El rei Borbó: un incansable colonitzador

El Borbó i Francesc Antich


Encara tingué la barra d'afirmar que "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes"! Més enllà de l'obsolescència de la institució que representa, Juan Carlos de Borbón i tota sa família no són una gent "campechana, senzilla y neutral", sinó que continuen sent uns eficaços agents d'espanyolització política i cultural.

Què no ha de ser sinó el rei de Castella vers els territoris ocupats i colonitzats de l'antiga Corona Catalano-aragonesa? Què no ha de ser sinó el descendent de Felipe V i del Decreto de Nueva Planta (que mai ha estat abolit ni que sigui simbòlicament) i descendent d'Alfonso XIII, avi seu que donà suport a la dictadura de Primo de Rivera? I, sense anar més lluny, què no ha de ser de Juan Carlos I, un rei acusat d'assassinar el seu germà, d'enriquir-se fraudulentament, escollit com a cap d'estat pel genocida del general Franco i que se l'ha implicat en el fallit cop d'estat del 23-F?

Sobre n'Antich... Cal dir alguna cosa que no sapiguem sobre el PsoE? Només que ens llevem la bena dels ulls i ens adonem d'una vegada per totes que és encara pitjor que el PP. Perquè a ambdós els hi fem nosa i ens volen eliminar, però mentre que el PP ataca de cara i no menteix, el PsoE no te ni aquesta valentia i, mentre perjura que és el teu amic, t'apunyala amb traïdoria.

Setembre Negre

ANTICH I EL REI D'ESPANYA INAUGUREN EL CURS ESCOLAR EN CASTELLÀ A MAÓ

17.09.2008 - 23:14

L’Obra Cultural Balear considera escassament pedagògica l’actitud del president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, i del rei d’Espanya, Joan Carles I, en l’acte d’inauguració d'ahir, a Maó, del curs escolar 2008-2009. L’OCB va qualificar d'incomprensible que Antich hagi fet el seu parlament en castellà, exceptuant-ne unes poques frases inicials en català, renunciant d’aquesta manera a fer pedagogia sobre l’existència i la vitalitat social de l’idioma propi tant davant la màxima autoritat de l’Estat com davant la ciutadania espanyola. El president, a més, va incomplir d’aquesta manera el decret cent, que obliga els càrrecs públics a fer servir el català sempre en els actes públics realitzats a les Illes Balears. L’acció d’Antich transmet, a la comunitat educativa i a la societat de les Illes Balears en general, un missatge menyspreador cap a la llengua pròpia.

L’entitat també troba inacceptable l’actitud de Joan Carles I, que al llarg de tot el seu discurs no s’ha dignat a dir ni una sola paraula en la llengua pròpia i oficial de la terra que l’acull des de fa anys, contràriament al que fa en altres territoris de llengua catalana. El rei d’Espanya va manifestar d’aquesta manera poca sensibilitat cap als ciutadans que tenen el català com a idioma propi i renuncia a fer pedagogia de la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat.

Tant el president del Govern com el rei haurien de ser conscients, apunta l’OCB, dels esforços que ha fet durant els darrers anys la comunitat educativa per construir un ensenyament que té el català com a llengua vehicular. Menysprear públicament la llengua pròpia, segons l’OCB, no contribueix precisament a què els alumnes facin una valoració positiva del seu aprenentatge i del seu ús.

A les declaracions de l'Obra Cultural Balear també s'han sumat diversos col·lectius, com Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM, que recorden al president Antich el Decret 100, que estableix que els càrrecs públics s'han d'expressar sempre en català en les seves intervencions públiques.

EL REI I LA LLENGUA: ACTUA COM UN COLONITZADOR

23.09.2008 - 07:39

"El rei i la llengua"

LLORENÇ CAPELLÀ

Diuen que, de tant en tant, el Rei d’Espanya és il·localitzable. Conec una de les rutes que li permeten esmunyir-se de l’entorn. No ho sé amb certesa, és clar; però ho dedueixo. Mireu de localitzar-lo pels voltants de Son Dureta o del Polígon de Llevant, i ben segur que el trobareu. És una intuïció. Probablement s’ha fet usuari de la línia d’autobús que comunica aquestes dues barriades, atès que la veu de la casset que anuncia cada parada va decidir elevar el senyor Joan Ripoll i Trobat, beneficiari d’un carrer, a la categoria de rei amb el nom de Juan Ripoll Primero Trobat.

Tal befa als usuaris va produir-se en temps de la batllessa Cirer i no s’ha rectificat amb la batllessa Calvo, de manera que una de dues: o l’una i l’altra s’apunten a desvelar la història oculta seguint les passes de Pío Moa o comparteixen un sentiment d’indiferència prou notable envers la llengua catalana. Però recuperem el fil de l’article. És probable que Juan Carlos de Borbón faci, de tant en tant, aquest trajecte, perquè ha caigut en el mateix error que l’speaker. A Menorca va concedir dignitat reial a l’erudit maonès Joan Ramis i Ramis en nomenar-lo Joan Ramis Primero Ramis. Res que no fos previsible.

Qui mal entèn, mal respon. I tinc la impressió que els coneixements de català del Rei d’Espanya procedeixen d’espigolar comentaris d’aquí i d’allà que no han estat fets, precisament, per gent que fa ús d’una puresa lèxica remarcable. Amb quatre espigolades n’ha tingut prou. Perquè temps per aprendre, n’hi ha sobrat. D’infant, ja passava les vacances a Mallorca. Tanmateix, no tinc constància que s’apuntés als cursets d’estiu de Can Moll. Tampoc no ho ha fet amb posterioritat, ni ell ni cap membre de la família reial, tot i que actualment les ofertes d’aprenentatge són múltiples.

N’ofereixen des del COFUC fins a l’OCB, sense deixar de banda els curs per a estrangers que promou l’Ajuntament. La mar els ocupa tot el dia. La relació de Juan Carlos amb Mallorca ha estat a través de la mar. Però no l’ha entesa, a la mar. La mar fa forat i tapa. Ens fa patent la petitesa de la gent. Qualsevol mariner en sap el significat, d’aquesta sentència, perquè la relació de l’home amb la mar genera un llenguatge amarat de saviesa. Els mariners saben interpretar-lo. Jo no. Jo estic parlant d’altres coses. La relliscada de Juan Carlos de Borbón amb Joan Ramis s’ha qualificat d’anecdòtica.

També s’ha passat per alt l’esclat de mal humor que l’envaí en veure que s’havia catalanitzat el seu nom a la placa que ha de recordar per sempre més la visita que va retre a l’IES dedicat a l’Il·lustre menorquí. No cal dir que no se li va escapar ni un bon dia en català, cosa que hauria confortat d’allò més als que tenen sempre l’encenser a punt. Ens aboca, tot plegat, a pensar que l’esperit del Manifiesto s’entén com taca d’oli fins al punt d’influir a la Zarzuela? Seria un error.

El Decret de Nova Planta és anterior al Manifiesto, de manera que el pamflet dels Savater i companyia únicament pot haver contribuït a posar al dia el pensament de la monarquia borbònica, històricament refractària a admetre i a respectar la diversitat lingüística de l’Estat. Per un motiu o altre, i de manera deliberada o involuntària, el Rei no va estar fi. I a molts de nosaltres ens ha refrescat allò que tenim gravat a l’enteniment i a la consciència: quan un governant no parla la llengua dels governats, no actua com un governant, sinó com un colonitzador.

Informa: DIARI DE BALEARS