Les veritables prioritats de la vida i altres reflexions

Aquest és un blog patriòtic que, com bé s'exposa, té per finalitat la "reflexió lingüística i nacional. Conté informació d'actualitat així com nombroses cites d'assagistes, historiadors i polítics." Altra cosa és que ho aconsegueixi. Com per exemple, en l'àmbit històric, que hi ha penjats molts menys articles del que voldria. Però el temps i les pròpies limitacions d'un servidor hi juguen en contra.

Ara bé. Si una cosa és certa és que tot el que hi he publicat és referent a aquest àmbit... fins avui! M'ha arribat a les mans una reflexió sobre les prioritats -i, en definitiva, els valors- d'aquesta vida que penso que és molt acertada i que vull compartir amb tothom. A voltes amb el ritme vertiginós que portem se'ns poden escapar -ni que sigui per una temporada curta- les coses realment importants de la vida i, veritablement, no paga la pena el cost personal que pot comportar-nos.

Que quina relació te amb això la imatge que he penjat? Doncs que, malgrat tot, no posem excuses de temps o del que sigui (de mal pagador, en definitiva) per no lluitar per la Llibertat dels Països Catalans. Si no disposem de diners fem-nos activistes d'alguna entitat patriòtica, de defensa de la llengua, de foment de la cultura,... Si no disposem de temps fem-nos-en socis. I sobretot, prediquem amb l'exemple: parlem sempre en català, quan la gent es queixa del malament que funciona el sistema sanitari, l'educatiu, les infraestructures,... aprofitem-ho per fer-los-hi veure que només amb la Independència es podrà solventar, que aquesta comportarà un augment del benestar i de progrés social a tothom, sigui del color que sigui, parli el que parli, tingui el cognom que tingui!

De segur que us endureu sorpreses molt grates! Com jo quan fa dos dies estant a urgències em van fer sortir del box on estava i parlant del malament que va tot amb una senyora castellanoparlant d'uns sexanta i escaig anys que tenia el seu marit en una llitera al mig d'un passadís -com no parlar-hi si estàvem gairebé un damunt de l'altre!- em va comentar que "no entiendo como la gente aun aguanta y no ha salido a la calle", "tal como va todo tendremos que llegar a la independencia". De l'emoció que si no li vaig fer un petó amb llengua és perquè estava casada i tenia el seu marit al davant!

Setembre Negre

Un professor, davant dels seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, agafa un pot gran de vidre i l'emplena de pilotes de golf. Després, preguntà als seus alumnes si el pot estava ple. Els estudiants van dir tots que si.

El professor agafa després una caixa de perdigons i els buida dins del pot, aquests al ser més petits, omplen els forats buits que quedaven entre les pilotes de golf. El professor pregunta als alumnes, el veieu ple el pot? i ells respongueren: si!

Després el professor agafa un sac amb sorra, el buida dins i els grans de sorra es fiquen entre els petits forats. El professor pregunta després a la classe si el pot ja estava ple, els estudiants respongueren que si, que aquest cop ja no hi cabia res més.

Finalment el professor agafà dos tasses de cafè i les buidà dins del pot, els estudiants rient al veure que encara hi havia cabut el líquid.

Quan les rialles s'anaren apagant el professor digué, el pot representa la vida:

- Les pilotes de golf són les coses importants, com ara la família, la salut, els amics, l'amor, etc Són coses que encara que perdéssim la resta de les coses de la nostra vida, aquesta encara valdria la pena.

- Els perdigons són les altres coses que ens importen, el treball, la casa, el cotxe, etc, la sorra són les altres coses encara més petites.

Si primer poséssim la sorra al pot, no hi hauria espai per als perdigons ni les pilotes de golf. El mateix passaria en aquesta vida, si féssim servir tot el nostre temps per les coses petites, no tindríem temps per aquelles que són realment importants. Així que s'ha de parar atenció amb les coses que són realment importants: vés a sopar amb la parella, juga amb els teus fills, vés al metge, etc. Sempre hi haurà temps per ordenar l'armari, netejar la cuina, etc. Estableix les teves prioritats i la resta és sorra.

Un dels estudiants aixecà el braç i digué... i el cafè què representa?

El professor respongué: "m'encanta que em facis aquesta pregunta, el cafè és per a demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha lloc per dues tasses de cafè amb un amic!"