LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DIU NO A LES RETALLADES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN MATÈRIA LINGÜÍSTICA

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DIU NO A LES RETALLADES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN MATÈRIA LINGÜÍSTICA

L’organització considera que la retallada de l’Estatut en temes de llengua suposaria qüestionar els principis democràtics de l’Estat i la igualtat dels ciutadans i ciutadanes davant de la Llei

Barcelona, 9 d’octubre.- Arran de la notícia sorgida en alguns mitjans de comunicació per la qual el Tribunal Constitucional eliminaria algunes parts fonamentals de l’Estatut de Catalunya pel que fa a la llengua, especialment el deure de conèixer-la, la Plataforma per la Llengua considera que:

• En el supòsit que això succeís, significaria un revés important, no només en l’exercici dels drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes catalans, sinó al procés democràtic pel qual s’hauria de fonamentar l’Estat.

• Aquesta situació significaria la ratificació dels privilegis d’uns ciutadans i ciutadanes respecte els altres en funció de la llengua que utilitzen. Es tractaria d’una situació impròpia d’un estat democràtic.

• L’eliminació de les disposicions sobre llengua a l’Estatut significarien la confirmació que l’Estat espanyol no és capaç d’assegurar la igualtat de drets lingüístics per als catalanoparlants, i per tant implicarà la necessitat de buscar marcs polítics i legals alternatius en matèria de llengua.

• Després de més de 30 anys de la fi del règim franquista, l’estructura de l’Estat, amb el suport legal de la Constitució, continua consagrant uns privilegis a la comunitat lingüística castellana per damunt de les altres comunitats lingüístiques, en contra dels principis d’igualtat de tots els ciutadans davant de l’Estat.

• La situació legal del català és excepcional en el context dels països democràtics i desenvolupats i dins la Unió Europea. Per bé que hi ha altres llengües europees menys reconegudes, no hi ha dins la Unió Europea ni dins el context dels països democràtics desenvolupats una llengua pròpia tan parlada com el català que no sigui plenament equiparada a la resta de llengües oficials en el seu estat.

• L’Estat espanyol fa un tractament discriminatori davant dels ciutadans. Per exercir els propis drets davant de l’Estat és indispensable el coneixement del castellà, uns drets que no es poden exercir plenament amb el coneixement del català. S’esdevé un “racisme lingüístic”.

Per tot això la Plataforma per la Llengua, espera:

• Que el Tribunal Constitucional no exerceixi aquestes modificacions aberrants i fora de tota lògica en el context democràtic reafirmant la consideració de llengües de primera i llengües de segona o de ciutadans de primera i ciutadans de segona dins l’Estat.

• Que s’avanci cap a models plenament democràtics pel que fa a la llengua i s’acabi d’una vegada per totes amb aquesta situació excepcional i única en l’entorn democràtic. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua demana que o bé es modifiqui la Constitució adaptant-la a la resta de constitucions de països democràtics multilingües amb llengües tan parlades com el català (com són els casos de Bèlgica, Suïssa, Canadà, Finlàndia o Sud-àfrica), o bé s’estableixin altres estructures polítiques que en garanteixin aquests drets. Així s’evitaria els privilegis d’una comunitat lingüística de l’estat respecte a les altres.

• Que les forces polítiques catalanes preguin part activa en aquesta voluntat normalitzadora i no avalin un model excepcional on encara la Llei i els tribunals consagren el “racisme lingüïstic”.