aquests "revolucionaris". Teòricament volen millorar el sistema universitari i extirpar els mals del món. Tanmateix, extirpar-los a ells sí que representaria un primer i ferm pas per millorar la universitat (i de retruc la societat en general).

Quan vaig començar la carrera molts d'ells ja hi eren i, quan vaig acabar-la, a la majoria encara els continuaves veient a les assemblees que ells impunement controlaven i manipulaven (a les poques que vaig assistir-hi -aviat ho vaig deixar córrer, perquè tot estava dat i beneït- uns anarcofatxes varen colpejar a un noi que estava en contra de les mesures que volien aprovar-hi).

Pregonen la llibertat però la seva ideologia és totalitària. Pregonen l'odi i la violència contra tot allò que és diferent al seu discurs, als seus ideals. De fet es pot dir que són una còpia vulgar i "cutre" dels professionals dels discursos moralment superiors i dels mètodes mafiosos: el PPsoE.

Bé, això si és que es pot dir que tenen ideals. Perquè el que tenen és un gran tall de digestió de lectures comunistes o anarquistes mal digerides. Que, de fet, deuen ser les poques lectures que deuen tenir. Perquè, com ja he esmentat, poc assistien a classe. Només entraven a les aules per rebentar-ne les classes i impedir que els estudiants hi facin l'objectiu pel que es va a la universitat (o a FP o a l'institut): formar-se i preparar-se per ser un bon professional el dia de demà. (És pot anomenar "estudiant" a un alumne que -perdoneu-me el llenguatge- no fot brot?)

Això si, les matrícules pagant-les-hi els seus pares (que si d'estudiar poc, de treballar menys).

Per cert. Heu vist les imatges d’ahir vespre en que els “estudiants” arrasaven les terrasses, esberlaven testos i jardineres per aconseguir-ne bocins per llançar-los als Mossos i destrossaven el mobiliari urbà?

(Això tampoc treu que defensi incondicionalment als Mossos. Cos policial del que, quan s’esdevindrà la nostra hora –cada cop més propera, no ho dubteu-, caldrà fer-ne una depuració dels agents i dels caps espanyolistes).