Eurocopa i serenitat.

Ràbia, indignació, desànim,... a l'escoltar els petards i al veure cotxes plens de colons espanyols onejant banderes espanyoles. D'acord. És lògic i natural de sentir-ho, i més a cop calent. Però, a veure, després de tres segles de colonització i repoblació, i després d'un bombardeig mediàtic brutal i de 40 anys que no guanyaven res... doncs tampoc ens hem d'estranyar que sortissin uns quants milers de colons i de catalans assimilats a celebrar-ho. Poques coses més té a celebrar España, a l'igual de la majoria dels malalts anticatalans que ahir varen sortir als carrers, autèntics aspirants a la cua de l'Inem amb la crisi que ara s'acosta.

Malgrat aquestes explosions espasmòdiques d'espanyolisme -primari i xaruc- España va a la deriva. Això si, ens calen nous capitans i mariners per salvar els Països Catalans d'aquest naufragi anunciat.

Setembre Negre