el franquisme a la banqueta

La noticia de que el superjutge Garzón començava a remenar els assassinats de la guerra civil i el franquisme feia pensar, en la perplexitat del primer moment, “On s’amaga la trampa”?

Ara, em sembla positiu pel fet que, d’alguna manera, és el primer intent amb possibilitats reals d’asseure el franquisme a la banqueta dels acusats, i la reacció de la dreta espanyola, amb el “sancristugrós” d’en Fraga al capdavant, em confirma aquesta sensació.
De fet, l’argument de Fraga de que es tracta d’un error “polític” ja és de per si molt feble, sobretot en un país on el món polític ha estat submís a les reminiscències de la dictadura fins a l’actualitat, sobretot degut a una amnistia decretada sota pressió.

És ben sabut que Garzon s’ha destacat per actuar d’”ofici” i de forma virulenta contra els nacionalismes no espanyols, com en la vergonyosa intervenció previa a les olimpíades de barcelona que comportà l’internament a la presó d’un bon nombre d’independentistes catalans pel sot fet de ser-ho) i és precisament per aquest mateix fet que té un especial interés que sigui ara el franquisme, després d’altres casos com el de Pinotxet, que sigui acusat sense complexos per la realitat que sembla que s’ha oblidat: crims contra la humanitat.

Es sol fet d’endegar la investigació trenca definitivament la impunitat de la dictadura, fet necessari, evidentment per pura justicia, però també per salut mental i per un futur tancament de la fal·làcia de la transició. Per aconseguir-ho, també caldria trencar la immunitat de institucions aparegudes pseudo-democràticament sota l’allargada ombre del franquisme, com la monarquia, i l’estàtus de text sagrat de la constitució espanyola, així com garantir la independencia del poder judicial, actualment inexistent i que es posarà a prova en aquest procés.

Odisseu