Parlem sempre en català!

La llengua catalana és consubstancial als catalans, forma part del geni català, de la nostra manera de veure i entendre el món. És part intrínseca de la Nació, n'és el nervi que contínuament la forja.

És per això que francesos i espanyols han posat la seva major cura en anihilar la nostra llengua perquè, amb ella, destruiran també la Nació. D'aquí, per una banda, les contínues prohibicions i persecucions de què ha estat -i és!- objecte. D'aquí el secular bombardeig psicològic que el català és una llengua inferior, familiar i, de cap manera, una llengua apta per la cultura, la ciència o qualsevol altre ús formal (missatge racista que també ens està dient que els catalans som un poble inferior). Però també d'aquí el secular interès en promoure onades migratòries a Catalunya per tal que ofeguin –per pura força demogràfica- la cultura i l’ètnia catalana. I d’això, pesi a qui pesi, també se’n diu genocidi ètnic.

Tanmateix i malgrat tot –com ens alerta i interpel·la mossèn Dalmau-, podem i hem de convertir la immigració, sobretot l’actual, en catalans. I, en aquesta sublim tasca resulta fonamental l’objecte dels atacs d’aquest genocidi lingüístic, polític i ètnic: la llengua catalana.

Els catalans hem de (tornar a) creure en nosaltres mateixos, hem d’autocentrar-nos nacionalment i lingüística, hem d’actuar en tot moment com homes lliures i dignes d’anomenar-nos catalans. I cal començar-ho a fer parlant sempre i amb tothom en la llengua que ens fa ser qui som i ens fa singulars al món: la catalana!

Setembre Negre

Ésser català no és fàcil. És una elecció, una tria. És l'assumpció d'una
categoria espiritual i cívica reservada als valerosos i als intel·ligents. Nats
o no als Països Catalans, de català no n'és qui vol, sinó qui pot.

Els catalans natius hem d'oferir als immigrants la possibilitat
d'esdevenir catalans com nosaltres. Cal que s'adonin que ésser català val la
pena. Per això els catalans servils que, per sistema, davant de qualsevol
immigrant parlen sempre en castellà, a més del trist espectacle de vilesa
personal que li ofereixen, li barren el pas a la integració.

Molts immigrants de bona voluntat lamenten que no poden aprendre el
català, perquè a ells ningú no els el parla. Ens pensem que els fem una gràcia
quan a un immigrant, sobretot si és un infant, li parlem castellà, i li fem un
mal. Li fem impossible la integració, el condemnem a ésser sempre més un
foraster, un discriminat, li prohibim d'esdevenir un ciutadà normal de
Catalunya. I ens consolem dient que nosaltres som més educats que no pas ells. La veritat, però, és que som més vils.

Si tots els catalans plegats tinguéssim el sentit de la dignitat que té
un sol manobre castellà, la immigració hauria representat la solució del
problema demogràfic de Catalunya. Ja tots parlarien català. Però per a això ens
cal alliberar-nos del nostre complex de vençuts.

L'única manera de no discriminar els immigrants és facilitar-los el
camí d'esdevenir catalans. Perquè els immigrants esdevinguin catalans
normals, cal primerament que els catalans natius siguem plenament catalans i res més que catalans. Sense rendicions prèvies, sense servilismes, sense complex de vençuts. Mostrant-nos a ells com a catalans, parlant-los sempre català i ajudant-los a parlar-lo. Així esdevindran catalans, no dels altres, sinó de
l'única mena que n'hi ha. Així eliminarem tota discriminació.

Els immigrants no catalans senten com una veneració instintiva per la
gallardia de les persones, per la dignitat, ni que sigui aparent. Ells
s'imaginaven, en venir a Catalunya, uns catalans ferrenys, orgullosos de llur
catalanitat. Ens imaginaven àdhuc com un poble de menjacastellans. Si nosaltres
haguéssim estat, solament en una part mínima allò que ells s'afiguraven de
nosaltres, avui tots els immigrants parlarien català.

Fragments extrets de "La invasió", de mossèn Josep Armengou. Nacionalisme català. 1974.