Josep Moragues i Mas

Honor i glòria a en Josep Moragues i Mas, Bac de Roda, Antoni de Villarroel, Joan Baptista Basset, Sebastià de Dalmau i Oller, Rafael Nebot, Ermengol Amill, Antoni Desvalls, Manuel Desvalls, Marianna de Copons, Carrasclet, als artillers mallorquins i a tots els patriotes irredempts de la Guerra de Successió i de tots els temps!
Honor i glòria a la Nació Catalana!

Cançó Decapitació XII, del disc Cròniques, de Ramon Muntaner, 1977.

Josep Moragues i Mas
guerriller català, fill de la Garrotxa
lluità ardidament contra les tropes franco-espanyoles de Felip V
que venien a arrabassar-nos les llibertats

finalment vençut el 1713
després d'un intent de fugida cap a Mallorca amb altres companys (1)
és pres i dut a judici

Josep Moragues és considerat culpable del delicte d'alta traïció
i per tant, condemnat a mort
la decisió del tribunal és que mori a garrot

L'endemà de la sentència, junt amb dos companys més,
és mort a garrot, descalç i amb camisa de penitent,
refusant-li tot honor

Després de l'execució fou esquarterat
i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro
al davant de la diputació del general de Barcelona
per escarment de patriotes

Els precs de la seva muller perquè la gàbia fos retirada
i el crani restituït al seu cos
no foren atesos fins dotze anys després de l'execució

219 anys després, molts catalans celebraven amb satisfacció
la instauració de l'estatut d'autonomia de 1932
que com el cap d'en Moragues, havia estat mutilat,
també, per les Corts de la República Espanyola

i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro
per escarment de patriotes
i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro
per escarment de patriotes
i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro
per escarment de patriotes

Viatger, vingues d'on vingues
si tens lo cor honrat
flecta els genolls i prega,
com fill davant lo cap
del pros Josep Moragues,
lo nostre general (*)

Mort esclava!
Ocell engabiat
en gàbia secular. Ocell nostrat,
orb, eixalat,
vermell de sang i de vergonya.
No serem pas relapses!
L'atàvic escarment
ens servirà tostemps.
Ocell refet, canta, cínic, avui
La llibertat decapitada (**)

(*) Lo cap d'en Josep Moragues, Àngel Guimerà, 1887
(**) Decapitació XII, Pere Quart, 1932
(1) En realitat fou el 27 de març de 1715 i no fugint sinó en l’intent d’anar a Mallorca a continuar la lluita.

Us agrairé molt que si algú de vosaltres coneix un enllaç a aquesta cançó me'l faci saber. Moltes gràcies!


EL GENERAL JOSEP MORAGUES. Heroi i màrtir de Catalunya



Autor: Antoni Pladevall i Font
Ed.: Abadia Editors
ISBN: 978-84-96292-72-7
Gènere: Història
Col·lecció: Ahir
PVP 16 euros
Sinopsi: El general Josep Moragues (1669-1715) fou el militar català de més graduació durant els primers anys de la Guerra de Successió i també el qui va experimentar més cruament els efectes de la repressió de Felip V contra els catalans, puix que va tenir el seu cap exposat a la vergonya pública dintre una gàbia sobre el Portal del Mar de Barcelona durant dotze anys.

Al llarg dels últims decenni s’han escrit quatre o cinc biografies sobre ell, s’ha polemitzat sobre el seu origen i lloc de naixença. i se li han fet monuments i homenatges públics. Aquesta biografia intenta ser un nou homenatge el general Moragues, un homenatge a l’autèntic general fill de les Guilleries, format en la guerrilla osonenca contra els francesos des dels volts del 1694, i un dels homes que, conjurat amb el grup anomenat dels “vigatans”, va preparar el desembarcament de l’Arxiduc d’Àustria Carles III a Catalunya, el 1705. Caiguda Barcelona el 1714 encara volgués passar a Mallorca per continuar la lluita. La seva vida pública era ja força coneguda, no la seva vida privada, el lloc d’origen i la seva condició social. Sobre aquests punts s’insisteix i s’aporten moltes notícies que fins a la primera edició d’aquest llibre eren totalment desconegudes. En la nova edició hi hem incorporat noves troballes fetes per diversos investigadors de la Guerra de Successió i posat al dia la bibliografia sobre el personatge i la seva època. En això recau la novetat d’aquest llibre, dedicat a un guillerenc o selvatà il·lustre.