dissabte, 18 d’octubre del 2008

I si tirem pel dret?

Sembla molt i molt problable que el tribunal constitucional fallarà en contra d’una colla d’articles de l’estatut que, si bé ja d’entrada era un text sense massa aspiracions i retallat vergonyosament, sense aquests articles quedaria tant buit de contingut que, donant la raó a l’expresident Maragall, no valia la pena l’enrenou per acabar fent un ridícul així.

Crec que cal distinguir entre dos elements clarament diferenciats: per una banda, la mesquinesa dels nostres polítics, que per benefici propi s’han vengut el futur del nostre país i per altra banda (i suposo que fruït d’aquesta imatge de poca decissió i orgull nacional) la manca total de vergonya de la classe política espanyola (no cal distinguir entre PSOE i PP) que ha arribat a creure’s que poden actuar amb total impunitat sense que els plantem cara.

Bé, és intol·lerable, si s’arriba a produïr, que siguin els espanyols que decideixin si el català ha de ser o no d’obligat coneixement a Catalunya, o que segueixin gestionant la nostra “solidaritat” de forma unilateral de manera que seguim contrubïnt a l'estat de forma desproporcionada.
Seria un fet tant greu que si ocorre, cal una actitud contundent de part dels catalans, i aquesta no pot ser cap altra que la objecció fiscal. De fet, l’únic interès que Catalunya té per Espanya (apart del viver de vots a que suposa pels grans partits l’atac sistemàtic als catalans) és la qüestió econòmica, i darrera l’excusa de la ja anomenada “solidaritat”, l’expoli és (almenys això s’ha fet evident després de més de trenta anys) públic i notori.

Evidentment, no podem esperar que sigui cap partit polític que coordini aquesta opció (ni de fet, cap altra) sinó que aquesta ha de sorgir del moviment social, per tal d’organitzar el pagament dels impostos al jutjat. Seria una acció extrema per una situació extrema i d'interès per al propi govern espanyol perquè, si aquest nivell d’expoli segueix (un mot bonic per definir un robatori), d’aquí a uns anys ja no quedarà diners per pagar els impostos.


Odisseu

3 Comments:

At 5:09 p. m., Blogger Jordi Calveras said...

L'objecció fiscal no se la pot permetre tothom. Qué proposes, que tothom decideixi no fer la declaració de la renda ? Amb això se saturarien els jutjats, potser amb els recursos i coses el "delicte" acabaria prescrivint. Seria una bona manera que el govern invertís en més jutges. :)

 
At 7:26 p. m., Blogger GOS GÀNGUIL said...

Totalment d´acord en la teoria: els catalans hem de dir prou!! Ara bé, sincerament només ho veig viable si es fes des del nostre Govern (i això, ara per ara em sembla que pinta negre...).
Salut 33!

 
At 5:55 p. m., Anonymous Anònim said...

Be; El Catalans tambe tenim "la desobediencia civil"...Co-ordinada ...per ejemple podrie ser no usar i/o callapsar el transport public o les Autopistes Una a una fa riure pero si fos co-ordinat serie una arma poderosisima en una societat desarmada educada i pacifica com la Catalana ... En Majatma Gandi ho feu i aconsegui la Independencia de la India. En LLuis Maria no ho veurie en mals ulls I segu que en esperit hi serie.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home