Onze de Setembre. "Viurem lliures o morirem"

CATALUNYA, COMTAT GRAN

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran, segueu arran,
que la palla va cara,
segueu arran.


El comte duc d'Olivars
temps ha que li burxa l'orella;
ara és hora nostre rei,
ara és hora que fem guerra.

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta!,
passaren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.

Ja n'han cremada una església
que Santa Coloma es deia,
cremant albes i casulles,
cremant calzes i patenes.

Del pa que no n'era blanc
deien que era massa negre
i en donaven als cavalls
tot per desolar la terra.

Del vi que no n'era bo
deien que era massa agre
i en regaven els carrers
tot per desolar la terra.

Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus parents
si de mal donaven queixa.

Ja en daren part al virrei,
del mal que aquells soldats feien.
- Llicència els he donat jo.
Molta més se'n poden prendre.

En sentir-ne tot això
se s'ha avalotat la terra.
En sentir-ne tot això
se s'ha avalotat la terra.

Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres
amb el nom de segadors,
perquè n'era en temps de sega.

De tres guardes que n'hi ha,
ja n'han morta la primera,
anaren a la presó
a dar llibertat als presos.

Tragueren els diputats (1)
i els jutges de l'audiència,
i mataren el virrei
al fugir-ne a la galera.

El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
- On és vostre capità?
- Quina és vostra bandera?

Ja van treure el bon Jesus
tot cobert amb un vel negre.
Ja van treure el bon Jesus
tot cobert amb un vel negre.

- Aquí és nostre capità
aquesta és nostra bandera.
A les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra.

Segueu arran, segueu arran,
que la palla va cara,
segueu arran.

(1) Aquesta és l'única afirmació resulta incerta històricament. Es dona el cas que una entrada anterior de segadors a Barcelona fou per treure de la presó al diputat i a l'oïdor que el virrei havia empresonats per les queixes que aquests feien de les rapinyes i vexacions que les tropes hispàniques practicaven de manera sistemàtica al camp català.

(Versió tradicional -coetània als fets-
dels Segadors interpretada per
en Rafel Subirachs al disc Bac de Roda, 1983.
Reeditat el 2005 en CD.)