dijous, 18 d’octubre del 2007

Una democràcia a la penombra


És vergonyós, indigne i un insult al sentit comú que l'estat espanyol segueixi autodefinint-se com a demòcrata. De fet, mai no ho ha estat donat que una democràcia que neix a partir d'una dictadura i una transició inexistent no és tal. Lògica pura per molt markèting que s'hi aboqui per tal d'aconseguir convertir ficció en realitat. Podríem parlar de la democràcia espanyola com d'un fenòmen virtual precursor de Second-Life? Sincerament, desconec el nivell de caspa a Second-Life.

La figura de la casa reial espanyola és un d'aquells elements que ancora l'estat en temps pretèrits. Tot i que “capechanos”, no té justificació el seu paper i la seva condició d'intocables, propis de l'obscurantisme de segles passats. A l'hermetisme informatiu existent en camps com el pressupostos, cal afegir el trist paper d'un poder judicial que actua amb excés de zel quan algú gosa criticar aquesta institució. Al cas d'el Jueves se li uneix la imputació de varis joves per cremar imatges d'en Juan Carlos de Borbón.

On és la suposada llibertat d'opinió i d'expressió? Virtual? No és un dret fonamental?Com és que aquest mateix poder judicial no actua d'ofici quan es cremen senyeres, una activitat ja tradicional que les celebracions madridistes a Catalunya?Per què hi ha una diferents mesures? Que no hauríem de ser tots iguals?

Recordo Feliu Ventura quan demana construir “un país de llums enceses”.

odisseu